Carles Costa i Muntadas

Antigament -fa força temps- acostumava a fer una felicitació per aquestes festes i a enviar-la a qui ho creia convenient. Generalment, la resposta era nul·la o molt propera a nul·la; per això vaig deixar de fer-ho. En part ho entenc però, no m’acaba d’agradar. Per altra banda, no són poques les felicitacions que reps aquests dies de gent que, curiosament, feia pràcticament un any que no en tenies notícia. I, per ser més precisos, si els dies que van des del període 15 de desembre fins a 7 de gener no formessin part de l’any, aleshores faria molt més d’un o diversos anys que on en reps notícia.  És per això que, per primera vegada, ho faré des d’aquest bloc. Perquè és una manera diferent. A aquells amb qui hi tinc contacte al llarg de l’any i aprecio, tot i que amb alguns ja ho he fet, no cal. Ja saben que els desitjo el millor del millor; si més no procuro demostrar-los-hi al llarg de l’any i no pas ara amb tres setmanes i amb presses. I no només els desitjo unes bones festes, sin

Tot depèn del que s’entengui per robar, oi? Aquests dies, tothom hi ha dit la seva; jo no vull ser menys. Amb tot, però, cal diferenciar diverses coses sobre el tema. No cal barrejar la legalitat, la definició de les paraules i la moralitat. Sobretot, no barregem les coses.  En primer lloc, m’agrada el tracte que rebem d’Espanya? No, evidentment, i és per això que, en la mesura que puc, intento treballar perquè el dia de demà tots plegats tinguem un món millor. Que graciós, ara m’he recordat d’una cadena humana que es va fer al Persones Humanes per, precisament, fer un món millor. Bromes a part, a ningú -o quasi ningú- li agrada el tracte rebut per Espanya.  En segon lloc, el que fa Espanya és legal? Sí. Agradi o no agradi, és així. Vaja, ho afirmo molt rotundament però, crec que tenen la paella pel mànec. No parlo d'aquests 759 milions d'euros, sinó del 8-10% del PIB que va i no torna.  Finalment, és moral? No, evidentment que no. Però n’hi ha tantes de coses imm

Ara feia dies que no escrivia. Certament, per falta de temps i, sobretot, de ganes. Què dir? Què no dir? Arriba un punt que la saturació mental és tanta, que un no sap on agafar-se. Ja ho he escrit en alguna altra entrada. Tot depèn. No hi ha negres ni blancs, sinó ulls que ho veuen d’una manera o altra. Com deien els de Jarabe de Palo, “depende, de según cómo se mire, depende”. I és així. Aleshores, com podem donar una opinió sobre les coses si tot depèn de tot? Com valorar les coses si intentes contemplar totes les possibilitats sense aferrar-te a cap de particular? Preguntes i més preguntes, sense respostes. Al final, l’única cosa que pots fer és escriure la teva pròpia visió, conclusió i/o realitat. La conclusió, doncs, és fàcil. Hi ha tantes veritats i/o realitats com gent al món.  Per posar-vos un exemple, les estratègies de CiU, E(RC) i SCI. Totes són, salvant totes les distàncies religioses, com l’existència de Déu. Ningú pot demostrar que existeixi i ningú pot demostrar q

Al més pur estil Albert Pla amb La diferencia (disc recomanat), sovint em faig preguntes que no trobo resposta. No sé si fins i tot alguna vegada les havia arribat a formular a La nit dels ignorants . Com sigui però, avui encara no en tinc la resposta. Alguns pensareu que m’avorreixo molt per pensar aquestes coses però, no. Aquestes preguntes són fruit d’alguna reflexió més profunda o la punta d’un iceberg. La c trencada, les comarques o alguna dita en són les protagonistes. Anem a pams.

Quan parlo de pel•lícules, sempre menciono Matrix. Bé, concretament la seva trilogia. Diguem que hi ha un parell de trilogies amb les que hi tinc molta simpatia: Matrix i El senyor dels anells. La primera, senzillament em va obrir la ment i fer veure coses més enllà del que veiem. La segona, perquè el primer joc de rol que vaig jugar fa molts anys, portava aquest títol. No era casual; diria que, per iniciar-se en la temàtica, molts utilitzaven aquest i no un altre.  Com d’altres vegades he dit, algú em prendrà per boig; però ja no ve d’una vegada. Els que no hàgiu vist Matrix, us la recomano: si més no la primera entrega. Val a dir que, si haguéssim de separar amb dos grups als que els ha agradat Matrix i als que no, seria una separació força semblant als que l’han entès i als que no. Sí, ja ho sé... els que han provat de veure-la diuen que és difícil d’entendre perquè és de rotllos informàtics, programació orientada a objectes... S’ha de veure amb algú que hi entengui una mica.