Carles Costa i Muntadas

Seguim amb les Habilitats socials i emocionals : ✔ Normalment, no gaudeix del contacte social. Es relaciona millor amb adults que amb nens de la seva edat. Ho interpreto com a tres coses diferents. Contacte com a tal, em costa de gestionar amb desconeguts. Amb gent del meu entorn, encara. Activitats socials, estrictament socials, encara em costen més de gestionar. Més de tres o quatre persones, per a mi és multitud, més encara si el que ens reuneix és una activitat purament social de la qual no se’n pugui aprendre (en el sentit de coneixement) res. Finalment, el tema de relacionar-me amb adults, crec que m’ha passat sempre. Com deia el poeta, «aprendre dels que saben». I els que saben són els (s)avis. D’alguna manera, el cercle s’ha anat reduint a mesura que m’he anat fent gran. Ara soc jo l’adult, el cercle de (s)avis, per condició vital, s’ha anat reduint.  ✔ Té problemes a l’hora de jugar amb altres nens. ✔ No entén les regles implícites del joc. ✔ Vol imposar les seves pròpies ...

Crec que acabaré aquest recull de trets autístics amb una síntesi, facilitada pel lloc web de l’Associació Asperger de Catalunya. Novament, i no em cansaré de dir-ho, no totes les persones amb TEA presenten les conductes o característiques que enumerarem seguidament. És més, la presència d’una sola característica no és suficient per concloure un diagnòstic de TEA. Tampoc és necessari complir-les totes. Començant pel principi, destaquen les característiques de les persones amb Trastorn d’Espectre Autista i les agrupen en diverses habilitats i una mena de miscel·lània. Pel que fa a les habilitats de comprensió :

Em vaig allargar amb el sentit de la justícia i l’equitat i he hagut de fer alguna part més. Les següents característiques que apunta el bloc de l’Associació TEA – Asperger del Maresme són ✔ la fidelitat i la lleialtat. Les persones amb TEA tendeixen a ser molt lleials amb aquells que formen part del seu cercle pròxim. Val a dir que el cercle pròxim, almenys en el meu cas, és hiperreduït, però també és cert que soc molt lleial. Amb aquest tret característic em recordo de quan fa molts anys havia cercat una explicació de com era en l’astrologia. Cosa ben curiosa... diuen dels aquari (nascuts entre el vint-i-u de gener i dinou de febrer com és el meu cas) que costa entrar a la seva vida però si ho aconsegueixes els tindràs mentre visquin. No sé si és bo o dolent, però considero que és així. Entrar a la meva vida soc conscient que costa molt, moltíssim. Els obstacles són diversos, i requereix de molta paciència. Però un cop dintre, a no ser que hi hagi un daltabaix, tens un lloc al meu pe...

Seguim amb els trets autístics començats a desglossar en l’anterior entrada . ✔ Sentit de la justícia i l’equitat. Aquí fem un nou parèntesi. De fet, aprofitaré per anar a fer un cafè perquè em requereix un xic més de concentració. Diu el bloc de l’Associació TEA – Asperger del Maresme que les persones amb TEA solen tenir un fort sentit de la justícia i l’equitat. Que els agrada seguir regles i poden ser molt curosos en garantir que els altres també les segueixin. Tot amb tot, els converteix en persones fiables i constants en el seu comportament. Aquí la característica es converteix, encara més, en una arma de doble fil. Què és la justícia i l’equitat? Segurament elevem la conversa al terreny filosòfic... En referència a la justícia penso que cal diferenciar-ne diversos aspectes. Em colpeixen profundament les injustícies, els tractes discriminatoris, ja siguin positius o negatius. Veig tothom per igual, i considero que tots hem de tenir les mateixes oportunitats, que mai ha significat ...

En l’afany per poder desgranar el gra de la palla, és a dir, quins comportaments i sensacions són explicats pel TEA i quins no, vaig topar-me amb un parell de llocs web molt il·lustratius. El primer d’ells i molt recomanable (soc conscient que ho vaig dient de tot el que comparteixo.... però el que no ho considero ja no us ho comparteixo) és de l’Associació TEA – Asperger del Maresme. Més concretament, un post sobre les fortaleses del TEA. A banda de recomanable, és també molt revelador. Almenys per a mi. Sigui dit de passada que fortaleses, segons com es miri, és una arma de doble fil... I en alguns casos, aquells amb els que m’hi vegi reflectit, us ho explicaré. L’entrada insisteix en el fet que les persones amb TEA poden mostrar una gran gamma de característiques. Dit això, assevera que moltes d’aquestes persones tenen habilitats excepcionals, «com la capacitat de concentració intensa, una gran memòria, una alta honestedat i un pensament original que pot aportar perspectives úniques...

Als pocs dies o setmanes després de l’Orientació Diagnòstica vaig menys perdut. A casa l’hem acceptat com a diagnòstic confirmat. La lògica, el sentit comú i la mateixa Orientació Diagnòstica ens exhorta a fer-ho. No us diré que sigui fàcil pel que aniré desglossant, però ja és alguna cosa on agafar-se. De moment, no tinc necessitat de tenir la confirmació formal. Més enllà dels exemples que vaig posar, ara hi afegeixo la semblança al cas que hagis fet un doctorat i et falti presentar la tesi, o, millor encara, que l’hagis fet però et manqui pagar alguns tràmits burocràtics. Cap de les dues circumstàncies fa que a la pràctica no siguis un doctor. A més... els test d’antígens de Covid a vegades també s’equivoquen.... de manera que al final hauria de prevaldre l’ull clínic. Amb l’Orientació Diagnòstica és el moment de descobrir més coses. D’alguna manera m’han llançat l’anunciat, però ara toca tot un treball personal per entendre què significa: una nova relació amb mi mateix, asseverava....

En l’anterior epíleg ho havíem deixat en que no tenia clar si la primera visita al psiquiatre seria també l’última. Això, setmanes després d’escriure aquella entrada, continua igual. Tanmateix, sí que hi va haver una segona part en el cas del diagnòstic. Finalment, vaig trobar les paraules adients per escriure a la metgessa. Tenia diferents fronts oberts i vaig aprofitar l’avinentesa per tractar-los tots. M’emplaçava a una trucada per explicar-m’ho.  Pel cas que ens ocupa, aleshores no hi havia cap informe del facultatiu penjat en línia. I, de la mateixa manera que si no hi ha cos, no hi ha delicte, si no hi ha informe, no hi ha diagnòstic. Almenys, així ho entenia. Em va fer veure que estava en el meu dret de demanar-lo i així ho vàrem acordar.