Jo autor de llibres
Sense ésser falsa modèstia i humilitat, no em considero escriptor. Si més no en els termes que ho descriu el Diccionaris de l'Institut d'Estudis Catalans:
«Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària».
Dit això, per a mi ésser escriptor és aquella persona que ho té com a professió, que s'hi dedica, i d'alguna manera en pot viure. Així doncs, tot i que jo em guanyo la vida escrivint (codi de programes informàtics), no em dedico a la composició literària de manera professional. A banda, també penso que cal diferenciar molt entre la persona que compon fruit de la seva imaginació, i la que compon fruit del a recerca.
Dit tot això, certament soc autor d'alguns llibres, que els enumero tot seguit per ordre cronològic. Fa currículum, a banda que n'estic ben satisfet. Malauradament, fins avui, només un d'ells està publicat en paper. No obstant això, no perquè no estigui publicat físicament deixa de ser un llibre! Ans al contrari, l'única diferència entre un llibre en digital i un en paper, bàsicament m'atreviria a dir que és la maquetació, que sovint no va a càrrec de l'autor. Tot amb tot, el contingut i la tasca de l'autor que hi ha al darrera és la mateixa. Altra cosa és que, tristament, la societat no ho concep d'igual manera...
Dit això, també és cert que una altra de les grans diferències, o el que separa la publicació d'un treball en paper o en digital, són tres aspectes: tenir un nom; tenir diners; tenir padrins. Jo, sense tenir un nom, ni diners ni padrins... o bé els deso en un calaix o els publico en format digital. I em sembla que un cop realitzats, encara que arribin a menys gent, arriben a més que no pas que els deixi en un calaix. En fi... els títols:
Teniu el corresponent enllaç de cadascun d'ells.
Us animo ja no només a conèixer la història de Vic i part dels integrants de la seva societat, sinó també a contribuir i donar suport a un autor sense nom, sense diners i sense padrins. Els meus treballs no es tracten d'autobiografies que no interessarien a ningú, sinó a història i cultura de la ciutat que són el que ens fan ser com som. I perquè no ens n'oblidéssim o ho perdéssim, ho hauríem de tenir ben present.
Naturalment, tota crítica constructiva animarà i serà benvinguda.
Les persones que fan cultura per a la ciutat haurien de ser recolzades , i la feina que fas de recerca i que no es fàcil , però es important se t'ha de compensar , cosa que amb una mica d'interès a Vic s'hi haurien de posar , i no et puc criticar res ni constructivament, si no que en parlaré bé , ja que llegint les teves publicacions he conegut molt sobre la ciutat i les seves Glòries .
ResponEliminaGràcies pel comentari Josep.
EliminaFrancament és un tema complicat, però hi estic d'acord. Bàsicament, el que penso que passa és que estem perdent els nostres orígens com a vigatans. No existeix la paraula però ens estem desessenciant del que ens fa ser com som com a societat. I això, penso que és molt greu. Tot poble hauria de preservar la seva identitat, encara que no sigui tangible i que brilli...
En una ciutat on queden pocs vigatans d'origen (vigatans de tota la vida), si no es garanteix la nostra història i avantpassats, no tenim futur... Serem una gran ciutat, però algun dia deixarem de ser vigatans. I, alerta, que deixar de ser vigatans no és com deixar de ser xxxx, ja que el catalanisme no s'entendria sense el vigatanisme.
Sempre dic que hauríem de transmetre als nostres infants que poden ser un Josep Gudiol i no un Eudald Carbonell; un Eusebi Molera i no un Elon Musk; un Lluís Romeu i no un Raw o com es digui... El problema és que no es coneixen i difícilment els puguis imitar sense fer-ho... Hi ha referents vigatans que ens omplen d'orgull, però no els coneixen... I quan fas una mica de recerca i vols difondre'ls, almenys jo, et topes amb tres obstacles: diners, renom, i padrins. Si no en tens cap, et queda publicar digitalment, i almenys que ningú et pugui retreure que no has aportat res.
No obstant tot això, seguim.
Moltes gràcies.