Carles Costa i Muntadas

Seguint amb les notes de L’altre temple romà de Vic , la família de Carles Forcada era descendent dels propietaris de Filatures Forcada de Ripoll. Com a Farmacèutic, tenia previst fer un laboratori en els terrenys adquirits. De fet, en aquesta ubicació s’hi va establir el primer laboratori i els primers raigs X de Vic. I, quan es diu Vic, es vol dir Vic, Osona, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, i la Garrotxa. Dit d’altra manera, era un autèntic pioner i home avançat al seu temps, com ho era també Josep Pratdesaba. Quasi d’entrada, en aquesta casa no hi solien viure habitualment, sinó que vivien a Barcelona i els estius els passaven a la seva ciutat natal. No obstant això, aviat va tornar a Vic. Forcada fou nomenat titular del primer laboratori municipal, i també farmacèutic de l’Hospital de la Santa Creu, càrrec, aquest, que va exercir fins a la seva mort. Com a vigatà compromès, va impulsar la creació de la primera escola d’Arts i Oficis i la Biblioteca Pública Jaume Balmes (ende

Molts ja sabreu que sovint soc a la casa Pratdesaba de Vic passant estones. Allí, on el temps es va aturar un dia, cada jorn hi trobem coses interessantíssimes. Recordo quan vaig començar a anar-hi que hi anàvem a arxivar papers i per veure què hi trobàvem d’interessant que ens pogués rememorar al nostre passat. La següent afirmació és del tot agosarada però ens serveix per entendre’ns: preteníem crear un arxiu Pratdesaba. Com és de notar, un personatge tan il·lustre i erudit, de ben segur que havia de donar per molt. I, efectivament, tot i que l’entrada d’avui no va d’això, sí, dona per molt. I continuem intentant agrupar i arxivar papers... El regirar papers i classificar-los d’alguna manera no era més que un de la multitud de projectes que abasta la casa. Un altre de ben interessant, era i continua essent classificar i/o ordenar les diverses biblioteques que té la casa. Des de la que hi ha a la galeria abans de sortir al jardí, passant pel despatx del senyor Pratdesaba, i fins i tot

Aquest cap de setmana celebrem el 40è Congrés Català d'esperanto a Vic per commemorar el que es va fer fa cent anys. L'article d'avui ja va ésser publicat a la revista de l'Associació Catalana d'Esperanto el passat mes de desembre. Avui, doncs, és moment per recuperar-lo per donar la benvinguda a tothom. El lector no avesat a una determinada llengua auxiliar pot creure que el títol és erroni. Efectivament, ho seria, si no fos perquè no és en català, sinó en esperanto. El llegidor també podria pensar en el motiu pel qual avui, un vigatà, parla d’esperanto. Molt senzill, per rememorar la història, més concretament, la de fa un centenar d’anys. Per contextualitzar-la, parlem primerament de l’eminent científic vigatà Josep Pratdesaba i Portabella. És conegut popularment com a astrònom, però prefereixo referir-m’hi com a científic a fi de no ometre altres disciplines amb les que també va excel·lir. Podem dir, sense por d’errar, que va democratitzar la ciència: almenys a

Darrera entrada dedicada als meus particulars apunts sobre l’esperanto. Acabarem amb els afixos, que no són altra cosa que el conjunt de prefixos i sufixos. Pel que fa als prefixos, els principals són vuit i són els que enumerem a continuació. Bo , que indica parentiu resultant del matrimoni, per exemple: patro (pare) - bopatro (sogre); filo (fill) - bofilo (gendre), i frato (germà) - bofrato (cunyat). Dis , que indica disseminació, desunió, per exemple: semi (sembrar) - dissemi (disseminar), o doni (donar) - disdoni (distribuir). Ek , que indica començament de l’acció, acció inicial o sobtada, per exemple: vidi (veure) - ekvidi (albirar), o iri (anar) - ekiri (posar-se en marxa). Ge , que significa la reunió d’ambdós sexes. En aquest sentit cal contextualitzar l’esperanto a principis del segle XX. Per exemple: fratoj (germans) - fratinoj (germanes) - gefratoj (germans i germanes). Mal , per indicar la idea contrària, o l’antònim, per dir-ho d’alguna manera. Per exempl