Carles Costa i Muntadas

Seguim aquesta setmana amb les línies dedicades als Vigatans Il·lustres nascuts al llarg del segle XIX. Ho havíem deixat amb Eusebi Molera, l’enginyer vigatà que va fer córrer un cotxer elèctric per San Francisco segurament al primer quart del segle XX. Si aneu a fer senderisme pel Parc Nacional Molera de Califòrnia, sapigueu que és en honor al seu fill. L’any següent nasqué Martí Genís i Aguilar (1847-1932), farmacèutic i amb gran prestigi científic, igualat o superat per la seva vàlua literària. És considerat el precursor de la novel·la catalana i un dels creadors de la novel·la psicològica.

Darrerament, i com a persona nascuda i resident a Vic, em sovintegen diferents preguntes: on som? D’on venim? Cap a on anem? No dic que el lector trobi les respostes a aquestes preguntes en aquestes humils línies però, com a mínim, penso que el farà reflexionar i, amb sort, algunes pistes hi trobarà. El cert és que som el que som perquè un dia fórem el que fórem. Sembla evident, però m’atreviria a assegurar que molts no ho acaben de tenir del tot clar. No faig aquesta reflexió personal com a crítica a ningú, sinó simplement com a tal. Tan sols cal observar els anys de naixement de molts dels integrants de la Galeria de Vigatans Il·lustres per adonar-se que durant el segle XIX i principis del XX, alguna cosa va succeir a la ciutat perquè aquesta donés els fruits que va arribar a donar. Perquè el lector se’n faci una lleugera idea, en les properes tres entregues en farem una enumeració amb un breu resum o, senzillament, per fer-se la càbala de la magnitud de la societat vigatana d’alesho...