Carles Costa i Muntadas

Sóc dels que penso que tenim el deure de fer un món millor del que era el dia que vàrem néixer. Bé, dir món potser és molt pretensiós; diguem Catalunya, doncs. Dic això pensant amb l’esperit de les tres premisses de Reagrupament i dies abans de la celebració de la quarta assemblea el 19 de juny a Vic. Independència, democràcia i treball. Humilment, tenint en compte que no sóc jurista ni advocat i, desconeixent la viabilitat de la proposta, deixo a l’aire una idea per si algú creu que fora bona i val la pena recollir-la i explotar-la. Si bé és cert que els que volien que Reagrupament no obtingués representació parlamentària se’n van sortir, l’esperit de molts segueix intacte; si més no pels que volem una Catalunya millor. I des de fora el Parlament se’n poden fer moltes de coses. De fet, es pot treballar amb els tres aspectes. Val la pena recordar i remarcar que Reagrupament va fer més de 1000 actes i més d’un i de dos es devien convèncer. És a dir, molta gent va despertar i va creure ...

On anem no és només el títol d'una bonica cançó que canta Gerard Quintana en l'àlbum “T'escric des de Granada”, sinó que també és el que tots, com a societat, ens hauríem d'anar preguntant. Malgrat tingui el desig que la gent ho faci, com que no sóc ningú per demanar-los-hi, començaré per mi mateix. El fet és que quedo atònit pels esdeveniments que estan succeint darrerament al nostre país. Si bé la capacitat per sorprendre'm fa temps que l'he perduda, sí que em continua sorprenent la forma d'aquesta. És a dir, sé que em sorprendran però no sé com. I ara toca ser un indignat. Paraula que, si m'ho permeteu, també trobo mal utilitzada en aquest cas. Som molts els que estem indignats –i no pas d'ara- i que fa temps que lluitem per viure en un món o, tampoc cal ser presumptuosos, en una Catalunya millor, però tenim poc a veure amb d'altres que aquests dies prenen el carrer. 

El 23 d'abril vaig ser testimoni d'una boda; aquest n'és el text que els hi he llegit als nuvis: Sempre he cregut que a la vida has de ser humil, modest i, en totes les ocasions que se’t brinden, aprendre dels que saben. També crec que s’ha de desitjar absolutament tot; però no esperar mai res. Seguint aquesta filosofia, us haig de confessar que poc m’esperava que em convidessin a un esdeveniment com aquest. Jordi, Judit, moltes gràcies. Però si poc t’esperes que et convidin, menys encara t’esperes que et demanin ser testimoni i, finalment, que et demanin unes paraules. Així que, amb la millor de les intencions i, sense saber ben bé que haig de dir, ho intentaré. En primer lloc, deixeu-me que us enumeri uns records que tinc d’en Jordi des que el conec. Uns moments que em mereixen ser destacats. Curs de preparació per fer un mòdul d’informàtica. Allí el conegué. Tímid, amable, afable i, bona persona. Aquesta en va ser la meva primera impressió en començar les classes. Per...

Quin rebombori ha aixecat aquest documental que es va emetre fa uns dies per TV3 (la seva). Bé, sense ànim de fer de senyor Monegal, faré la meva crítica. Recordo poques coses d’aquell dia. Recordo que havíem de fer algun treball a l’escola i ens vàrem endur una gravadora amb ànim de poder entrevistar algú sobre algun tema (entrevistar és un verb molt agosarat pel que podíem fer uns nois d'11 i 12 anys, però ja ens entenem). El lloc i dia era ideal, perquè es realitzava la volta ciclista a Osona i entre el carrer Verdaguer i la Plaça Major hi havia un bon batibull. Ens trobàvem allí. De sobte es va sentir una forta explosió i va tremolar el terra. Pels que no sigueu de Vic, val a dir que hi deu haver uns 8-10 minuts entre un lloc i l’altre. Una explosió de gas? O què era? Recordo que vaig veure un munt de runa, però no recordo res més. Crec que al vespre ja sabia què havia passat. Tampoc recordo si em vaig preguntar quelcom especial sobre el tema. També recordo que, passats uns d...

Per poder valorar quan quelcom ha tingut èxit o no, primerament cal fixar unes finalitats. Fixem-nos, doncs, en les finalitats fundacionals de Reagrupament i que ja he enumerat en repetides ocasions: La defensa, el foment, la difusió i l'estudi de l’independentisme i el republicanisme en l’àmbit de Catalunya. L'enfortiment de la base social de l'independentisme als Països Catalans. El debat a l'entorn de la regeneració de la vida política. També es va dir per activa i per passiva que no teníem interès especial en fer vida política; que si hi havia alguna cosa millor, ens hi afegiríem i no en seríem obstacle. No hi va haver cap oferta com la nostra que promogués els nostres valors: independència, democràcia i treball. Bé sí, independència sí, però no n'hi ha prou i nosaltres creiem que les altres dues premisses també són molt importants. Per tant, en quin punt hem fracassat? Que algú m’ho expliqui. Reagrupament va fer més de 1000 actes arreu del territori i hem ...

“I have a dream”. Això és el que va dir Martin Luther King en un discurs quan parlava del desig per a un futur en què els blancs i els negres poguessin coexistir en harmonia i en igualtat. Això sí que era un somni i no d'altres. I en què somiàveu vosaltres quan éreu petits? Alguns jugadors de futbol -aleshores possiblement només projectes de futbolistes- somiaven jugar al millor club del món mundial: el Barça. A quants menuts del planter d’alguns equips ho hem sentit a dir? Qui volen ser els aprenents de xef? Doncs el millor cuiner del món; o el que ho ha estat en moltes ocasions: Ferran Adrià. I d’altres exemples. El mateixos menuts que de petits volen triomfar al Barça, diuen que volen ser Xavis, Messis, Inisiestes, Piqués... I els que juguen a tennis? Potser somien ser Roger Federer, de la mateixa manera que els que juguen a bàsquet deuen somiar jugar a l’NBA o  ser Jordan o Kobe Bryant. I és que la gent, quan somia, no s’està de res. Si has de somiar amb un habitatge, no som...

L'ordre dels factors, sí altera el producte. Si més no en el cas de Catalunya. Ha sigut una forta garrotada i se n'han ben sortit. L’objectiu, el rival, l’enemic a batre era Reagrupament, i se n’han sortit. No som al Parlament i allò que els feia tanta por -la regeneració democràtica- no els farà perillar la cadira. De moment. Evidentment, que ho expressi un reagrupat -orgullós reagrupat- no té gaire mèrit però, el país està pitjor del que pensàvem. I així em ve el cap el lema de la nostra associació: Independència, democràcia i treball. Des de fa un temps, m’adono que potser hauríem d’haver començat pel darrer. Potser hem errat com va errar una força política que va deixar al seu acrònim únicament una ‘e’ oblidant-se de la ‘r’ i la ‘C’. Nosaltres hauríem de dir treball, democràcia i independència. Qui ha perdut en aquestes eleccions no és Reagrupament, sinó Catalunya. I si haguéssim guanyat, hauria guanyat Catalunya, i no pas Reagrupament. Que algú m’expliqui com sortirem d’...

Desgraciadament, molt sovint la gent extraiem conclusions precipitadament i sense valorar les coses com cal. Als darrers dies hem vist a aparèixer una nova plataforma per unir l'independentisme. Essent conscient que cal unir-nos tots plegats, no volem cap mena de protagonisme, i que cal sumar esforços, permeteu-me fer unes valoracions. Sumar sí, però recapitulem i que cadascú en tregui les conclusions que cregui oportunes. Recordem el següent i que a mi, particularment, fa que les coses no em quadrin. El 2007, sorgeix dins d’ERC, un corrent crític intern anomenat Reagrupament (RCat) liderada per Joan Carretero i amb ànim de fer canviar la direcció del partit. RCat rep molt suport intern i, al cap de poc sorgeix un nou corrent crític anomenat Esquerra independentista. Curiós. A l’abril del 2009, Joan Carretero publica un article (Pàtria i dignitat), on diu que a les properes eleccions cal fer una candidatura transversal per poder declarar la independència unilateral des del Parlam...

Incompetència, mediocritat, inconsciència, irresponsabilitat... Digueu-n'hi com vulgueu. Ja sé que no tots els termes emprats són sinònims però, si bé la forma és diferent, tots acaben tocant el mateix fons. L'article és amb afany de recordar la tercera premissa de l'associació Reagrupament Independentista. Independència, democràcia i treball. Aquest treball fa referència a la bona cultura del treball. Tothom -o quasi- és capaç d'encapçalar o abanderar la independència. Altres, tot i que penso que havent viscut de la política pràcticament tota la seva vida laboral no en tenen cap legitimitat, s'atreveixen a parlar de democràcia, de regeneració democràtica i política. Però ningú -a banda de Reagrupament- gosa incidir amb el bon treball. I és important, com la resta. No oblideu que els catalans, antigament, de les pedres en fèiem pans. Antigament, vàrem fer del mercat de Reus un dels més prestigiosos d’Europa; no pas pel nostre do de comerciants, sinó pels bons produ...