La (in)justícia
Ja no calent per la sentència dels darrers dies, ja es pot dir: la justícia sembla de pandereta i lamentable. Insisteixo, passats un dies i no amb calent. Tot aquell que sigui democràtic se n’hauria de donar vergonya. Jo, el primer. Eps, i, en aquest cas, val a dir que Catalunya tampoc se’n salva. Desconec on són els límits entre la llei i interpretar-la. Bé, la llei, ja ho sabem, les fan a Madrid però, qui les interpreta, són jutges. Casos flagrants de com funciona la justícia -sense ser jutge però aplicant el sentit comú- és el judici de Camps i Costa. Absolts o declarats no culpables; que ben bé no sé què vol dir. Si han sigut declarats no culpables, deu voler dir que innocents tampoc ho són? Desconec la terminologia legal i què és cada cosa... Però, què era d’esperar d’un jurat popular, imagino, tots residents a una comunitat autònoma on governa amb majoria absoluta el partit del qual forma part l’imputat? És més, quants dels integrants del jurat popular, possiblement, devie