Carles Costa i Muntadas

Eto'o, Eto'o ... Comment tu t'appelles? je m'appelle Samuel. Aquest dies sembla que els mitjans de comunicació s'han encarregat d'encendre la metxa d'una hipotètica bomba esportivament parlant. Té un nom i el sap tothom: Eto'o A diferència dels mitjans de comunicació, les declaracions de l'Eto'o a una revista francesa, no només em semblen legítimes i correctes, sinó també totalment verídiques i que no fan mal a ningú. El senyor Eto'o s'ha negat a fer-se fotos amb la samarreta del Barça i diu que no li agrada la gent que besen l'escut de la samarreta perquè llavors, per “quatre duros” més, en puguin besar qualsevol altra o, molt pitjor, la del màxim rival històric. Com sol passar, els mitjans n'han fet un gra massa i fins i tot en Laporta no ha ajudat massa amb les seves últimes declaracions (o les que han fet transcendir els mitjans) que el Barça només vol jugadors compromesos. Que algú em digui jugadors del Barça més comprom

Amb cercles reduïts i amb confiança ja ho he comentat vàries vegades, però dir-ho amb veu més alta o públicament, la gent et pot prendre per boig .Però quan veus que altra gent (força més mediàtica) també ho comenta, llavors et penedeixes una mica de no haver-ho escrit abans. I és que dies enrere la meva mare em preguntava. "És això el que s'ha de posar per poder veure la TV?". I jo li responia: "Mires la TV?"; cosa que ara no és important, però automàticament li deia: "A més, això de la TDT durarà 4 dies". I sí, penso que durarà 4 dies (o 8, vaja). A data d'avui jo no en tinc pas i tampoc tinc previst, de moment, posar-ne. I com jo, veig que molta gent també en passa una mica. Per una banda, sospito que és una nova manera de fer-nos gastar els diners envà. Si recordeu quan el govern ens deia que compréssim vehicles que anessin amb dièsel i no gasolina. Just quan gran part de la població tenia cotxes que consumien dièsel en comptes de gasolina, e

Ja començava a tenir dubtes de si Espanya era un estat democràtic o no... però crec que ja s'han encarregat d'aclarir-m'ho. La resposta és no. No ho és. O si més no això és el que em sembla després de veure l'última decisió del Suprem. Deixeu-me recórrer al Viquipèdia a cercar el terme democràcia; hi posa: "La democràcia es una forma de govern en què la sobirania recau en el poble, que és qui exerceix el govern, ja sigui directament, ja sigui mitjançant representants". I a primera vista penso que sí que és un estat democràtic perquè és com escollim les nostres representants polítics qui, al mateix torn, formen el govern. Però alerta! (que diria aquell), no passa el mateix al país basc, on aquest dies s'ha decidit que D3M i Askatasuna no es poden presentar a les eleccions del país basc I d'aquí la meva reflexió. Negant el vot a desenes de milers (i algun centenar de miler) de persones, es pot dir que es visqui en democràcia? Ara em sortiran els que d

Aquest espai no vull pretendre que sigui un espai gastronòmic i ni tant sols em considero apte per fer-ho. Però sí que sé el que m'agrada i el que no, i de la mateixa manera que quan passen coses i bé de gust escriure quelcom sobre el tema, en aquesta cas el tema va de gastronomia. I és que Vic sempre ha estat terra de bon menjar. Quan algú em demana "on podem anar a menjar que es mengi bé?", jo sempre responc que és més difícil posar-se en un lloc on mengis malament que no pas al contrari. L'altre dia, però, malauradament, alguna cosa va fallar i va ser un d'aquests... Ens disposàvem anar al cine i quan estàvem apunt de comprar les entrades per veure la pel·lícula de les 20:20, vàrem emprar la tècnica que jo he batejat amb el nom de Tomàs Molina. "no... això ho farem després". I varem comprar per la sessió de les 22:45 i primer varem anar a sopar. I de la mateixa manera que fins aquest dia he estat recomanant un dels restaurants que troba a mitja ba

Abans de comentar el tema, deixeu-me avisar-vos que m'agradaria que entenguéssiu el que em proposo a explicar i que procediu a la crítica després de l'adient lectura. I és que des de fa uns dies, que no paro de pensar el mal que ha fet el contracte de treball indefinit al món de l'empresa i al conjunt del país en general. Veus? Ja hi ha algú que pensa “però què diu aquest beneit?” Com us deia, deixeu-me explicar; potser llavors m'entendreu. Com sempre, anem al cas pràctic.