Carles Costa i Muntadas

S'han dit i mal dit moltes coses quant a Reagrupament, aquests dies. Per fer-ho fàcil als lectors, avanço dues de les premisses més importants d'Rcat: 1) Reagrupament no és un partit polític, sinó una associació, i 2) Reagrupament no és un objectiu en si mateix, sinó que l'objectiu és la independència de Catalunya. I amb aquestes premisses, Rcat Osona ha organitzat un cicle de conferències. La idea neix fruit de la desafecció envers els polítics que hi ha actualment i del poc interès que semblen tenir alguns catalans per sortir de l'atzucac on ens trobem. Com que som conscients d'aquesta mancança i del fet que per sortir-ne ens farà falta mobilitzar tota la massa social, o gairebé, amb ànims de treballar per a un país millor organitzem aquest cicle de conferències per intentar fer un pas endavant i facilitar la difusió de les raons sòlides que hi ha avui per construir aquest camí. La idea no pretén excloure  ningú per raons de raça, religió ni sentiments nacionals,...

Des del punt de vista social i humà, ningú discuteix sobre el dret a decidir de les persones i dels col•lectius. Tant és així, que a la manifestació que es va celebrar el 18 de febrer de 2006, hi participaren, segons diuen algunes fonts, 700.000 persones, i entre 200.000 i 700.000 més ho feren l’1 de desembre de 2007; una gran quantitat de persones que reclamaven i demanaven el dret a decidir; hi insisteixo, el dret. Ja és prou trist que s’hagi de demanar un dret tan bàsic com el de poder decidir, però ja ens han demostrat que el poder de decisió dels catalans i catalanes brilla per la seva absència. Al llarg dels últims anys, i més concretament els darrers mesos, s’ha fet més palès que mai que els catalans no tenim ni vot ni paraula en les decisions que ens afecten. Podríem començar esmentant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat pel nostre Parlament el 2006; uns hi estaran més d’acord i d’altres gens, i l’objectiu d’aquest article no és de debatre sobre la utilitat (o no) de l...