Carles Costa i Muntadas

Crec que va ser Sócrates qui va dir: “només sé que no sé res”. I mira que hi ha cites certes i irrefutables, però aquesta és de les que més. Un dels programes que ha tornat aquesta temporada a CatRadio, precisament és La nit dels ignorants, d'una a tres de la matinada amb la Mireia Mallol (fins aquí la falca publicitària). El programa va de preguntes i respostes i, per tots aquells que us penseu tan savis, us convido a que l'escolteu algun dia. Si sou capaços de contestar correctament... un 25 % del que la gent pregunta, sabeu bastant, certament; però normalment no passa. Us en trasllado algunes per si hi voleu fer arribar la resposta: Per què els taxis de Barcelona són grocs i negres? Quina diferència hi ha entre la cervesa Budweiser txeca i l'americana? Quin formatge porta més calci, el parmesà o el gruyère? Per què els homes es queden calbs i les dones no? Quants vehicles de motor hi ha al planeta? Quina és la diferència entre esplai, cau, escoltes, i centre ex...

No sabria ben bé quin mot utilitzar per parlar sobre què hauríem de reflexionar en aquesta cas. Si dic bascs, què són els bascs? No em refereixo pas a tot el que es pugui entendre com a bascs... si dic abertzales... potser tampoc, euskaldunes? Potser sí; o no. En definitiva, i amb ànim de reflexionar i no pas recolzar ni justificar, el que us vull dir és que no acabo massa d'entendre res del que està passant. Sí que particularment n'estic fart i em sento impotent, però no entenc massa res del que està passant. Analitzem una mica el tema d'ETA i tot el que l'engloba des d'un punt de vista reflexiu i no justificatiu i/o de recolzament. Des de fa una anys, ens diuen que estem en una democràcia. Segons l'Enciclopèdia Catalana, la democràcia és la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. Fins aquí no hi ha problema. En teoria el conjunt dels ciutadans d'un país, ens acollim a aquesta doctrina i teni...

Els que em coneixen ja saben que filo prim, i potser el que us escriuré pensareu o us semblarà que és una tonteria, però per a mi no ho és. Perquè si ja no ens podem refiar del que diuen a la TVC, ja tampoc ens podem refiar del que escriuen en els mitjans de la CCRTV al 100 %. Sempre s'ha dit que tot i haver-hi calculadores, calia saber sumar i restar; igualment que això, malgrat hi hagi programari com processadors de text i correctors ortogràfics, cal saber escriure; vull dir a nivell ortogràfic, perquè no tothom és capaç d'escriure grans obres literàries. És evident que no podem exigir en certs països on tenen prou feina per sobreviure que els seus habitants dediquin el seu temps per aprendre a llegir i escriure – malgrat fora molt bo que cada dia hi hagués menys analfabets en aquest món; però sí que ho podem exigir aquí!!!! Tenint en compte tot això, el que no es pot tolerar és que els professionals que realitzen les webs de la CCRTV se'ls hi colin faltes d'ortogra...

Si fa uns mesos parlàvem dels pirates... avui ja podem parlar de Robin Hood en ple segle XXI. Avui ha sortit la notícia – per confessió si no vaig errat – d'un jove de 32 anys el qual hauria “robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat”. Teniu la confessió en el següent enllaç: http://polaris.moviments.net:8000/ca/he-robat-492000-euros-als-que-mes-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de-societat. En l'article, l'autor dels fets diu que durant dos anys va "expropiar" 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdit. Immediatament, confessa que actualment, incloent-hi els interessos de demora, la xifra actual del deute contret s'eleva més enllà dels 500.000 euros, una xifra que assegura que "no pagaré". Llegint l'article en l'enllaç anterior, em fa recordar tots aquells hackers que, un cop atrapats, gaudeixen d'un munt d'ofertes laborals. I és que si legalment ...

“TV3, capítol 3”; amb aquella veu més aviat ronca i pausada... al més pur estil “El cor de la ciutat”. El promès és deute, i aquí estic altra vegada parlant d'aquella antiga televisió de Catalunya i que des de fa un temps ha passat a mans forasteres. Haig de rellegir el que he escrit per evitar repetir-me fent-los la crítica, però bé. Doncs vinga'n! Aquests dies llegeixo a diferents mitjans la desfeta de TV3 (la seva). I quan més ho llegeixo, més enfurismat estic i més impotent i dolgut em sento. Aquests dies, concretament la vigília de la nostra Diada de l'11 de setembre, fan un programa especial per celebrar els 25 anys. En bon horari ho posen... TV3 va començar a emetre de manera experimental el 10 de setembre del 1983, i de manera regular el 16 de gener del 1984; el 33 ho fa des del 1988, doncs també estan d'aniversari tot i que els ignorin completament. De manera que entenc que el dia serà aquest. Però l'hora? La meva desconfiança m'invita a creure que ho...

Google tornar a la càrrega!!!! Personalment, els hi tinc una gran admiració. I és que aquest mes, Google celebra la seva primera dècada. Poca gent confiava en el nou invent del 1998 de dos estudiants de Stanford anomenats Larry Page i Sergey Bin. Després d'intentar vendre el seu motor de cerca a diverses empreses, els joves creadors es van veure abocats a crear la seva pròpia empresa, una situació que al final els ha portat força beneficis. El fet és que van començar amb un cercador que, lluny encara de ser engendrat en un garatge, ho fou en l'habitació universitària dels dos estudiants. 10 anys després, qui gosa qüestionar el poder del tot poderós Google? Hom coneix, com a producte estrella, el seu cercador, el qual el Live Search de Microsoft intenta (perquè sols es queda en això) de fer-li ombra. Però Google té un munt més de productes estrella els quals podeu veure aquí. La darrera ha estat un nou navegador: Google Chrome. Provat els darrers dies, em sembla un molt bon na...

D'aquí a uns dies, concretament el proper dijous, celebrarem la nostra Diada Nacional. Malgrat molt tinguin marcat el calendari com a festiu, un nombre molt menor en comparació sap què es commemora o els motius pels quals el dia 11 de setembre està marcat amb vermell al calendari. És trist. A grans trets, l’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Però que ha passat als darrers anys? Que l'11 de setembre, el nostre 11 de setembre, ha perdut protagonisme vers altres esdeveniments. Si fa uns anys la nostra Diada era notícia, des d'en fa set que ja no ho és tant perquè es veu que els altres han esdevingut més importants. De fet els catalans no som els únics que tenim un 11 de setembre. Fa set anys hi van h...

Com diria aquell, “imágenes terribles, escalofriantes, la tierra se cuartea, pánico en las gasolineras...”. Però què està passant? no entenc massa d'aquests temes, però el que sí sé, és que tenint en compte que la crisis és real i existeix, el mitjans de comunicació no fan més que nodrir-la i invitar la gent a participar-hi i a sembrar el caos. Només fa falta dir que una cosa s'acaba, perquè la gent – com bojos – es dediqui urgentment a proveir-se. “S'acaba l'arròs”, tots al supermercat a comprar arròs. I ara, s'acaba la gasolina... i tots a fer cua a la gasolinera, sense ser conscients que quan més gent hi vagi, abans s'acabarà. No vull dir que no s'hi hagi d'anar si realment fa falta, però alerta, que el que està fent la gent és omplir garrafes, anar-hi amb el dipòsit mig ple... però què és això? A veure, si algú m'ho explica... les reserves de les gasolineres, en situació normal, per quants dies n'hi ha? S'acaba cada un parell de dies? ...