Carles Costa i Muntadas

Aquesta entrada és quelcom rara. Tinc més o menys clar el que vull exposar però no sé on posar l’èmfasi ni com desglossar-ho. Fa temps vaig escriure sobre curiositats de Sant Miquel i vaig fer l’apunt que Sant Miquel també tenia un vessant d’escriptor. Tanmateix, si bé vull parlar d’aquesta faceta en algun moment, el cert és que m’agradaria fer-ho partint de la pau en l’ànima i d’una característica que alguns més o menys s’aventuren a atribuir-me. Sense ànim de protagonisme, comencem per aquesta característica.  No és la primera, i confio que no serà la darrera vegada, que em diuen que transmeto calma i que no perdo els nervis. No sé si seria capaç de fer aquesta afirmació, però sí que puc dir que intento mostrar que no els perdo. Un dels experts en aquests temes és el doctor Mario Alonso Puig. En situacions de pànic, diu que l’inconscient pot fer reaccionar de tres maneres. Ell, per explicar-ho posa l’exemple de si et trobes un tigre o un lleó. Una primera reacció que pots tenir

D’ençà d’un temps enllà i cada vegada més, tinc la convicció que la història no s’entendria sense l’Església. Diria que és pràcticament impossible. Per tant, a tots els que ens agrada la història, penso que ens acaba cridant l’atenció tot el que envolta aquesta institució. Més enllà de la fe pròpia, em refereixo a la història en si mateixa. No hem d’oblidar que la idea independentista de Catalunya possiblement neix a Vic abans de l’any 1000. Però bàsicament, parlem del moment en el qual Gotmar, primer bisbe de la diòcesi vigatana després del repoblament de la zona, va demanar la independència eclesiàstica a Narbona. Tanmateix, molts estudiosos, per no dir tots, reconeixen aquest fet com un que va més enllà i amb un rerefons clarament polític. Tampoc hem d’oblidar que el número zero a Europa el va introduir Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II i estudiant de l’escriptori de Vic. O, per acabar, la mateixa bíblia, que és un llibre de profunda història.  Uns dels vessants també

Tant sé que el que escric arriba a molt poca gent, com que té algun valor i part d’alguna raó. Tinc algun convenciment que si tingués padrins, seria llegit i segurament seria alguna espècie de guru. En aquest bloc he escrit coses que al llarg del temps s’ha anat vist que no anava errat. Com sempre dic, no és que tingui una bola de cristall, sinó que és pur sentit comú i/o conseqüència lògica dels esdeveniments. Com a exemple del que dic, fixeu-vos en el que deia el febrer del 2009:  Jo penso que el futur no és la TDT, i que quan tothom (o bona part) hagi fet la petita despesa de la TDT, començarà a promocionar-se la TV IP; és a dir la televisió per internet; molt més barata i accessible per qualsevol televisió que disposi d'una connexió a internet i sense dependre de les llicències. I és per això que veig que no tindrà massa èxit la TDT, perquè d'aquí a 4 dies (o 8), hi haurà un munt de canals via internet. El programa que vulguis, a l'hora que vulguis i com vulguis.

Em fa la sensació que algunes entrades em requereixen més informació i certa recerca... però tot sigui pels meus pocs milers de lectors. Avui voldria parlar de biologia aplicada a la política. No entraré gaire al detall de la biologia perquè no hi entenc; no significa que hi entengui gaire de política... No obstant, cercant per la xarxa un es pot informar mitjanament de tres conceptes més o menys bàsics: ADN, gen i cromosoma. D’acord amb la Viquipèdia, l’àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté la informació genètica que determina el desenvolupament i el funcionament de tots els éssers vius, com també alguns virus. Per entendre’ns, és un conjunt de plantilles i quan s’ha de crear un nou element, es crea en funció d’aquesta plantilla. Té aquella forma tan clàssica i vista d’una hèlice doble. Més tècnicament, són dos polímers que estan units mitjançant una parella de molècules anomenades bases: l’adenina (A), la timina (T), la citosina (C) i la guanina (G).  D