Carles Costa i Muntadas

Avui és el darrer dia del mes de març, i divendres. He marxat de Vic a les 10.00h tocades. Un il·lusionant compromís no m’ha permès marxar abans. Esmento això perquè al monestir són estrictes amb els horaris i els dies laborables dinen a les 13.30h. Per tant, ahir ja els vaig fer saber que arribaria havent dinat, i aquest matí m’he preparat una mica de carmanyola ja que, com he dit, el monestir és lluny de qualsevol nucli urbà i, a més, es dona la casuística que l’hostatgeria externa està tancada (bar inclòs). He arribat pràcticament a les 15.00h. M’he equivocat d’entrada al recinte i he entrat per on no havia d’entrar. Tanmateix, això m’ha permès coincidir amb un treballador: primera mostra d’hospitalitat, que sembla que s’encomana portes en fora. Jo ja m’havia fet la carmanyola per poder menjar perquè sabia que arribaria a deshora i guanyar temps, a banda que després de dinar, els monjos fan migdiada i acte seguit una pregària fins les 15.40. Així mateix m’ho havia advertit el pare Ó

El títol és enganyós. Com ho diu la mateixa paraula, un diari generalment s’escriu cada dia, i possiblement del dia. No pretén ser el cas. O sí. El que segueix serà el relat de tres dies i dues nits del cap de setmana del Mercat del Ram de Vic. Això és del 31/03 al 02/04. A banda d’això, naturalment parlar de monjo és una gosadia. Més aviat seria diari d’un postulant... però com que potser alguns no sabran què és, si hi poso monjo és més llaminer. Dit això, també assevero que les notes preses durant el cap de setmana, han estat corregides, ampliades i complementades per donar-li el format d’entrada pel bloc. Pretenc compartir l’experiència per si algú té pensat viure’n alguna de semblant, que tingui alguna referència. Feia temps que tenia el desig de viure una experiència diferent. Temps ha ja desitjava anar a passar uns dies a un monestir. Sigui dit de passada que per alguns serà fàcil trobar-lo. Però no ha estat el meu cas. Segurament, el monestir per excel·lència a les nostres contr

Sense ànim d’entrar en aspectes tècnics, avui m’agradaria fer quatre reflexions sobre la intel·ligència artificial. No pretenc entrar en aspectes tècnics ni valorar què és i què no és intel·ligència artificial, sinó tan sols posar sobre la taula alguns pensaments. Dit d’una altra manera, escriure la meva opinió sobre el futur que pot esperar-nos i si això és o no serà bo. D’entrada, i sense haver llegit gaire sobre el moviment en contra de la intel·ligència artificial, haig de dir que certament cal ser prudent. Com tot en aquesta vida, qualsevol massa pica, i tot en la justa mesura, no té per què fer mal. Amb això vull dir que hi ha un moviment, del qual en formen part eminències mundials, que estan en contra de la intel·ligència artificial. No cal dir que alguns hi estan en contra perquè encara no hi poden sucar pa, però n’hi ha d’altres, com Bill Gates, que hi estan en contra des del punt de vista moral. I, val a dir, que el navegador de Microsoft, Bing, ja la porta incorporada des d

Continuem amb les quatre paraules dels partits que incorreran a les eleccions municipals d’enguany. En referència a Som Identitaris, segurament són els més temuts. La pregunta és, per què? En cap cas no ho dic per defensar-los, sinó que ho pregunto des del punt de vista que quina és la seva raó de ser. Per què se’ls hauria de tenir por? La majoria dels partits amb representació al consistori s’han esmerçat en fer témer a l’electorat de la possible entrada, i que se’ls ha de fer una mena de boicot perquè no entrin, i no donar-los ni aigua. Més enllà que no em generen cap mena de simpatia, com apuntava, el que s’haurien de preguntar els actuals partits que han estat un mínim de vuit anys sense cap partit d’aquesta índole al consistori, és què han fet per resoldre un problema que ja es va posar sobre la taula antany, quan sota unes altres sigles van obtenir fins a cinc regidors si mal no recordo. Els van treure del consistori, el debat va quedar aturat, no es va fer absolutament res, i ar

En l’entrada d’avui trenco un mica la tendència dels darrers temps: parlaré novament de política. Serà breu i pretén tan sols ésser un breu parèntesis. En parlo perquè la setmana passada ja es van publicar les llistes electorals que concorreran a les properes eleccions municipals. Pel que fa a Vic, se’n presenten fins a nou: per odre que les indica El 9 Nou : PSC-CP; ERC-AM; Som Identitaris; Vic En Comú Podem; Ara Vic – Ara Pacte Local; Junts per Vic; CUP Amunt; Partido Popular, i Vox. No es pot pas dir que no n’hi hagi per triar i remenar, tot i que la selecció final no és pas cosa fàcil. No pretenc dir la meva opinió de cadascun d’ells, però intentaré fer-ne algunes reflexions. Abans però, un parell de coses importants. Aquestes eleccions seran les darreres que Vic tindrà vint-i-un regidors: almenys així està previst. A partir de les següents, en les quals ja es preveu que la ciutat hagi sobrepassat els cinquanta mil habitants, ja en tindrà vint-i-cinc. Això, d’entrada, serà una bona