Joan Collell i Cuatrecasas

En motiu de la commemoració del centenari de la mort (05/10/1921) del venerable Joan Collell i Cuatrecasas, el passat dia vuit El 9 Nou em va publicar el següent article.

Dimarts passat dia cinc es va commemorar el primer centenari de la mort de Joan Collell i Cuatrecasas. Per fer-se’n una idea, Joan Collell fou el fundador de les Serventes del Sagrat Cor de Jesús, o simplement i popular, les monges del Sagrat Cor. Establertes, pel que fa a Vic, al passeig de la Generalitat. Avui dia, Collell té oberta la causa per beatificar-lo a expenses de demostrar el seu primer miracle. A falta que la Congregació per a les Causes dels Sants ho ratifiqui, té la condició de venerable des de l’any 1996.

Joan Collell va venir al món el vint de gener de l’any 1864. Ho va fer a la casa situada, en aquells temps, al número vint-i-set del carrer de Sant Hipòlit (actual carrer de Sant Miquel dels Sants), unes cases més avall de la que havia nascut el propi sant patró de la ciutat uns dos-cents setanta anys abans. Pocs anys més tard, tota la família es va mudar al segon pis del número quinze del mateix carrer: d’alguna manera, Collell acuitava la santedat carrer amunt. El jove Collell mai va titubejar sobre la seva vocació i va decidir de ben petit emprendre la carrera eclesiàstica. El que no tenia clar és com fer-ho, duent a terme quina obra. Fent ús de la seva raó, se li plantejarien dues opcions: sacerdot laic, o religiós, és a dir, membre d’alguna companyia o confessió religiosa concreta. Pel que fa a aquesta darrera possibilitat, ho tenia clar: volia ser un dels fills de sant Ignasi, volia ésser jesuïta, voluntat que ja havia manifestat durant la seva etapa estudiantil al Seminari.

Collell hi fou admès, però no hi va poder ingressar fruit de la seva generositat, responsabilitat i amor pels seus pares. Francesc Collell, el seu germà, no havia viscut gaires primaveres i els seus pares només el tenien a ell. A banda, la família, que de per si ja vivia amb pocs recursos, es guanyava la vida gràcies a la fusteria del seu pare, qui tampoc gaudia de gaire salut. Tot amb tot, i seguint el consell d’altres, Collell va renunciar a ser jesuïta per si algun dia s’hagués de fer càrrec dels seus pares. Decidí que en la vida diària exerciria com a sacerdot laic, independent de tota confessió religiosa, i que seria jesuïta d’esperit. Així doncs, el bisbe Josep Morgades i Gili el va ordenar prevere el divuit de desembre de l’any 1886 a la capella del Palau Episcopal.

El seu primer destí fou a Muntanyola l’any 1887, on va anar-hi a fer de vicari en una parròquia relativament petita i molt cristiana. Allí, però, no s’hi va estar gaire, ja que el mateix bisbe Morgades el va nomenar mestre de col·legials del seminari de Vic l’any 1889. El nivell dels seminaristes havia decaigut força, així com també el seu comportament exemplar, de manera que calia posar-hi ordre i Morgades li va confiar la difícil empresa. Val a dir que, aleshores, el Seminari era el més concorregut i nombrós d’Espanya. En resum, tenia la comissió de guiar als nous guies, tenir-ne cura. Exercí aquest càrrec, al que se li va afegir el de professor, fins l’octubre de l’any 1898.

No gens menys, a Collell l’inquietava una altra cosa. De petit ja havia fet notar que «Hay conventos de clausura, hay centros de enseñanza para todas las clases de la sociedad, hay hospitales y casas de beneficencia. No hay una Institución para las jóvenes obreras, que se pierden en el mar de la vida, porqué no tienen brújula, ni tabla de salvación. Están desatendidas». Així doncs, va posar fil a l’agulla. Més concretament, el dos de febrer de l’any 1891. La reunió decisiva es va fer al Seminari, on Collell hi feia de mestre de col·legials i on pràcticament quaranta anys abans havia nascut la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria de sant Antoni Maria Claret. El mateix dia o l’endemà, obrien la casa al número cent vint-i-nou (actual cent vint-i-tres) del carrer Nou. La seva obra es podria desglossar en tres àmbits: 1) establir uns tallers cristians que permetés a les nenes guanyar-se el pa, al mateix temps que santificaven la seva ànima; 2) escoles nocturnes on poguessin aprendre catequesi, llegir i escriure, i 3) reunir-se el diumenge per santificar la festa amb alguna funció, esbarjo i evitar d’aquesta manera que caiguessin en males mans o mals hàbits.

Collell no gaudia de gaire suport. Sense diners, amb el bisbe que l’havia enviat a ensenyar la doctrina, amb la ciutat que el veia molt jove per dur a terme tal empresa, i amb un munt de congregacions ja establertes a la ciutat, es va fer molt costa amunt. Afortunadament, les tornes van canviar i el mateix bisbe va passar de no veure-ho gens clar a ser-ne un dels màxims valedors i defensors. Mentre la congregació creixia, també augmentava tant la necessitat de tenir una casa pròpia com el desig particular del bisbe Morgades que fos així. El vicari general, Jaume Serra i Jordi, va proposar al bisbe que es comprés el Col·legi Sant Miquel dels Sants, antic convent carmelita del carrer de Manlleu. Local que el bisbe no el volia perquè no era més que un munt de ruïnes. Per alguna raó no del tot coneguda, finalment es va comprar una casa que s’havia posat en venda aquells dies: la Casa del Lorito, a l’actual passeig de la Generalitat, on curiosament Joan Collell i el seu amic mossèn Joan Güell havien jugat de petits a fer casetes de fang. Es va comprar la casa, s’hi van fer les reformes més necessàries i s’hi van traslladar les germanes des del carrer Nou.

A la petita nau de Vic comandada per la germana Pia Criach aviat se li van unir nou cases més. Joan Collell va poder veure hissar les banderes de la fe i l’amor al Sagrat Cor de Jesús a un estol de deu cases per arreu del país. Avui dia, les Serventes del Sagrat Cor de Jesús tenen cases a Vic, a Sevilla, a Burgos, a Madrid, a Paraguai, a Uruguai, a Mèxic, a Argentina, a Brasil i a Moçambic. Tanmateix, pel que fa a nosaltres, val la pena contar com van adquirir la casa natal del patró de la ciutat.

Tot va començar quan el nou bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, va visitar una germana malalta a la residència de la casa del costat, fundada l’any 1901 (avui Residència universitària Sant Miquel dels Sants). El bisbe va quedar molt ingratament sorprès per les condicions amb les quals vivien aquelles germanes. Dirigint-se al canonge Jaume Collell, que vivia a la casa nadiua de sant Miquel, li va dir que calia entregar la casa a les germanes, que no podien continuar vivint com vivien. El mateix Joan Collell ja li havia exposat diverses vegades al bisbe, però Torras i Bages hauria cregut que en feia un gra massa. El dia u d’octubre de l’any 1915, el bisbe Torras i Bages va firmar les escriptures per la compra de la casa natalícia, i el disset d’octubre es va fer la solemne inauguració. Actualment, si podem gaudir d’aquesta història i trepitjar el mateix sòl que ho va fer el nostre sant patró en el seu dia, es pot dir que és gràcies a elles. I així és com també, d’alguna manera, es tancava el cercle entre Joan Collell i sant Miquel dels Sants.

A diferència del patró, però, i per goig del mateix Collell, el protagonista d’aquestes línies va morir essent jesuïta com havia anhelat tota la seva vida. Uns dies abans de produir-se el decés i per especial privilegi, va poder emetre els vots de la Companyia de Jesús. Per acabar i per fer-nos la idea de la magnitud de la figura, copiarem el que va publicar La Comarca de Vich d’acord amb Piélagos al llibre Voz de profeta: Juan Collell Cuatrecasas (1864-1921), fundador de las Siervas del Sagrado Corazón de Jesús:

No era un alma vulgar, sino un espíritu privilegiado. En un cuerpo débil y menos robusto ocultaba un alma grande, un corazón valiente y osado por las cosas de Dios… El Dr. Collell era un santo… Nuestra ciudad siente orgullo de contarle entre sus hijos. Los santos son la mejor corona de la madre que los vio nacer.