Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

Mossos, mossos i d'altres

Segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: “noi gran, xicot, minyó”. D'aquí ve el títol; que no només fa referència al cos policial.
Me'n volia estar de tornar a parlar del tema, però és que no puc. No diré res sobre el pla Bolonya, perquè ja ho vaig fer fa un temps, però sí sobre més o menys el que està comportant els darrers dies. 
Els mossos i mosses estudiants han tornat a ocupar facultats. Però què s'han cregut aquest quatre? Perquè estic segur que són una minoria, però, com sol passar, la que se sol veure i fer sentir. Em sembla lamentable que això passi avui en dia i que quatre (probablement mal informats o senzillament són antisistema) no permetin que la gent que vol seguir el curs en normalitat no pugui.
Per altra banda, els presumptes estudiants han dit que dijous es manifestaran i que, peti què peti, passaran per la Rambla. Però què és això? Es pensen que és xauxa? 1) les manifestacions s'han de convocar i informar perquè seguin degudament autoritzade…

Suport social a la independència de Catalunya

Fa uns dies s'ha publicat l'últim estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes “Suport social a la independència de Catalunya”.
Com molts ja sabreu, “El Cercle d’Estudis Sobiranistes és una fundació per a fomentar l’anàlisi dels costos i de les oportunitats perdudes per a Catalunya a causa de la seva pertinença a Espanya, i del fet de no disposar d’un Estat propi, subjecte de dret internacional. Així mateix, el Cercle d’Estudis Sobiranistes impulsa des d’una lògica pragmàtica un plantejament per a la independència de la nació com a projecte real i viable tot explicant-ne les repercussions que aquesta comportarà en àmbits concrets de la vida pública i privada a Catalunya”.
El que particularment em crida més l'atenció és: 15,5 % dels independentistes, són nascuts a Espanya25,8 % dels independentistes, parla espanyol a casaA classe social més alta, més independentismeL'independentista té el major nivell d'estudis    L'independentista desenvolupa feines més qualificad…

Rcat: què i per a qui

“Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”. No està malament començar un article d'opinió emulant la frase història que digué Josep Terradellas en tornar de l'exili. I és que fa un parell de divendres, tots els associats i associades a Reagrupament hem rebut el document “Organitzant el nostre futur lliure”, que hi consta el que haurà de defensar la candidatura transversal, amb ànim de regenerar la política i declarar la independència de Catalunya unilateralment des del nostre Parlament, que es presentarà a les properes eleccions.
Com deia el conegut anunci argentí del refresc: “Para los gordos, para los flacos, para los altos, para los bajos, para los que ríen, para los optimistas, para los pesimistas, para los que juegan, para las familias, para los reyes, para los magos, para los responsables, para los comprometidos, para los náufragos, para los de allí, para los que trabajan, para los de aquí, para los románticos, para los que te quieren, para los que no te quieren, para los que…

Cinema

Ara fa dies que es parla de tot el tema del cinema, de si s'han de fer més pel·lícules en català, que si doblades...
La meva postura és clara i contundent: les pel·lícules haurien de ser en versió original i subtitulades; altre tema que no em decanto, és si subtitulades en català o també en versió original. I ho diu un que no sap un borrall d'anglès ni francès (potser de les llengües més comunes a la pantalla gran).
Dit això, si que remarco que si cal doblar, aleshores no 50% en català i 50% en espanyol, sinó majoritàriament en català.
Molts pensaran que és una decisió equivocada o allò de “és que acostumat a sentir x sempre en espanyol, se'm fa rar ara sentir-lo en català.” Coi! si no es pot sentir la veu original de l'autor, i posats a manipular la veu de l'actor original, tant per tant fer-ho en llengua del país no?
I és que el tema del doblatge és complicat. En cap cas em vull posar amb la feina dels dobladors, però no crec que sigui cap cosa dolenta si dic que per…

Els caixers automàtics

Desconec amb quina regularitat aneu al caixer automàtic a treure diners. És una cosa relativament freqüent; ja sigui per treure diners per passar la setmana, mes, o nit. I és una cosa que des de fa temps em té certament desconcertat la manera amb la qual la gent treu diners.
Perquè malgrat hi hagi crisi, la gent continua gastant i treien diners (cosa que em sembla molt i molt bé) i sovint quan et disposes a anar al caixer, hi trobes gent. Aleshores, per aquella regla noble i educada no escrita, t'esperes pacientment i/o fas cua.
Però què passa quan l'espera comença a ser impacient? Què hi va a fer la gent als caixers electrònics?
Després de molt donar-hi voltes: Per molta gent, sempre que va el caixer és la primera vegada i no sap com funciona. Cosa difícil d'explicar...Molta d'altra aprofita que no llegeix mai per llegir “literatura” en format digital. Tanmateix, no sé fins a quin punt es pot considerar literatura el que està escrit en un caixer i ni tant sols si és quelc…

L'art de disfressar-se

Finalment crec, i si no que algú em rectifiqui, aquest cap de setmana s'han acabat els carnestoltes de la comarca. Tona, Olost, Roda de Ter, Taradell, Els Hostalets de Balenyà, Folgueroles, Torelló, Vic, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Hipòlit de Voltregà, Centelles han celebrat la festa que, si tampoc m'erro, va començar ja fa 15 setmana al cap de setmana del 14 de febrer.
I passat molt anys des que em disfressava, i molt més encara de quan ho feia a l'escola, encara no entenc la raó de la festa. És per poder ser un dia el que ens agradaria en una altra vida? És la nostra inconsciència? No ho sé, no ho sé.
Lladres, pistolers, bebè i power ranger han estat alguns dels personatges dels quals m'he disfressat, cercant... bé, deixe-m'ho estar...
El fet és que el curiós del cas és els més “agosarats” exterioritzen el personatge que porten dins i les agendes comarcals els permet fer-ho durant unes setmanes de poble en poble. Aquest són els que es veuen o es …