Carles Costa i Muntadas

Fa temps que no els segueixo i romanc igual de tranquil però, hi ha coses que no em passen per alt. L’entrada no és fruit de la passada jornada on el Barça va perdre el lideratge, sinó fruit de l’atac i linxament sistemàtic que rep el més que un club . Val a dir que no he seguit al detall tot el procés però, em sembla que ni cal, ni tampoc cal ser massa llest per veure-ho… El fet s’explica a través de dues premisses. “més que un club” i “el futbol és l’opi del poble”; frase un xic modificada de la que va afirmar Karl Marx al segle XIX (“la religió és l’opi de poble”). Els espanyols ho tenen clar. Per atacar Catalunya, llengua i Barça. Els abusos legals -que no morals- que portem patint des de fa anys, cal sumar-los-hi ara els atacs a la llengua i al Barça. Podem continuar queixant-nos ( especialment amb temes de diners o llengua), o actuar.

Avui toca escriure als esportistes d’elit catalans. No tinc res en contra dels que no són d’elit però, aquesta va concretament per a ells, pels esportistes d’elit que representen Espanya pel món i que han fet gran la selecció espanyola. Per ser franc, tot i que hi ha un munt de sectorials a l’ANC, trobo a faltar, a banda dels imbècils per la independència  i dels estiuejants per la independència , els esportistes d’elit per la independència. Humilment, animo i emplaço a l’organització i als esportistes que hi reflexionin una estona. Com bé és sabut, alguns esportistes catalans que competeixen amb i per a la selecció espanyola que han declarat el seu independentisme de manera pública han estat linxats mediàticament a xarxes socials. És curiosa aquesta poca solidaritat que hi ha entre esportistes… A mi, particularment, em sorprèn. Com bé apuntava fa uns dies el conductor del programa del Tu diràs de RAC1, ningú exigeix que els esportistes es mullin però, el que no val, és voler ...

Entrada atípica però amb poc dies... Res! just dir un parell de coses sobre la lliga del Madrid passat un breu temps. No les resto mèrits. Sí, rècord de gols en lliga i rècord de punts. Moltes felicitats! En aquests casos, com se sol dir, la lliga sempre la guanya el millor. És una opinió que no comparteixo. Que hagi fet més punts i gols que el Barça, no necessàriament significa que sigui millor que el Barça. No entraré amb el tema arbitral. Només cal recordar la mà de pals que ha arribat a fer el Barça i la mà de punts que ha tret el Madrid els darrers minuts o per desmèrit de les defenses.  Perquè aquesta lliga, no només és del Madrid. Aquesta lliga pertany, com a mínim, a 18 equips. El primer, evidentment, el Madrid però, també n’hi ha un tros de la majoria de resta d’equips que s’han esforçat com mai per guanyar el Barça i han anat fent quan jugaven contra el Madrid. És el que té ser un gran equip i guanyador. Tots contra el Barça! Perquè, d’altra banda, aquesta lliga no l...

Fa dies que hi dono voltes i encara no ho entenc. De fet, hi dono voltes des del dia que es va donar la notícia. Val a dir que, cada vegada més, estic més desconnectat del futbol. No us ho sabria explicar... Cas que mai m’hagi aportat alguna cosa, cada vegada més sento que m’aporta menys i prefereixo dedicar el temps en altres coses. Per exemple, a ampliar coneixements. El fet és que Tito Vilanova. Per què? Algú ho entén? Sí, sí... Ja sé que tothom, per defensar-ho, bàsicament utilitzarà un parell d’arguments. En primer lloc, el mateix que va utilitzar el mateix Zubizarreta afirmant que si quan mancaven jugadors sempre miraven el planter (cantera no és català!), en el cas de l’entrenador farien el mateix. I, el segona, que això garanteix la continuïtat. Potser sí.

No crec que aquesta entrada agrada massa però, com diria el tòpic, algú ho havia de dir. Sí, personalment estic una mica fart del tema Guardiola. Bé, ‘del’ no, sinó ‘dels’. N’hi ha dos. Un és referent a ell mateix, l’altre l’afecta d’alguna manera però no és ben bé ell. En fi, un és aquesta manera de fer de tenir aquest desconcert sobre la seva renovació; l’altre és el descobriment de la filosofia Guardiola per part de molts.  Anem a pams. En primer lloc, aquest tarannà de renovar quan vulgui i cada quan vulgui. Entenc perfectament la seva filosofia i la manera de ser però, passa una mica de taca d’oli, no? No estic dient ni que renovi, ni que no renovi; evidentment i com és obvi, pot fer el que més desitgi i/o li convingui. Només faltaria! Però, com un club com el F.C. Barcelona i tanta gent pot estar dependent de la decisió d’un senyor? Pregunta que em ve al cap: com funciona el tema laboral en aquests àmbits? S’ha de deixar 15 dies abans de plegar? Ho desconec. Però, tothom...

D’altres vegades ja he escrit que m’agrada anar a passejar per l’entorn de Vic. Si bé alguna vegada he estat dur amb aquest entorn (veure aquí i aquí ), també crec que és just escriure’n coses positives. Aquest és el cas dels camins i recorreguts que hi ha a la ribera del riu Gurri; aproximadament, entre la carretera que va cap a Calldetenes i la que va cap a Roda; també cap a l’altra banda de la carretera de Calldetenes i que s’aproxima més cap a Santa Eugènia de Berga. Ben cuidat, agradable, tens contacte amb la natura... de veritat que no sembla que estiguis a pocs minuts del centre de Vic perquè l’entorn és fantàstic. L’aigua baixa més o menys neta, hi trobem animalons de tota mena; també hi trobem rètols indicatius de la vegetació que hi ha (val a dir que a vegades davant de l’espècie en concret i d’altres vegades a uns quants metres; no acabo d’entendre el motiu, car deu costar el mateix posar-ho al davant de l’arbre (per exemple) que a un parell o tres de metres).

Alguns veuran en aquest titular una ironia, però no ho és. És cert. Es busca rival digne, modèlic, ja no pel Barça, sinó pel futbol en general. No pot ser que milions de persones vegin el que veuen i s’alimenti l’odi d’aquesta manera. Essent sincer, moltes de les coses que són alguna cosa, ho són gràcies al seu antònim. És a dir, què seria el blanc sense el negre? Què seria l’excel·lència sense la mediocritat? Què seria el Barça sense el Madrid o, el Madrid sense el Barça? El que va passar ahir és molt trist i, malauradament no és res nou. De fet i, encara que costi de creure, fins i tot els mitjans madrilenys es manifesten en el mateix sentit. Fou una vergonya. Llegint els titulars d’arreu del món, també s’arriba a la mateixa conclusió. Una vergonya. I, certament, sap greu.