El conte de CiU i el llop

Hi havia una vegada un pastor anomenat Pere que es passava molt de temps cuidant les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se. Un dia, decidí que es divertiria amb la gent del poble. S'hi va acostar i va començar a cridar: 

-Socors! el llop! que ve el llop! 

Els vilatans, van agafar tot el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar-lo però, quan hi van arribar, s’adonaren que tot havia estat un broma pesada d’en Pere. 

Els vilatans es van enfadar molt però en Pere es va fer un tip de riure, de manera que quan aquests se n’anaven, va decidir repetir-la i, quan els vilatans eren prou lluny, va tornar a cridar: 

- Socors! el llop! que ve el llop! 

Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop sí, s'havia presentat el llop i realment necessitava la seva ajuda. Però, en arribar on era en Pere, van veure'l per terra, recargolant-se de riure després de veure’ls córrer cap a ell per ajudar-lo. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més i se'n van anar. 

L'endemà, en Pere va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Però les coses anirien diferent. En Pere aquell dia sí que va veure a acostar-se el llop i de seguida va tenir por. En veure’l cada vegada més a prop, va començar a cridar: 

- Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili! 

Però, els vilatans, escarmentats amb el que havia passat el dia anterior, no li van fer cas. En Pere, en veure-se’l a sobre, va tornar a cridar desesperadament: 

-Socors! El llop! el llop! 

Però els vilatans en van continuar sense fer-li cas. 

I així va ser com en Pere va veure, impotent i trist, com el llop s’abraonava sobre les seves pobres i indefenses orelles, ferint-ne unes quantes i fins i tot emportant-se’n alguna per menjar. De seguida, en Pere, es va penedir de la broma feta als vilatans i els va demanar perdó. 

Ara us demano un exercici més elaborat i que torneu a llegir el conte canviant Pere per CiU, vilatans per catalans, llop per PP/Espanya i ovelles per Catalunya. Desconec si algú va explicar aquest bonic conte a la gent de CiU quan eren menuts. Cas que no ho fessin, fóra bo explicar-los-hi; si els hi van explicar, fóra bo recordar-los-hi. 

Ja ho he escrit moltes vegades, CiU juga amb foc; la darrera “que ve el llop, que ve el llop” ha sigut per part de la vicepresidenta en amenaçar que no descartava portar Espanya als jutjats; més o menys com va fer el conseller Mas-Colell fa un temps o ja el típic anomenat independentisme de cap de setmana. Arribarà un moment que vindrà el llop/PP/Espanya de veritat i farà falta l’ajuda dels vilatans/catalans. Aquests, escarmentats per les bromes/mentides d’en Pere/CiU no li farà cas i correm el perill de perdre, si em permeteu canviar el relat, no les ovelles, sinó bous i esquelles/Catalunya; més dels que ja hem perdut.