Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2008

Tot, tots i totes de vacances

Els passats dies semblava que el país estava totalment paralitzat. Però a tots nivells! Els únics que semblava que treballessin, i ho dic perquè ho semblava i si més no sortien als mitjans – ja es veuran els resultats – eren els polítics.
El fet és que de vacances n'hi ha de diversos tipus. Els nens fan vacances 3 mesos, els adults en tenim uns 30 dies l'any, però alguns marxen de vacances, d'altres aprofiten aquests 30 dies que no han d'anar a la feina per tenir cura dels fills (de manera que és com si no en fessin), o aprofiten per treballar a casa (de manera que tampoc en fan). A vegades, per altra banda, fer uns dies de vacances, si la resta de l'empresa no en fa, et pots trobar que quan tornis et trobis més feina de la que vas deixar, de manera que quan els altres companys de feina fan vacances i un mateix no, també és una manera de fer vacances.
Quin embolic, oi?
Però si algú/alguna/quelcom fan vacances, aquests dies, aquest/aquesta/això són els malalts i els vi…

Que en som de grans

Imaginava que érem grans, però no pensava que ara unes dades de l'últim padró publicat per l'INE m'ho confirmaria, ni que Catalunya fos la comunitat autònoma – que malament que em sona això de comunitat autònoma – amb més grans de tot l'estat espanyol.
Per cert, quan dic grans vull dir vells!, no us penseu que vulgui dir magnes, que també ho som. La dada concretament és que a Catalunya hi ha més de 345.000 octogenaris i que l'esperança de vida és cada vegada més alta. He llegit i escoltat la notícia com una cosa dolenta, i quasi responsabilitzant als nostres avis de la situació social actual. Diuen, que una població més vella implica més despeses sanitàries i assistencials, i la recaptació de menys ingressos perquè hi ha menys població que cotitzi. Així què hem de fer, senyors (i senyores)? 
Permeteu-me que us doni la meva particular visió. El problema no són els octogenaris – que sembla que els vulguin fer desaparèixer abans dels 80 anys... potser als 66 o 67... jus…

Representats al Monopoly!!!!

Qui no ha jugat mai al Monopoly? En trobaríem ben pocs, oi? Aquelles partides inacabables entre amics... el clàssic era el de carrers, passeigs... però de Monopolys ni havia i n'hi ha de moltes altres versions. L'última diuen que sortirà a la venda el proper 26 d'agost conjuntament en més de 50 paisos i 37 llengües i és l'edició mundial.
Les 22 ciutats escollides per formar part del nou popular joc són: Montreal, Riga, Ciutat del Cap, Belgrad, París, Jerusalem, Hong Kong, Pekín, Londres, Nova York, Sydney, Vancouver, Xangai, Roma, Toronto, Kíev, Istambul, Atenes, Barcelona, Tokyo, Taipei, Gdynia per ordre de més a menys votats.
Totes les ciutats van ser escollides després d'una megavotació de 5,6 milions de persones tancada ja fa uns mesos. D'aquesta manera, Barcelona es col·loca en una de les 22 ciutats escollides per davant de Madrid, Buenos Aires, Caracas, Mèxic i Cancún que es van quedar a les portes. Què hi farem...
A banda de canviar els carrers per ciutats …

Va de presos

L'altre dia llegia en un mitjà de comunicació digital el linxament (no ho anomenava en aquestes mateixes paraules) a l'ex-pres etarra Iñaki de Juana Chaos. I què voleu que us digui... la veritat és que ja cansa el tema! I són molts els que ho hem notat i que n'estem farts.
L'última pena que el va dur a fer la vaga de fam, ja va ser d'aquelles tretes una mica – per no dir molt – de la màniga. El fet és que se'l va condemnar, si mal no recordo, per enaltiment del terrorisme per escriure un article d'opinió en un diari o quelcom semblant. Aquestes dies, ja es parla que ha tornat a cometre el mateix delicte per una carta que va fer arribar als abertzales en sortir de la presó. Les últimes notícies que he sentit és que el jutge el vol interrogar per si l'ha escrit ell... suposo que si l'ha escrit un altre no passarà res...
No ens posarem a debatre les formes amb les que ha actuat perquè entenem tots – espero – que el que ha fet no està gens bé, però: hi ha…

Si jo fos policia...

Si jo fos policia... podria anar amb bicicleta, cert! Però segurament posaria moltes multes i no pas per recaptar, sinó pas per conscienciar! Hi ha un parell de coses que realment em fan posar de mala lluna quan condueixo. Vull dir que n'hi ha un parell que m'hi posen més que la resta; fins n'hi afegiria un parell més, però totes em posen de molt mal humor! I cada dia m'hi trobo! Estic indignat! Anem a pams:
Els peatons. Què s'han cregut aquests? Dic aquests però som tots, oi? Hi ha dues coses sobre aquests que em treuen de polleguera. De fet s'han de donar les dues amb un altre circumstància simultàniament. El fet és que penso que s'hauria de multar els peatons que quan travessen un semàfor en vermell i/o per un lloc on no hi ha el pas de zebra pertinent o senzillament pel mig de la via i, o fan disminuir, canviar o frenar bruscament un vehicle. És clar, “com que el cotxe ja frenarà, jo passo tranquil·lament”; i si un dia el cotxe, no frena? Què passa? Culp…

TV3 (la seva)

Lamento moltíssim tornar a parlar de TV3 (la seva), però fa dies que me n'estic i finalment no ho he pogut evitar...el fet és que com continuïn així, els hi hauré de dedicar una espècie de secció especial a la web.
El fet és que des de fa un temps ençà, ja van començar a baixar les audiències. L'excusa de llavors – juny si mal no recordo – fou que, és clar l'Eurocopa s'havia emportat tota l'audiència. Qui coi! Dos mesos més tard, em penso que ja s'ha acabat l'Eurocopa, oi? El mes d'agost tindran novament una excusa: els Jocs Olímpics (l'esperit dels jocs en sí crec que ha canviat molt des que ho celebraven els grecs però n'han seguit conservant el nom).
El fet és que el tema es desploma a una velocitat... ui quina velocitat!
M'imagino el qui mani (si és que ho fa algú en aquella casa) confeccionant la programació actual: - Bé, el tema està fotut companys, però hem d'intentar recuperar el que hem perdut – el que altres coneixem també com el q…

Termòmetres a Vic

Fa un dies el mestre Mauri (Francesc de nom) ens va recalcar que no s'ha de fer cas en aquestes termòmetres digitals que hi ha arreu escampats per la geografia. Per posar un exemple, ensenyava un termòmetre de Córdoba (si mal no recordo) on marcaven 47 graus!, quan en realitat – sembla ser– que no eren més de 40.
És sabut per molta gent, que els vigatans gaudim – uns més i altres menys – d'un microclima a la Plana, però el que molta gent potser no s'imagina, és que dins de Vic, també hi ha diferents microclimes! Fa dies que ho vaig constatar i us invito a que en feu la prova personalment.
La història està, més o menys, en un radi d'uns 250 metres, on conviuen feliçment, si hem de fer cas als aparells aquests digitals, fins a 5 microclimes. En aquest radi hi trobem el termòmetre dels habitatges Montseny, el panell informatiu de l'estació de trens, els de la cantonada del carrer Verdaguer amb plaça de l'estació, uns metres carrer amunt a mà dreta, un a la cantonada…

És el món tan petit?

Segons diuen, els senyors de Microsoft a través del seu programa  de missatgeria instantània (Messenger) han demostrat la teoria de l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy que en un benaventurat dia de l'any 1929, va dir que entre dues persones hi ha 6 graus de separació.
Sap greu (o no), però no m'ho crec; si més no els arguments no són – des del meu punt de vista – massa creïbles ni irrefutables. Us explicaré perquè.
L'estudi, basant-se en dades del 2006 i en 30.000 converses electròniques de 180 milions d'usuaris del seu servei de missatgeria instantània Messenger, ha partit de la base que dues persones es coneixien si havien intercanviat com a mínim un missatge de text. Els investigadors han descobert que qualsevol parella d'usuaris estava interconnectada per una mitjana de 6,6 graons, tot i que en alguns casos en feien falta fins a 29 per relacionar dues persones.
Vinga, contemplem algunes possibilitats o fem algunes reflexions...
Tenint en compte que la xarxa n…

Contes xinos

08/08/08 a les 8; això sí que ho tenen. Ja falta poc pels Jocs Olímpics. Uns Jocs que, d'ençà dels d'Alemanya en l'època nazi, no crec pas que se n'hagin celebrat uns altres amb tants impediments, censures, restriccions i llibertats...
El passat dia 28, sortia la notícia que s'havia celebrat a Pequín un acte per presentar el tradicional ball català (la sardana) davant el públic xinès, igual que en Jocs Olímpics anteriors. I ho havia fet en el marc d'una actuació de balls regionals - també ho podem discutir, però no ara -  a una plaça pública de la capital de la Xina. Això sí, l'organització havia hagut de fer front a nombroses traves administratives i altres condicions innegociables per part de les autoritats, com ara l'absència de senyeres o cap altre símbol de la nacionalitat catalana. De fet, l'actuació de la colla va estar anunciada pels presentadors xinesos com "la sardana espanyola". I pensar tota la vida que el que era més espanyol, …