Carles Costa i Muntadas

Avui intentarem cloure la sèrie dedicada a l’alimentació i més particularment al mal de cap. He deixat per última la cosa més... no ho sabria dir. Sabeu allò que quan un cau en la desesperació s’agafa a qualsevol lloc? Doncs avui parlem de la geopatia. Com la histaminosi, no n’havia sentit a parlar mai fins que vaig visitar a una espècie de guru. Val a dir, i no és que me’n senti especialment orgullós degut a les meves conviccions científiques, que no ha estat l’únic que he visitat. Ja fa temps vaig anar a un centre de naturopatia. Des del minut u vaig assabentar a la persona que m’havia d’atendre dues coses. La primera d’elles va ser que era força incrèdul (i ho continuo essent). La segona va ser que tot i ser incrèdul, estava disposat a seguir les seves instruccions al peu de la lletra. Per prova-ho, no hi perdia res, més enllà d’una quantitat de diners important. La importància és subjectiva.... si m’ho hagués resol hauria estat molt barat! Passat un temps, vaig anar a un altre que ...

Seguiré avui amb una altra dieta, i de moment, última que he estat provant. Dic última perquè és més o menys amb la que m’he quedat, vistes les circumstàncies. Com la resta, hi he esmerçat hores de lectura i de prova i error. Com la resta també, li dono una oportunitat partint de la premissa que des del meu humil punt de vista té sentit. Parlem de la dieta paleolítica. Sí, podrà semblar desesperant, però recordem que porto desenes d’anys amb mal de caps i sí, realment un ho comença a estar. Bàsicament, la dieta paleolítica és: dieta mediterrània - cereals - làctics [+ exercici]. Quin sentit té? Bé, començant pel final, els làctics, entre altres coses, porten lactosa. Aquest disacàrid hi ha molta gent que la tolera perfectament, però molta altra no. El cert és que científicament, els que la poden tolerar és perquè tenen una espècie d’anomalia genètica que els permet tolerar-la. Si no ho recordo malament, es veu que dels primers humans adults a tolerar-la van ser els inuit, i per extensi...

Seguint amb el tema de dietes que vaig iniciar la setmana passada, aquesta m’agradaria parlar-vos breument de la histamina. Jo, particularment, tinc mals de caps d’ençà que tinc ús de raó. I malgrat pugui semblar que no fa gaire, el que vull dir és que pràcticament no recordo un període en la meva vida en la que no tingués mal de cap. Des que anava a l’escola, amb més o menys freqüència n’he tingut sempre. Ara, tristament, l’efecte d’un ibuprofè, en el millor dels casos, em dura una setmana o menys. I com que som el que mengem, i part de la nostra salut passa per una bona alimentació, doncs vaig indagar per aquí. En primer lloc, parlem de la histamina. Hi ha una terminologia per la gent que poden patir aquesta afectació: histaminosi. Algú pot podria pensar que m’he begut l’enteniment i són manies meves. Naturalment, no et lleves un dia i determines que tens això. Bé... Tothom haurà sentit a parlar dels antihistamínics. No són res més que uns medicaments que el que fan és rebaixar-te la...

Abans de començar a escriure (llegir pels lectors), avís a navegants: no soc dietista ni nutricionista, de manera que no agafeu aquestes notes més enllà del que són: una opinió. Fet l’advertiment, ja ens hi podem posar. No recordo des de quan em preocupa la meva alimentació. Em refereixo al que ingereixo, el combustible del meu cos, en cap cas faig referència a la quantitat. L’entrada d’avui no va sobre trastorns alimentaris, sinó simplement del que per mi és o pot ésser una bona dieta. I, si bé a priori és molt simple, entrant en detalls es pot complicar moltíssim. El resum i el fàcil és que la millor dieta és la mediterrània. En resum, menjar de tot (el que no et faci mal), i quanta més riquesa cromàtica millor. Dit d’altra manera, el color dels aliments determina en molts casos els seus components, i menjant coses de tots colors, un s’assegura que ingereix una mica de tot i variat. Per posar un exemple fàcil, els aliments verds porten molta clorofil·la, mentre que els taronges, beta...