Carles Costa i Muntadas

Ja es van presentar les candidatures per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25N. Avui sortiran publicades al DOGC. De fet, aquest és un punt més del calendari. Després d’aquest, en vindran més fins el dia de la culminació de la gran festa de la democràcia . Les candidatures són les següents (circumscripció de Barcelona):  Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)  Convergència i Unió (CiU)  Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya SI (ERC-CatSi)  Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-Alternativa d'Esquerres) Pirates de Catalunya (Pirata.cat) Ciutadans-Partido de la Ciutadania (C'S) Unificación Comunista de España (UCE) Escons en Blanc (Eb) Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) Col·lectius Corrent Roig Partit Popular (P...

Com bé us podeu imaginar, fa referència al sincrotó Alba. Pels que no sapigueu ben bé de què va el tema (jo el primer) segons el que he trobat, Alba és un accelerador de partícules i, aquests, són, des de fa uns anys, els aparells destinats a la investigació per excel·lència. Gràcies a la seva complexitat a nivell estructural i tecnològic el nombre d’aplicacions que tenen resulta enorme. Es pot diferenciar entre dos tipus de sincrotons. Els primers són els Col·lisionadors que fa circular dos grups de partícules en sentit contrari per fer-los xocar i poder estudiar el resultat d’aquesta col·lisió. El segon, acumula les partícules i les manté circulant durant llargs períodes de temps. Fins aquí la part teòrica.  La relació entre el sincrotó i en Carles potser sembla una mica rebuscada però, si canviem partícules per neurones, us ben juraria que el meu cap és un sincrotó; si més no, si podria comparar perfectament perquè les neurones em van d’un cantó a l’altre i xoquen entre ell...

Fa dies que estic força desconnectat de la realitat o, si més no, lluny on sense fer-ne gaire cas. Les raons són força senzilles. Cadascú té la seva pròpia realitat i depèn del que llegeixis, de manera que el que avui és, demà pot no ser. És el trist paper que té actualment el periodisme i que ja he denunciat en moltes ocasions. D’altra banda, si bé arriben notícies, com tampoc podem incidir-hi en res, tampoc val la pena esmerçar-s’hi gaire, no?  Total, no m’ha passat per alt però sí que he deixat passar uns dies, el fet que TV3 faci un ERO. Com en moltes altres ocasions, sentiments contradictoris. Per una banda, és el premi a la mala gestió i a la poca qualitat d’alguns continguts (especialment telenotícies) i, pe l’altra, sempre sap greu que gent se’n vagi a l’atur. Però, no tot són o serien males notícies. En primer lloc, que s’optimitzin recursos, i més quan és una cosa que la paguem entre tots, és d’agrair. Sempre poso l’exemple de mitjans locals privats on un sol periodi...

D’ençà que el President Mas va dir el que va dir i fins i tot li vaig donar les gràcies a través d’aquest bloc , reconec que estava animat i era molt optimista. Fins i tot vaig creure que gaudiríem de l’estat propi amb un màxim de 4 o 5 anys. A mesura que van passant els dies però, la crua realitat torna. Deixo per més endavant temes com programes electorals, llistes obertes i propera onada del baròmetre del CEO (confio que sigui abans de les eleccions); vull dir que, no trenco la promesa que vaig fer que no tornaria a parlar d’estratègies de partits concrets, ni intenció de vots ni res per aquest estil.  Així doncs, anirem a unes eleccions on -diria- que les forces independentistes van més dividides que mai. Per una banda, tindrem CiU. Veurem si amb un programa independentista o amb un programa per exercir el dret a decidir (no confondre amb dret a l’autodeterminació reconegut per la carta de les Nacions Unides); avui no toca. D’altra banda tindrem E(RC); també veurem el prog...

Vagi per endavant que no tinc cap ànim d’ofendre ningú però, darrerament, han sortir algunes notícies que hi feien referència i, finalment, no me n’he pogut estar de comentar diverses coses sobre el tema. De fet, feia molt temps que tenia pensat explicar-vos una cosa que vaig llegir en el recomanable llibre de Pere Estupinyà El lladre de cervells però, no havia trobat prou elements per dedicar-hi una entrada. Ara, amb l’aparició d’un parell de notícies que no tenen cap relació entre si i l’antiga, em veig capaç de comentar-les.  En primer lloc, la teoria o qüestió de la virginitat de Maria. Científicament, és possible encara que improbable. Us trasllado l’explicació científica extreta del bloc de Pere Estupinyà. Ell ho titula com El cromosoma Y de Jesucrist. Si Jesucrist hagués estat dona, es podria pensar que es va produir una partenogènesis (un òvul de Maria va duplicar el seu material genètic i llavors va començar a dividir-se com si hagués estat fecundat). Això no és tan ...

Sembla ser que la hipermegamacromanifestació del 12 d’octubre a favor de la Constitución i el nacionalisme espanyol, ha tingut 10.000 persones. Si, a més, tenim en compte que s’han promogut autocars d’arreu d’Espanya perquè vinguessin... Que cadascú n’extregui les conclusions oportunes però, cal anar molt en compte perquè, com sempre dic, s’ha de vigilar molt amb els argumentes que s’utilitzen alhora de fer valoracions. Tant els d’allà, com els d’aquí.  Ho dic perquè, ja abans de la manifestació del passat 11 de setembre, els unionistes (catalans i espanyols) per intentar defensar l’argument que s’havia d’ensenyar amb castellà, posaven per davant els drets de 4 famílies sobre de la resta de famílies que ja els està bé l'ensenyament en català. Havent passat el dia 11, aquests mateixos, per defensar l’argument contrari a la independència, es van aixoplugar sota el paraigües que si hi havien anat 1.5 milions de catalans, volia dir que 6 milions no estaven per la labor. Doncs ara...

Mireu, generalment, quan exposo les meves idees polítiques, em diuen que sóc un radical. M’ho van dir quan vaig dir que votaria NO a l’estatut(et); em deien que era un gran progrés i més valia allò que res. També m’ho deien quan deia que allò del concert econòmic/pacte fiscal era una enganyifa i que no hi pensava donar cap mena de suport; el temps, per sort o per desgràcia, m’ha acabat donant la raó tot i que alguns em deien que era un pas necessari (no intentar-ho, sinó tenir-lo). I, finalment, també sóc un radical quan dic que no m’interessa un full de ruta que s’ acaba amb un referèndum . Malgrat tot, però, trobo molt més radical tot el que està passat i que, certament, ens perjudica i fins i tot m’atreviria a dir que és perillós.  Ja ho vaig insinuar quan feia reflexions sobre la històrica manifestació del passat 11 de setembre quan em feia la sensació que tot això de les estelades als balcons, era una manera de mostrar paquet; a veure qui la tenia més grossa. En alguns ...

Per trencar una mica amb la rutina política de les darreres entrades, avui escriuré sobre curiositats de Bola de Drac . Els que no coneixeu la sèrie de dibuixos animats 1) Us la recomano i 2) No sé si entendreu massa el que us explico. El fet doncs, és que una de les tècniques més poderosos que té en Son Goku i que va aprendre del Fullet Tortuga és el Kamehameha. Els entesos diuen que, tot i ser de les més importants, n’hi ha una que la supera: és la bola Henki ensenyada pel déu Kaito i que va servir per derrotar a Freezer si mal no recordo. Disculpeu si alguns dels noms no s’escriuen com els escric.  Així doncs, vaig quedar molt sorprès quan fa uns dies, vaig sentir a parlar per la televisió sobre un rei. El rei Kamehameha I. Ostres! No pot ser... És possible que l’atac per excel·lència de Bola de Drac faci referència a aquest rei? Si em diuen que sí, m’ho crec. Entre altres coses, perquè els autors de Bola de Drac, realment són molt bromistes. I, sinó, ja m’ho explicareu al ...

Després de la darrera setmana intensíssima políticament parlant, començo a veure tot el que està passant amb més perspectiva. Cada vegada ho tinc més clar; ja ho he dit altres vegades. Cas que sigui, serà quan CiU ho digui i/o ho mani. Intentaré centrar-me en els fets, i no en paraules (bonic antic eslògan del PSOE de Catalunya del President Montilla), defugint d’especulacions, hipòtesis i/o anhels; m’agradaria ser del tot objectiu. En tot cas, l’entrada va en la línia de la darrera entrada La via del referèndum .  I, seguint en aquesta línia però, -no ho prometo- intentaré que aquesta sigui la darrera entrada amb aquest tema com a protagonista; si més no fins que no sapiguem 1) la llista de CiU i 2) el programa electoral de CiU. Bàsicament, perquè CiU ha dit moltes coses interessants però falta plasmar-ho en un document que pugui ser votat i perquè, com dic, cas que sigui, serà quan ells ho decideixin. Com també és evident, com que han dit i fet tantes coses contràries, més v...