Carles Costa i Muntadas

Aquest cap de setmana celebrem el 40è Congrés Català d'esperanto a Vic per commemorar el que es va fer fa cent anys. L'article d'avui ja va ésser publicat a la revista de l'Associació Catalana d'Esperanto el passat mes de desembre. Avui, doncs, és moment per recuperar-lo per donar la benvinguda a tothom. El lector no avesat a una determinada llengua auxiliar pot creure que el títol és erroni. Efectivament, ho seria, si no fos perquè no és en català, sinó en esperanto. El llegidor també podria pensar en el motiu pel qual avui, un vigatà, parla d’esperanto. Molt senzill, per rememorar la història, més concretament, la de fa un centenar d’anys. Per contextualitzar-la, parlem primerament de l’eminent científic vigatà Josep Pratdesaba i Portabella. És conegut popularment com a astrònom, però prefereixo referir-m’hi com a científic a fi de no ometre altres disciplines amb les que també va excel·lir. Podem dir, sense por d’errar, que va democratitzar la ciència: almenys a

Darrera entrada dedicada als meus particulars apunts sobre l’esperanto. Acabarem amb els afixos, que no són altra cosa que el conjunt de prefixos i sufixos. Pel que fa als prefixos, els principals són vuit i són els que enumerem a continuació. Bo , que indica parentiu resultant del matrimoni, per exemple: patro (pare) - bopatro (sogre); filo (fill) - bofilo (gendre), i frato (germà) - bofrato (cunyat). Dis , que indica disseminació, desunió, per exemple: semi (sembrar) - dissemi (disseminar), o doni (donar) - disdoni (distribuir). Ek , que indica començament de l’acció, acció inicial o sobtada, per exemple: vidi (veure) - ekvidi (albirar), o iri (anar) - ekiri (posar-se en marxa). Ge , que significa la reunió d’ambdós sexes. En aquest sentit cal contextualitzar l’esperanto a principis del segle XX. Per exemple: fratoj (germans) - fratinoj (germanes) - gefratoj (germans i germanes). Mal , per indicar la idea contrària, o l’antònim, per dir-ho d’alguna manera. Per exempl