Entrades

Josep Pratdesaba, llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència

-
Imatge
Difícilment trobaríem un títol més encertat per parlar de la figura de Josep Pratdesaba. Val a dir que no és de collita pròpia, sinó que és del bisbe Ramon Masnou i Boixeda (1956-1983). Les paraules són recuperades d’una dedicatòria a l’àlbum de firmes de l’observatori. Les escriví, segurament, sintetitzant tots i cadascun dels vessants de l’il·lustre vigatà. Josep Pratdesaba és probable que sigui conegut per astrònom, però el cert és que fou un vigatà molt polifacètic. Un altre vigatà que cultivà amb èxit diverses disciplines fou Eusebi Molera, retrat del qual llueix a la Galeria de Vigatans Il·lustres. Efectivament, Pratdesaba fou astrònom, tingué un observatori propi, i portà el seu cognom a la Lluna: durant anys hi tingué un cràter dedicat. Pratdesaba, també, portà la bicicleta a Vic i fundà del Veloz Club Vicense, l’embrió de l’actual Unió Ciclista de Vic. També és curiós trobar-lo entre la primera Junta Directiva de la Ràdio Associació de Catalunya (RAC), Societat Cooperativa. Em
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (12/12): reconeixements per part de Vic

-
Imatge
Per part de la seva ciutat natal, també ha rebut diversos reconeixements: l’Ajuntament de Vic, el juny de l’any 1948, li va imposar la medalla de plata de la ciutat. Coses extraordinàriament normals. Un dia va aparèixer en un calaix. La resta de reconeixements ja els va rebre després de la seva mort, que ocorregué el vint de gener de l’any 1967, quan tenia noranta-sis anys. L’any 1980, el ple de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer de la ciutat que està situat al barri de l’Horta Vermella. Abans de morir, però, Pratdesaba va fer el seu testament. Llegava testamentàriament el seu estimat observatori a la ciutat de Vic perquè aquesta pogués continuar la tasca iniciada per ell. Aquesta era i havia sigut sempre la seva màxima preocupació. El 1917 ja havia afirmat que «Lo ofrezco [l’observatori] también a todos los verdaderamente amantes de las bellezas del cielo».
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (11/12): religiositat i bon humor

-
Imatge
Així doncs, ja veieu que Pratdesaba no només era astrònom. I encara em deixo altres vessants, com el de la ramaderia, del que n’han quedat imatges immortalitzades. I, per sorprenent que pugui semblar per un home de tanta ciència i erudició, també cal destacar la seva religiositat. Fotografia de Greg Rakozy d’Unsplash.
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (10/12): música i escriptura

-
Imatge
I ja que torno a mencionar aspectes més folklòrics, tampoc ens podem oblidar del seu vessant com a músic i més especialment com a escriptor. Si bé és cert que en els primers estatuts del Círcol Literari no es va preveure l’esbarjo dels seus socis mitjançant jocs o música, el fet és que l’entitat es va anar modernitzant o ampliant els àmbits d’actuació. Les primeres notes que van sonar als salons del Círcol foren molt aviat, a finals de l’any 1861 quan s’hi va celebrar un concert de piano. Malgrat que aquest no fou més que un fet esporàdic, al cap de poc temps es va organitzar una secció de música. Aquesta fou la primera fornada de musics, i a finals de l’any 1898, va sorgir-ne una altra que va continuar la tasca de l’anterior. El nou grup estava compost pels Espona, Soler, Forcada, Aguilar, Fargas, Fitó, Torrà, i Pratdesaba entre altres. Aleshores, Pratdesaba estava a la ratlla dels trenta.  Quant a la poesia, fou una altra disciplina artística amb la que s’atreví i d’alguna manera ree
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (9/12): Patronat d'Estudis Osonencs

-
Imatge
 No oblidem, però, que Pratdesaba fou un gran divulgador. I d’aquest vessant val la pena recalcar la quantitat ingent d’articles que va escriure en els mitjans locals per apropar la ciència al poble. Per entendre’ns, ell era un dels erudits d’aquella societat que publicava als mitjans locals. Uns ho feien sobre religió, sobre art, sobre història, però ell ho va fer majoritàriament per parlar de ciència: noves teories sobre la matèria; sobre si hi ha altres planetes habitats; sobre el Sol; Júpiter; eclipsis de Lluna; el cometa Halley; sobre l’origen etimològic dels dies i dels mesos; sobre el despropòsit de l’horari d’estiu, etc., etc. Podem afirmar que les seves «Notes científiques» democratitzaven la ciència. I aquesta és, possiblement, la seva gran virtut i herència. També podem fer referència a les seves conferències al Centre Excursionista de Vic, com també a les impartides al Círcol Literari o a altres entitats. Però si hem de destacar alguna entitat on hi va posar, ja no dic gra
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (8/12): altres vessants, i Vika Esperantistaro

-
Imatge
Pratdesaba, però, també ha destacat en molts altres aspectes molt menys coneguts. D’ell hem trobat anuncis de conferències sobre geologia: «Geologia de la nostra terra i consideracions generals sobre astronomia» i «La formació de la terra». També coneixem el seu vessant filantròpic, altruista i generós. Per enumerar-ne algunes, ell va formar part d’algunes subscripcions com: la del Patronat de Vic pels nens d’Àustria (infants víctimes de la Primera Guerra Mundial); la pro-colònies escolars; la per erigir una columna en l’atri del Temple Romà a la memòria de Josep Serra i Campdelacreu, i la de l’erecció de la Creu de Collformic. També hem de remarcar i destacar la seva gran contribució al saber popular quant a l’agricultura durant els anys que va aportar els seus articles a la Revista de la Cambra Agrícola Ausetana . En fou director. Portada Revista de la Cambra Agrícola Ausetana. Article sobre la cultura del blat escrit per J. Pratdesaba. Premsa Digitalitzada de la Generalitat de Catal
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (7/12): la ràdio

-
Imatge
Hi ha més coses extraordinàriament normals. Josep Pratdesaba també va fer incursions a la ràdio. El 1925, l’empresari manlleuenc Eduard Rifà va fundar la revista Ràdio-Lot (1925-1929), dedicada al món de la radiodifusió. De trenta-vuit pàgines, vuit d’elles eren en color i amb belles tricronomies, i contenien una informació com no s’havia publicat res fins a la data. Aquesta particularitat feu col·locar aquesta revista entre les primeres d’Europa. Pratdesaba hi va participar com a articulista. D’altra banda, Josep Pratdesaba fou el primer a reclamar públicament la implementació d’un sistema de butlletins meteorològics radiats. Ho feu mitjançant l’article «El “Broadcasting” Català» a Joventut Catalana el mateix 1925. Tingué la seva materialització pocs anys més tard. Tampoc ens podem oblidar de la seva experiència a la Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i anterior, l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR). El quatre de febrer de 1927 l’emissora inaugurava el Servei Meteorològic pe
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (6/12): la bicicleta

-
Imatge
Aquesta, però, no ha estat la seva única faceta o contribució. També veureu a la casa un menut tricicle. Tricicle regalat a la seva filla. Casa Pratdesaba. És lícit pensar quina mena de relació té amb Pratdesaba. Però com he dit abans, tot és extraordinàriament normal. És per això que val la pena destacar la seva iniciativa per dur la bicicleta a Vic. Ell particularment ja la coneixia arran dels seus viatges a Barcelona. Va comentar als seus amics del Círcol Literari la possibilitat d’adquirir una d’aquelles andròmines de dues rodes de goma estreta i massissa. Corrien els inicis de la dècada de l’any 1890. Van rebre la bicicleta a l’estació de ferrocarril i el factor els va alertar que aquella cosa no s’aguantava dreta. Ell, el seu germà Anton, i tres amics més recolliren la bicicleta i se’n van anar al Prat de la Riera a veure si eren capaços de fer algunes pedalades sense prendre mal. No va passar gaire temps fins que l’any 1891, Pratdesaba va fundar el Veloz Club Vicense, l’embrió d
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Josep Pratdesaba, la conferència (5/12): el cràter Pratdesaba

-
Imatge
La gran quantitat de treballs al llarg de la seva vida es van traduir en reconeixements. El més sonat va arribar l’any 1950 de la mà de la Comissió Lunar Internacional. És aleshores quan aquesta comissió vinculada a la British Astronomical Association [‘Associació Astronòmica Britànica’] va decidir batejar amb noms d’astrònoms i científics diversos cràters de la Lluna. Entre altres, foren distingits Josep Comas i Solà, Millàs i Vallicrosa, Antoni Paluzié, Salvador Raurich i, naturalment, Pratdesaba. La proposta va ser acceptada i un cràter de la Lluna va passar a ser conegut mundialment, i part de l’estranger, com a cràter Pratdesaba. Tristament, cap dels afortunats en va poder prendre possessió. Fotografia de Nicolas Thomasi d’Unsplash.
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »