Construint la meva Catalunya ideal

“Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l'ordre en què han d'ésser llegits. Un llibre enquadernat”.

Si hem de fer cas de la definició de l’Enciclopèdia Catalana, podria dir que n’he escrit un. Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç: Construint la meva Catalunya ideal. No he volgut aprofundir en els temes; és un esborrany o una petita mostra de com m’agradaria que fos Catalunya des de diversos punts de vista. Apunts i coses bàsiques que volia deixar escrites conjuntament en un sol lloc. Un espècie de decàleg propi. Aprofundir, que s’hi pot fer molt... Ho podríem deixar per un futur: o no.

Tot va començar quan volia reflexionar sobre quatre idees i ha acabat amb el que ha acabat. Des de petit que tenia el desig d’escriure i publicar un llibre. Per ara, ja està escrit. En referència a la publicació, diferents són els motius pels quals decideixo penjar-lo online i no publicar-lo en paper.

En primer lloc, per manca de recursos logístics. On i com hauria distribuït els exemplars? Com n’hauria fet difusió? Com que les respostes a les preguntes no eren positives, finalment, quedarà a la xarxa a disposició de qui vulgui. En segon lloc, en el llibre parlo de compartir. I, publicar-lo en format paper penso que hauria limitat la compartició. Malgrat, com deia, he desitjat tenir el meu propi llibre des de menut, crec que és més encertat intentar compartir el que he escrit i difondre-ho en la mesura que pugui per si a algú el fa reflexionar; seria el meu gra de sorra. A vegades, llegir quelcom ens fa obrir els ulls i ens apareixen idees meravelloses. En tercer, com a informàtic, haig d’apostar per la tecnologia digital. En aquest sentit, hauria pogut fer un eBook o penjar-lo al Google Books però, penso que, novament, en podia limitar la compartició. Tenir-lo en format digital permet compartir-lo per la xarxa i enviar-lo per correu electrònic. Finalment, per un tema econòmic. Editar i publicar no és barat (en funció de amb el que es compari, és clar). Tenia la intenció de fer-ne una petita tirada pels amics, familiars i coneguts però, per manca de recursos logístics, padrins i el meu anonimat, és possible que no els hagués venut.

Permeteu-me un incís sobre el “venut”. En cap cas, amb aquest llibre, pretenia fer-hi negoci; senzillament perdre-hi el menys possible. Com dic, l’important és compartir i d’alguna manera, els que se sentin com jo dir-los que no estan sols.

I res més, donar les gràcies a tothom qui m’ha animat, ajudat i a qui me l’ha corregit. Baixeu-lo, llegiu-lo i si us agrada compartiu-lo enviant l'enllaç d'aquesta mateixa pàgina. Si algú vol fer algun comentari, pot fer-lo en aquesta pàgina o al correu electrònic ccm174cat@gmail.com.

L’índex del llibre és el següent:
1.    Introducció
2.    Anàlisi de la situació
2.1.  La política és implícita
2.2.  Política i polítics: opinió contra saber
2.3.  Els catalans
3.    Proposta ideal
3.1.  Formes de govern
3.2.  Formes d’organització
3.2.1.    Les lleis
3.2.2.    La constitució
3.3.  L’ensenyament
3.3.1.    Igualtat d’oportunitats, no de resultats
3.3.2.    Només sé que no sé
3.3.3.    Els valors
3.3.4.    El sentiments i la pertinença nacional
3.3.5.    Democràcia i política
3.3.6.    Economia i empresa
               L’emprenedoria
               L’empresa
               La Responsabilitat Social Empresarial (RSE)
               L’empresa xarxa i la gestió del coneixement
4.    El futur
5.    Conclusions
6.    Bibliografia
7.    Índex de figures i taules


Comentaris

  1. M'agrada la forma en què escrius i coincideix-ho amb gran part del que penses. Tanmateix, crec que en un món com el que ens ha tocat viure avui en dia, ja no hi ha lloc pels nacionalismes, espanyols, ucraïnesos, alemanys, danesos, russos, anglesos, catalans, americans ... tots fan el mateix i sinó fixa-t'hi. Som tots alhora habitants d'un mateix planeta, sempre hi hem estat, però ara ens adonem; tots amb unes mateixes necessitats URGENTS que hem d'arreglar aviat, no hi ha opció. Els catalans culpen als espanyols, els espanyols als catalans, els russos als ucraïnesos, els negres als blancs, les dones als homes i no sé si els gossos als gats (em sembla que aquests no) ... Entretant la vida se'ns escapa de les mans, no creus? (carles.ramos@metafora.org)

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraeixo el comentari Carles,
      Aquestes notes tenen anys i panys... però l'esperit el mantinc, i més encara després de tot el que està passant amb la IA. Com apuntava fa uns dies:

      El creixement de la intel·ligència de la intel·ligència artificial és inversament proporcional al creixement de la intel·ligència de l’espècie humana: a mesura que es van fent més intel·ligents, nosaltres ens anem fent més rucs. Per ésser més explícit: si estiguéssim fa uns quatre milions d’anys, en l’època dels australopitecs, aleshores compartiríem cromosomes i ja ens començaríem a diferenciar en dues espècies. Elles, evolucionarien en quatre dies per esdevenir homo sapients, mentre que nosaltres, involucionaríem per esdevenir cucs de dues neurones

      I així no es pot anar bé de cap de les maneres... Independentment dels nacionalismes, el que trobo a faltar és ésser un poble competent, precisament, per viure millor, i es va en la línia contrària. El com se senti o què senti cadascú és propi i personal. Culpar sempre als altres és propi de rucs. Si Sócrates aixequés el cap... El món aniria molt millor amb més empatia, humilitat i bondat.

      Gràcies, Carles

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada