Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2022

Josep Pratdesaba, la conferència (12/12): reconeixements per part de Vic

Imatge
Per part de la seva ciutat natal, també ha rebut diversos reconeixements: l’Ajuntament de Vic, el juny de l’any 1948, li va imposar la medalla de plata de la ciutat. Coses extraordinàriament normals. Un dia va aparèixer en un calaix. La resta de reconeixements ja els va rebre després de la seva mort, que ocorregué el vint de gener de l’any 1967, quan tenia noranta-sis anys. L’any 1980, el ple de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer de la ciutat que està situat al barri de l’Horta Vermella. Abans de morir, però, Pratdesaba va fer el seu testament. Llegava testamentàriament el seu estimat observatori a la ciutat de Vic perquè aquesta pogués continuar la tasca iniciada per ell. Aquesta era i havia sigut sempre la seva màxima preocupació. El 1917 ja havia afirmat que «Lo ofrezco [l’observatori] también a todos los verdaderamente amantes de las bellezas del cielo».

Josep Pratdesaba, la conferència (11/12): religiositat i bon humor

Imatge
Així doncs, ja veieu que Pratdesaba no només era astrònom. I encara em deixo altres vessants, com el de la ramaderia, del que n’han quedat imatges immortalitzades. I, per sorprenent que pugui semblar per un home de tanta ciència i erudició, també cal destacar la seva religiositat. Fotografia de Greg Rakozy d’Unsplash.

Josep Pratdesaba, la conferència (10/12): música i escriptura

Imatge
I ja que torno a mencionar aspectes més folklòrics, tampoc ens podem oblidar del seu vessant com a músic i més especialment com a escriptor. Si bé és cert que en els primers estatuts del Círcol Literari no es va preveure l’esbarjo dels seus socis mitjançant jocs o música, el fet és que l’entitat es va anar modernitzant o ampliant els àmbits d’actuació. Les primeres notes que van sonar als salons del Círcol foren molt aviat, a finals de l’any 1861 quan s’hi va celebrar un concert de piano. Malgrat que aquest no fou més que un fet esporàdic, al cap de poc temps es va organitzar una secció de música. Aquesta fou la primera fornada de musics, i a finals de l’any 1898, va sorgir-ne una altra que va continuar la tasca de l’anterior. El nou grup estava compost pels Espona, Soler, Forcada, Aguilar, Fargas, Fitó, Torrà, i Pratdesaba entre altres. Aleshores, Pratdesaba estava a la ratlla dels trenta.  Quant a la poesia, fou una altra disciplina artística amb la que s’atreví i d’alguna manera ree