Carles Costa i Muntadas

La passió i l’interès de Josep Pratdesaba per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys. Per ser més precisos, fins i tot en podem dir el dia: vint-i-set de novembre. En aquella data, ell es trobava a Barcelona i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . No fou a l’únic a qui el va impactar i, francament, si tinguéssim oportunitat de veure-ho, em sembla que un espectacle com aquell ens deixaria a tots bocabadats: La gran lluvia meteórica del 27 de Noviembre de 1872 se ha renovado en la noche del 27 de noviembre próximo pasado, aún más espléndida e imponente, por lo menos en nuestra zona celeste. [...] En 1872 observáronse 33.000 [meteorits] en seis horas; este año hánse observado 39.000 [39.546] sólo en cuatro horas. NAIT, Antonio (1885, 6 de desembre). «Gran lluvia de estrelles fugaces». La Ilustración (núm. 266, p. 774). Biblioteca de Catalunya.

Josep Pratdesaba i Portabella va néixer a Vic el sis d’agost de l’any 1870. Nasqué en  ple auge vigatà, en l’entretant d’aquell «Levantate y anda». I, evidentment, fou fill d’aquella societat, ho aprofità, compartí i fins la va encimbellar encara més. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural del mas Pratdesaba de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva. La llar estava situada a l’antic número quaranta-tres. Banda est de la plaça, just al costat del popular Merma: actual casa Beuló (una placa a la façana ho indica avui dia). Posteriorment, es va conèixer popularment com can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria.  Can Cassa. Postal extreta de la casa Pratdesaba.

Molts autors coincideixen que amb la mort de Balmes, ocorreguda el nou de juliol de 1848, s’afigurava que la tradició cultural i literària, especialment en l’àmbit local, també havia finat. Molts d’aquests mateixos també apunten que Balmes es va endur amb ell bona part del talent local. Si hem de valorar l’activitat estrictament periodística, tan sols havia tingut una vida molt curta el diari El Montañés . D’altra banda, i ho esmento perquè llavors també ho recuperarem, a Barcelona, l’any 1859 s’havien restaurat els Jocs Florals.

El passat primer d’octubre, vaig tenir ocasió de poder tornar a compartir grandeses de Vic amb un auditori. En aquest cas, la meva dissertació, «Josep Pratdesaba, veritable llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència»,  va parlar de Josep Pratdesaba, en el marc de la IX Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Com sempre, un gran plaer. A partir d’avui i durant les properes setmanes, recullo els apunts i imatges que vaig utilitzar per fer la dissertació. Val a dir que no fou fàcil perquè cada vegada costa més sintetitzar alguna cosa. Vols dir-ho tot, vols concretar-ho tot, però no és possible... I menys encara quan vas condicionat pel temps. A més, inicialment l’havíem de fer a la casa Pratdesaba sense possibilitat de projectar, però finalment la vàrem fer en un altre lloc remarcable: el Temple Romà de Vic. Per part meva, era la primera vegada i confio que no sigui la darrera. Aquí teniu algunes fotog