Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

La Covid-19 (6)

Seguim amb la col·lecció d’entrades dedicades a la Covid-19. Encara —confiem perquè significarà que tenim salut— en queden moltes. De ben segur. Ignorem encara quan s’arribarà al pic de la corba, però ja es poden començar a treure algunes conclusions o repercussions de tot plegat. La primera d’elles, continua essent política. No és que torni a escriure sobre política, sinó que —i ja ho havia escrit en algun lloc— moltes coses acaben essent política.

El que m’empeny a escriure aquesta entrada és la situació a Espanya. Ho he escrit en repetides ocasions, Spain is different. Però no diferent que no és ni millor ni pitjor... sinó que es pot dir que és pitjor. Aquesta crisis sanitària ha posat al descobert diverses mancances del regne. Més que posar al descobert... simplement s’han fet més evidents. La primera d’elles ja l’avançava en l’anterior entrada, i és que Espanya s’acosta més a un règim militar que no pas a un estat democràtic. No parlo de deixar votar, d’independència, de presos …

La Covid-19 (5)

Darrera entrada del que pretenia ser-ne una sobre la Covid-19. Amb això vull dir que és la tercera de la que pretenia ser-ne una... no pas que no n’hi puguin haver de posteriors, que és difícil que no hi siguin perquè tot canvia en qüestió d'hores. Ho havíem deixat en la manera que té el govern espanyol de transmetre la informació, de comunicar-se. Novament, Spain is different. Independentment de si la informació que donen es veraç o no (alguna cosa em fa creure que no), en aquest cas només vull comentar la manera de donar-la. Abans, però, una prèvia.

Certament, estem en estat d’alarma. Estat d’alarma no sé ben bé què significa al detall, però a la pràctica ha significat recentralitzar competències; agafar la paella pel mànec des de Madrid el toro per les banyes (que així és més espanyol); ni fer ni deixar fer fins un estat avançat de la pandèmia; decretar confiscaments, i desplegar l’exèrcit pel territori. Vaja... que han aprofitat l’avinentesa per retornar vora els anys de la …

La Covid-19 (4)

Vàrem deixar pendent d’explicar la irresponsabilitat del govern espanyol en la darrera entrada de la Covid-19 (3). Tampoc diré res nou que no se sàpiga. Vaja... que més enllà de la meva opinió, la meva aportació serà nul·la. Però per això tinc un bloc.. per expressar-me i si puc aportar alguna cosa... benvinguda sigui.

Ja ho havíem dit en entrades anteriors, que el govern de Madrid anava tard i malament. Spain is different, sí, però sempre per coses pèssimes i pitjors. Jo, avui, m’atreviria a fer mitja volta més a la clau. Generalment, quan es comparen dues coses i no s’agrada que es comparin, és quan s’utilitza, precisament, l’argument que x és diferent. En aquest cas, doncs, Spain is not different; Spain is worst ‘Espanya no és diferent; Espanya és pitjor’.

La Covid-19 (3)

El que es podria dir novetat, diria que no n’hi ha massa. I que pugui aportar jo personalment, tampoc. Més que repetir el que molts ja diuen, segurament aquesta entrada és per desfogar-se una mica o una espècie de pensament en veu alta. Desfogar-se en un sentit... no sabria com dir-ho... no en un to destructiu o pessimista, sinó més aviat de palesar la sensació que estic tenint d’ençà que ens vàrem confinar a casa o va començar tota aquesta pandèmia i ens ha tocat de prop.

Les conclusions més simples serien que estem vivint una situació a dues dimensions diferents. En ambdues és prou rara, i en cadascuna hi ha una enorme responsabilitat i una altra enorme irresponsabilitat respectivament. Anem a pams a veure si algú ho comparteix.

Cartoixa de Montalegre

Fa uns dies escrivíem sobre els cartoixans. Al final de la llarga entrada, dèiem que tot i l’austeritat i misticisme que desperta aquest orde, avui en dia encara el trobem. I per molts anys! Al vell mig de la vall de Montalegre, al terme municipal de Tiana, perdura una comunitat masculina de monjos que segueixen fidels a la regla de sant Bru: la comunitat cartoixana de Santa Maria de Montalegre. Tot el que dèiem en l’entrada sobre els cartoixans, es plasma en aquesta cartoixa. 
Montalegre fa relativament poc que ha complert els seus sis segles d’història. Una butlla papal de Benet XIII, donada el vint-i-quatre de setembre de l’any 1415, autoritzava la unió de dues cartoixes veïnes (Sant Pol del Maresme i Vallparadís de Terrassa) amb una de sola. I, com qui diu, amb empentes i rodolons i alguns entrebancs bèl·lics i polítics, ha arribat al 2019. Actualment, hi ha una comunitat d’una dotzena de monjos: alguns catalans, com el prior, d’altres de parla catalana, i d’altres estrangers. 

El Covid-19 (2)

Curiosa paradoxa la que estem vivint... Les hores semblaria que no passen, però tot va tan ràpid que costa de seguir. Entre altres motius, per això no he esperat a publicar l’entrada al dimarts següent, i ara en publico una altra. És senzill... ahir, a l’hora d’escriure aquestes línies, el president del regne d’Espanya encara no havia sortit. Per tant, l’entrada actual l’escric per mig valorar-la. Potser dimarts ja n’hi haurà una altra o les tornes hauran tornat a canviar. Vagi per endavant que confio que sí, cosa que significaria que haurien rectificat pel bé de tots.

El titular de tot plegat, és que «Spain is different», però per pitjor. Quasi sempre. Han tornat a suspendre. Ja ho avançava en l’anterior entrada del Covid-19, però ara hi insisteixo. Escoltant el president espanyol, un podia sentir vergonya aliena. Independentment que van prendre mesures tard i malament (de seguida hi anem), no em sembla ahir que toqués fer una sermó polític i patriòtic. Escoltant-lo, semblava que el…

El Covid-19

Ja fa alguns dies que volia escriure sobre el Covid-19. Tanmateix, quasi millor que n’hagin passat alguns per veure-ho d’una altra manera. Certament, les coses es veuen molt diferent si ho tens a milers de quilòmetres o ho tens al costat. A data d’avui, no crec que faci falta explicar què és el Covid-19, el coronavirus, i les meves paraules van més encaminades en reflectir el que en penso.
De tot plegat, a data d’escriure aquestes línies (dissabte 14 el matí), jo personalment n’extrec algunes conclusions i reflexions. Faig èmfasis en dir a data d’escriure aquestes línies perquè ja s’ha vist que tot pot canviar en qüestió d’hores. I les conclusions i reflexions estan recolzades sobre cinc principals eixos: personal sanitari; reacció de la gent; (des)informació; mesures preses; impacte econòmic, i història.

Dia Internacional de la Dona

Imatge
En aquesta entrada soc conscient d’un parell de coses. La primera és que vaig una mica tard, però tampoc massa. I és que el passat diumenge es va celebrar el Dia Internacional de la Dona. Tanmateix, d’ençà que vaig decidir intentar tornar a escriure un cop per setmana, vaig decidir que publicaria l’entrada setmanal el dimarts. La segona és que si aquest bloc el llegís molta gent, tinc clar que les meves paraules es podran malinterpratar i es podria convertir en una espècie d’aquelles coses virals on algú comparteix la seva opinió i la resta de la xarxa el linxa. Així doncs, endavant.
En primer lloc, recordar el motiu pel qual se celebra el Dia Internacional de la Dona. El passat diumenge, Vilaweb ho recordava mitjançant una sèrie de piulets que va publicar El Museu d’Història de Catalunya. D’acord amb el mitjà «Els motius són diversos, però cal remuntar-se el 1857 a Nova York, quan un grup de treballadores del tèxtil van decidir protestar per les condicions laborals». Aquesta protes…

Què se n’ha fet d’en Balmes?

Vic té un munt de coses positives, però una de les més negatives, és el tractament que fa del seu patrimoni: tant material com immaterial. Els que són de fora de Vic diran que Vic és molt bonic, que té moltes coses, que tot està molt ben conservat i que es promou molt turísticament... sí... no els manca raó. Però els que som de Vic i coneixem una mica la història, sabem perfectament que el patrimoni és quasi menystingut. Potser és que en tenim massa? No ho sé... Deu ser això. Tanmateix, vull deixar clar que no és cosa del consistori actual ni més recent, sinó que el problema ja ve d’anys enrere. 
Ja en construir la catedral actual, ens vàrem carregar una bonica, curiosa i fins i tot poc vista església romànica rodona. Si visiteu la catedral, veureu al davant de les escales quelcom assenyalat al terra amb dues menes de circumferències: és el testimoni de l’església romànica, tant l’original (interior), com la que es va enderrocar posteriorment, coneguda com l’església de la Rodona. Pe…

La pau en l’ànima

Aquesta entrada és quelcom rara. Tinc més o menys clar el que vull exposar però no sé on posar l’èmfasi ni com desglossar-ho. Fa temps vaig escriure sobre curiositats de Sant Miquel i vaig fer l’apunt que Sant Miquel també tenia un vessant d’escriptor. Tanmateix, si bé vull parlar d’aquesta faceta en algun moment, el cert és que m’agradaria fer-ho partint de la pau en l’ànima i d’una característica que alguns més o menys s’aventuren a atribuir-me. Sense ànim de protagonisme, comencem per aquesta característica. 
No és la primera, i confio que no serà la darrera vegada, que em diuen que transmeto calma i que no perdo els nervis. No sé si seria capaç de fer aquesta afirmació, però sí que puc dir que intento mostrar que no els perdo. Un dels experts en aquests temes és el doctor Mario Alonso Puig. En situacions de pànic, diu que l’inconscient pot fer reaccionar de tres maneres. Ell, per explicar-ho posa l’exemple de si et trobes un tigre o un lleó. Una primera reacció que pots tenir és …

Els cartoixans

D’ençà d’un temps enllà i cada vegada més, tinc la convicció que la història no s’entendria sense l’Església. Diria que és pràcticament impossible. Per tant, a tots els que ens agrada la història, penso que ens acaba cridant l’atenció tot el que envolta aquesta institució. Més enllà de la fe pròpia, em refereixo a la història en si mateixa. No hem d’oblidar que la idea independentista de Catalunya possiblement neix a Vic abans de l’any 1000. Però bàsicament, parlem del moment en el qual Gotmar, primer bisbe de la diòcesi vigatana després del repoblament de la zona, va demanar la independència eclesiàstica a Narbona. Tanmateix, molts estudiosos, per no dir tots, reconeixen aquest fet com un que va més enllà i amb un rerefons clarament polític. Tampoc hem d’oblidar que el número zero a Europa el va introduir Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II i estudiant de l’escriptori de Vic. O, per acabar, la mateixa bíblia, que és un llibre de profunda història. 
Uns dels vessants també molt…

Actor/actriu, professió en auge

Tant sé que el que escric arriba a molt poca gent, com que té algun valor i part d’alguna raó. Tinc algun convenciment que si tingués padrins, seria llegit i segurament seria alguna espècie de guru. En aquest bloc he escrit coses que al llarg del temps s’ha anat vist que no anava errat. Com sempre dic, no és que tingui una bola de cristall, sinó que és pur sentit comú i/o conseqüència lògica dels esdeveniments. Com a exemple del que dic, fixeu-vos en el que deia el febrer del 2009: 
Jo penso que el futur no és la TDT, i que quan tothom (o bona part) hagi fet la petita despesa de la TDT, començarà a promocionar-se la TV IP; és a dir la televisió per internet; molt més barata i accessible per qualsevol televisió que disposi d'una connexió a internet i sense dependre de les llicències. I és per això que veig que no tindrà massa èxit la TDT, perquè d'aquí a 4 dies (o 8), hi haurà un munt de canals via internet. El programa que vulguis, a l'hora que vulguis i com vulguis.

El cromosoma T

Em fa la sensació que algunes entrades em requereixen més informació i certa recerca... però tot sigui pels meus pocs milers de lectors. Avui voldria parlar de biologia aplicada a la política. No entraré gaire al detall de la biologia perquè no hi entenc; no significa que hi entengui gaire de política... No obstant, cercant per la xarxa un es pot informar mitjanament de tres conceptes més o menys bàsics: ADN, gen i cromosoma. D’acord amb la Viquipèdia, l’àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté la informació genètica que determina el desenvolupament i el funcionament de tots els éssers vius, com també alguns virus. Per entendre’ns, és un conjunt de plantilles i quan s’ha de crear un nou element, es crea en funció d’aquesta plantilla. Té aquella forma tan clàssica i vista d’una hèlice doble. Més tècnicament, són dos polímers que estan units mitjançant una parella de molècules anomenades bases: l’adenina (A), la timina (T), la citosina (C) i la guanina (G). 
D’al…

Origen de la independència

Intentaré fer un exercici que alguns interpretaran com a molt provincià, però tiro de la història, com sempre en aquests casos. La independència no només no és una cosa nova, sinó que els que vivim a Vic podem dir que el desig de llibertat l’hem respirat sempre. Ja sabem que (sense desmerèixer Ripoll), vivim al cor de Catalunya, i/o que la comarca i Vic representa el sentiment independentista del país. En alguna altra ocasió suposo que he afirmat que Vic és la cuina del país, malgrat mai a la vida ens ho hagin reconegut i ens menystinguin contínuament. És més, abans que C’s es presentés a les eleccions, en tota la comarca no hi havia cap regidor del PP. Aquest oasi ha canviat lleugerament a les darreres eleccions municipals del 2019, en les quals C’s va obtenir l’11.51% dels vots de tot Osona i PP el 1.82%. Això, extrapolat en regidors, al capdavall venen a ser 0 per ambdós partits. Els socialistes, en canvi, tenen alguns regidors i fins i tot alguna alcaldia, però també són claramen…

Els valors

La setmana passada fèiem referència als drets fonamentals mitjançant l’entrada corresponent. Ja ho apuntava aleshores que el problema, més que polític era un tema de valors. Valors que un adquireix al madurar, tot i que veient alguns animals, sembla que els tenim de manera instintiva. Vull dir que sovint, els animals, teòricament menys intel·ligents que nosaltres, compensen amb escreix aquesta presumpte mancança amb una molt superior virtut altruista i de valors.

Deixant de banda el dèficit democràtic i vulneració dels drets fonamentals que hauríem de tenir garantits, avui vaig un pas més enllà. Ep! No és que ho deixi de banda, que per si sol és gravíssim, sinó que ja ho dono per sabut i avui prefereixo parlar d’un altre tema que em preocupa. A la meva manera d’entendre-ho, es juguen dues lligues completament diferents. Per posar dos extrems, a una banda situarem als tirans i hipòcrites que formen part de grans institucions. En la majoria dels casos i per entendre’ns, els rics i/o po…

Els drets fonamentals

No puc negar que l’entrada és fruit dels darrers esdeveniments polítics. Malgrat ja vaig manifestar que en la tornada al bloc no volia perdre gaire temps amb temes polítics, en aquest cas és ineludible. No obstant, no és explícitament de política del que parlem, sinó de drets fonamentals. Amb això vull dir que el detonant ha estat una cosa, però el problema és fruit d’una altra.

Fa dies ens pensàvem que Europa començava a ser justa. Simplement. No justa amb els catalans, sinó simplement justa. Que ningú cregui que els quèiem bé, sinó que simplement aplicava la justícia. Malgrat aquestes petites victòries, hem pogut comprovar com no eren més que petites visions. No significa que tanqui la possibilitat a que acabem guanyant, però serà molt costós i tot plegat ha estat una gerra d’aigua freda. No és res nou que la justícia espanyola no sigui res més que un oxímoron. Són termes que no poden anar units mai a la vida perquè són conceptes antagònics en la seva naturalesa. El problema ha vi…

Les noves forces especials

Imatge
El passat vint-i-set de desembre llegia la notícia: «La Fuerza Espacial de EEUU es oficial: Donald Trump establece la sexta rama militar autónoma, la primera desde 1947». Ep! Vagi per endavant que ja sé que no és el mateix espacial que especial, però bé ... no puc estar-me’n de fer la comparació. El que va començar essent una espècie de desig personal, fins i tot caprici del president Trump, finalment s’ha fet realitat. Semblava que quan ho va plantejar al 2018 era broma, però la creació de la Força Espacial d’Estats Units (USSF) ja és un fet. A alguns els semblarà una bogeria... i penso que ho és. Després de les cinc primeres branques, ha arribat aquesta. A títol informatiu, les predecessores de la USSF són l’Armada, el Cos de Marines, l’Exèrcit, la Força Aèria, i la Guàrdia Costera. Després de la Força Aèria de l’any 1947, arriba l’USSF setanta-tres anys més tard i després de signar la nova llei d’Autorització de la Defensa Nacional 2020. 
Per què dic que és una bogeria? Més enllà …