Carles Costa i Muntadas

Fa temps que no els segueixo i romanc igual de tranquil però, hi ha coses que no em passen per alt. L’entrada no és fruit de la passada jornada on el Barça va perdre el lideratge, sinó fruit de l’atac i linxament sistemàtic que rep el més que un club . Val a dir que no he seguit al detall tot el procés però, em sembla que ni cal, ni tampoc cal ser massa llest per veure-ho… El fet s’explica a través de dues premisses. “més que un club” i “el futbol és l’opi del poble”; frase un xic modificada de la que va afirmar Karl Marx al segle XIX (“la religió és l’opi de poble”). Els espanyols ho tenen clar. Per atacar Catalunya, llengua i Barça. Els abusos legals -que no morals- que portem patint des de fa anys, cal sumar-los-hi ara els atacs a la llengua i al Barça. Podem continuar queixant-nos ( especialment amb temes de diners o llengua), o actuar.

Entrada atípica però amb poc dies... Res! just dir un parell de coses sobre la lliga del Madrid passat un breu temps. No les resto mèrits. Sí, rècord de gols en lliga i rècord de punts. Moltes felicitats! En aquests casos, com se sol dir, la lliga sempre la guanya el millor. És una opinió que no comparteixo. Que hagi fet més punts i gols que el Barça, no necessàriament significa que sigui millor que el Barça. No entraré amb el tema arbitral. Només cal recordar la mà de pals que ha arribat a fer el Barça i la mà de punts que ha tret el Madrid els darrers minuts o per desmèrit de les defenses.  Perquè aquesta lliga, no només és del Madrid. Aquesta lliga pertany, com a mínim, a 18 equips. El primer, evidentment, el Madrid però, també n’hi ha un tros de la majoria de resta d’equips que s’han esforçat com mai per guanyar el Barça i han anat fent quan jugaven contra el Madrid. És el que té ser un gran equip i guanyador. Tots contra el Barça! Perquè, d’altra banda, aquesta lliga no l...

Fa dies que hi dono voltes i encara no ho entenc. De fet, hi dono voltes des del dia que es va donar la notícia. Val a dir que, cada vegada més, estic més desconnectat del futbol. No us ho sabria explicar... Cas que mai m’hagi aportat alguna cosa, cada vegada més sento que m’aporta menys i prefereixo dedicar el temps en altres coses. Per exemple, a ampliar coneixements. El fet és que Tito Vilanova. Per què? Algú ho entén? Sí, sí... Ja sé que tothom, per defensar-ho, bàsicament utilitzarà un parell d’arguments. En primer lloc, el mateix que va utilitzar el mateix Zubizarreta afirmant que si quan mancaven jugadors sempre miraven el planter (cantera no és català!), en el cas de l’entrenador farien el mateix. I, el segona, que això garanteix la continuïtat. Potser sí.

No crec que aquesta entrada agrada massa però, com diria el tòpic, algú ho havia de dir. Sí, personalment estic una mica fart del tema Guardiola. Bé, ‘del’ no, sinó ‘dels’. N’hi ha dos. Un és referent a ell mateix, l’altre l’afecta d’alguna manera però no és ben bé ell. En fi, un és aquesta manera de fer de tenir aquest desconcert sobre la seva renovació; l’altre és el descobriment de la filosofia Guardiola per part de molts.  Anem a pams. En primer lloc, aquest tarannà de renovar quan vulgui i cada quan vulgui. Entenc perfectament la seva filosofia i la manera de ser però, passa una mica de taca d’oli, no? No estic dient ni que renovi, ni que no renovi; evidentment i com és obvi, pot fer el que més desitgi i/o li convingui. Només faltaria! Però, com un club com el F.C. Barcelona i tanta gent pot estar dependent de la decisió d’un senyor? Pregunta que em ve al cap: com funciona el tema laboral en aquests àmbits? S’ha de deixar 15 dies abans de plegar? Ho desconec. Però, tothom...

Alguns veuran en aquest titular una ironia, però no ho és. És cert. Es busca rival digne, modèlic, ja no pel Barça, sinó pel futbol en general. No pot ser que milions de persones vegin el que veuen i s’alimenti l’odi d’aquesta manera. Essent sincer, moltes de les coses que són alguna cosa, ho són gràcies al seu antònim. És a dir, què seria el blanc sense el negre? Què seria l’excel·lència sense la mediocritat? Què seria el Barça sense el Madrid o, el Madrid sense el Barça? El que va passar ahir és molt trist i, malauradament no és res nou. De fet i, encara que costi de creure, fins i tot els mitjans madrilenys es manifesten en el mateix sentit. Fou una vergonya. Llegint els titulars d’arreu del món, també s’arriba a la mateixa conclusió. Una vergonya. I, certament, sap greu.

Com cada any, comença el serial dels fitxatges d’estiu. Cansa una mica. Entenc que, com que la majoria d’esports s’aturen però els mitjans necessiten continuar venent els seus productes, han de vendre el que sigui. És complicat el tema de fitxatges. Tothom hi diu la seva i tothom té la veritat absoluta. No parlo dels que puguem opinar, sinó del que se sent als mitjans de comunicació. El que per uns ja està fet i tancat, per altres no és més que un rumor. Certament, sovint penso que farien un favor si unifiquessin les fonts i, sobretot, intentessin confirmar la notícia o la seva veracitat. Tres apunts, doncs, de fitxatges o, millor dit, moviment de jugadors del Barça.

Eto'o, Eto'o ... Comment tu t'appelles? je m'appelle Samuel. Aquest dies sembla que els mitjans de comunicació s'han encarregat d'encendre la metxa d'una hipotètica bomba esportivament parlant. Té un nom i el sap tothom: Eto'o A diferència dels mitjans de comunicació, les declaracions de l'Eto'o a una revista francesa, no només em semblen legítimes i correctes, sinó també totalment verídiques i que no fan mal a ningú. El senyor Eto'o s'ha negat a fer-se fotos amb la samarreta del Barça i diu que no li agrada la gent que besen l'escut de la samarreta perquè llavors, per “quatre duros” més, en puguin besar qualsevol altra o, molt pitjor, la del màxim rival històric. Com sol passar, els mitjans n'han fet un gra massa i fins i tot en Laporta no ha ajudat massa amb les seves últimes declaracions (o les que han fet transcendir els mitjans) que el Barça només vol jugadors compromesos. Que algú em digui jugadors del Barça més comprom...

Entre escàndols, mocions i dimissions, el club no s'atura; i no s'atura per res, tant per fer nous fitxatges, com per posar de nou els peus a la galleda. I amb les últimes dimissions, el club (opinió personal) no té credibilitat ni s'aguanta per enlloc. Ja només queden 4 directius dels que van començat l'aventura el 2003. Entre ells han plegat els que van tornar el Barça a l'elit esportiva (un tal Sandro Rossell), i el que el va fer créixer econòmicament (un tal altre Ferran Soriano). Què queda? Doncs els que, arribats al punt més àlgid, han anat de cap a caiguda i nous que n'entraran. El fet és que aquests dies, com deia, entre fitxatges, hi ha la polèmica de si Ronaldinho pot anar als Jocs o no. El fet és que el noi es queixa, crec que amb raó, perquè l'Eto'o té permís per anar-hi i ell en canvi no. Quina visió més poc pràctica, comercial i empresarial, no? Ja s'ha dit per Guardiola i demés, que no compten amb Ronaldinho, aleshores? Quin millor ...

He intentat abstenir-me de parlar de la roja, però després de tants dies... no ho puc evitar. Tanmateix sempre és bo no escriure res en calent; i em podeu ben creure, hagués pogut dir alguna bestiesa. Però tots (o no) ja som grans per poder dir el que pensem. He sentit vergonya. Vergonya aliena que diria aquell. No entraré pas a valorar la profunda espanyolització que hi ha arreu del nostre país (des d'aquí deixeu-me donar les gràcies a PSOE i ERC per la seva labor) arran de les manifestacions que hi ha hagut al llarg i ample del país per la victòria del país veí, però sí que m'agradaria dir quatre coses sobre la selecció espanyola, els seus components i entorn. Ens queixem sempre que al Barça hi fan falta jugadors de la casa, que sàpiguen què és el Barça i què ha significat des dels seus inicis i continua significant actualment. Si el Barça és més que un club, és pels seus valors, per la repressió que va patir durant el franquisme i per moltes altres coses. Si el Barça és mé...

Fa molts dies que es parla del passadís que el Barça ha de fer (o no) al Madrid. Que el Madrid ha guanyat la lliga, no ho posarem pas en dubte... bé, caldria entrar en debat de què s’entén per guanyar, i què s’entén per perdre. Per exemple, no es pot dir (opinió personal), que el Madrid guanyés la lliga de la passada temporada; més aviat la va perdre el Barça. Ja sé que ho diu un culé, però bé. També he sentit opinions que diuen que el Madrid ha fet mèrits per guanyar la lliga... sí, ui tant! És evident, que, en principi, n’ha fet més que no pas els seus rivals. Però tal i com ha anat el curs del campionat, m’atreviria a dir que no és l’equip que ha fet més mèrits, sinó el que ha fet menys demèrits. Coses, altre cop opinió personal, totalment diferents. Però anem al que anàvem. S’ha de fer passadís o no? Recordo (quins temps aquells) quan el Barça li va fer el 5 – 0 al Madrid. L’any següent si no recordo malament, ens el van fer ells. I per aquells temps (tanmateix inoblidables) fei...

Avui ha anunciat la seva retirada definitiva del futbol el mític Romário. El 'Baixinho', un dels més grans jugadors que ha donat el futbol mundial i que li ha tingut multitud de crítiques i opinions (no sempre bones); en definitiva, que no ha deixat a ningú indiferent. La seva carrera va començar anys abans de venir al Barça, però el temps que va estar al Barça, va fer prou mèrits perquè ningú el pogués oblidar. Temporada 1993/94, primer partit de lliga, Barça – Real Societat... 3 – 0 pel Barça, i primer hattrick del megacrack. “Hola, ja he arribat, i vinc a marcar gols; no em demaneu gaires coses més però gols en faré uns quants”. I en va fer trenta, ni més ni menys que els que havia promès.  Romário també és l’autor del primer gol dels tres que li va fer al Reial Madrid (mític 5 – 0) i que Alkorta a data d’avui segueix buscant-lo i posant pedaços a la seva cintura. I com aquell... no en va fer cap més, però en va fer de molt espectaculars... Contra l’Osasuna, els clàssics co...

Renoi com està el tema! Ja sé que no està bé fer llenya de l'arbre caigut, però molts ja saben que fa mesos que pensava i defensava, i ho continuo fent, que el Barça aquest any no guanyarà res. Des d'un punt de vista econòmic, ens aniria molt bé arribar al final de totes les competicions i perdre-les totes (pel qüestió de primes i demés); encara que ja no hi som pas a temps. I es veu que fins fa quatre dies, sempre encapçalat pels mitjans de comunicació perquè han de vendre igual, es criticava el Messi i ara es veu que sense ell el Barça no rutlla. Com quedem? Per què falla el Barça? Però si alguna cosa ha fallat més que la resta de coses aquest any, ha estat el Ronaldinho. Perquè no tinc xifres, però m'agradaria veure la rendibilitat del Gaúcho aquest any. Jo cobro per dies treballats, i no per intenció de treballar o recuperar-me per anar-hi... I el més trist de tot és que cada dia que passa va cobrant... i el més trist de tot ( igual que l'anterior), és que el Barça...