Carles Costa i Muntadas

Acabarem el recull de comentaris sobre llibres llegits sobre TEA-Asperger amb Guía del Síndrome de Asperger , de Tony Attwood. Com vaig dir en l’entrada referent a la fatiga d’identitat  i ja avançava els llibres que havia llegit en el transcurs d’aquest viatge, si estiguéssim quinze anys enrere, us diria que és la guia definitiva. Però d’ençà de la seva publicació al 2009 ha plogut bastant. Com en altres casos, només intentaré aportar el que encara no hem dit o aportat fins ara. Realment, moltes de les coses que hem anat desbrossant les han tret d’aquest llibre. Començant una mica pel principi, de seguida he recordat els meus informes escolars . Diu en llibre que el nen amb Asperger és immadur en l’art de la negociació (jo ho ampliaria a l’adultesa) i el compromís, i no sap quan és precís recapacitar i demanar disculpes. Continua afirmant que no acceptarà una norma concreta de l’escola si li sembla il·lògica i continuarà amb el seu raonament per principis. Acaba asserint que això...

Seguint amb coses curioses, Cererols comparteix una presumpta manera de calcular l’autisme en una persona. Dic calcular perquè la manera de fer-ho és en base a unes operacions matemàtiques. La comparteixo com a tret original, i ignorant la base científica o solidesa que té. També, perquè m’agrada imaginar com gent després de llegir aquesta entrada estarà mesurant dits i fent càlculs. La condició del presumpte autisme en una persona la podria donar un valor. La manera més còmode de calcular aquest valor és fent una fotocòpia d’ambdues mans: els palmells de la mà han de tocar al vidre de la fotocopiadora. Un cop extreta la imatge, cal mesurar la longitud dels dits índex i anular de cada mà, des del plec inferior fins a la punta. Per a cada mà, calcularem la relació entre la longitud de l’índex i l’anular, i un cop fet per les dues mans en calcularem la mitjana. Com sempre, una imatge val més que mil paraules: 

Un altre dels conceptes interessants que aborda Cererols és el tema de l’empatia i del sexe dels cervells. Generalment es té concebut que les dones són qui tenen més empatia, mentre que els homes són més hàbils en raonaments relacionats amb el món físic. Aquesta idea ha portat, com us deia, a parlar d’un tipus de cervell femení (tipus E o E extrem), i un altre de masculí (tipus S o S extrem). Val a dir que parlem d’un llibre del 2011, i que en cap cas associem aquest hipotètic sexe del cervell amb el gènere de la persona. Com relaciona Cererols això amb l’autisme? Quan s’ha volgut classificar els autistes segons aquesta vessant, s’ha observat que el 65 % pertanyen al tipus S extrem i un 27 % al tipus S. És a dir, semblaria que els TEA serien un cas extrem del cervell masculí, altrament dit hipermasculí. Ignoro com encaixaria aquesta informació segons quin reducte ibèric determinat per la primer lletra de l’alfabet grec. Feta la broma, aquesta teoria concorda(va) amb certes observacion...

Després de les entrades dedicades a El trauma complejo en el autismo , en la primera de les quals vaig parlar sobre la fatiga d’identitat comencem avui a parlar sobre Descubrir el Asperger , de Ramon Cererols. Pel que he llegit fins ara, més o menys tots els llibres són interessants. No obstant, si alguns ho són particularment més, són aquells que ho expliquen en primera persona, les experiències pròpies i viscudes en la pròpia pell. És el cas. Dit això, també ens aporta altres conceptes i idees que trobo molt interessants. Obviaré el que ja sabem. El primer concepte que vull comentar és els dels savants . L’havia introduït anteriorment. A banda d’introduir-lo, fins i tot n’havia parlat a en l’entrada 18 sobre les meves primeres incursions al món del TEA-Asperger , tot i que no li havíem posat nom. Bàsicament, perquè no el sabia. Els savants són persones que posseeixen habilitats extraordinàries en un camp específic, mentre que en altres estan per sota de la mitjana. Els talents més f...

D’acord amb el seu lloc web, Catalonia Sacra (CS) és un projecte conjunt dels 10 bisbats amb seu a Catalunya (arquebisbat de Barcelona; arquebisbat de Tarragona; bisbat d’Urgell; bisbat de Girona; bisbat de Lleida; bisbat de Sant Feliu de Llobregat; bisbat de Solsona, bisbat de Terrassa; bisbat de Tortosa, i bisbat de Vic ) creat l’any 2012 amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l’Església. Les seves línies de treball es basen en tres objectius: oferir formació i informació sobre el patrimoni cultural d’arrel religiosa, generar activitats per a la millora del seu coneixement i ajudar a la gestió dels equipaments. Per fer-ho, cada any programa una sèrie d’activitats que podeu consultar al seu lloc web. Particularment, he anat a unes quantes i sempre s’aprenen coses, a banda que els ponents o guies són persones molt enteses. És molt recomanable. Com  sempre dic, no és el mateix veure patrimoni, que no que t’expliquin el patrimoni. Ahir feien una visita guiada per conè...

Del llibre El trauma complejo en el autismo ens queda compartir un parell d’aspectes. En primer lloc, l’enumeració de les distorsions cognitives més freqüents en les persones autistes. Ja havíem vist els trets característics de la síndrome d’Asperger , però les distorsions cognitives són aspectes relativament diferents que ens permetran comprendre una mica més el comportament dels autistes o persones amb la síndrome d’Asperger. Vegem-ho. Pensament del tot o res. Diuen que només hi ha dues categories per classificar les situacions, persones, experiències o qualsevol cosa susceptible de ser classificable. O blanc o negre: costa de veure la gamma de grisos. M’hi sento reflectit. No s’ha de confondre aquesta distorsió cognitiva amb un trastorn de bipolaritat. No hi entenc i no ho he estudiat, però són coses diferents. Com bé apunta l’autora, a mi les persones m’estimen o em rebutgen. Són bones o dolentes (no hi ha terme mig). Fins i tot les mateixes persones poden passar d’un extrem a un ...

El llibre El trauma complejo en el autismo que estem desgranant en aquestes entrades és realment molt interessant. Posa de manifest el que ja havíem advertit en entrades anteriors sobre el TEA , però ens fa adonar de fins on pot arribar el sofriment de les persones autistes. Fa ésser sabedors de la magnitud de la tragèdia i del poc conscients que n’és la societat.  Els éssers humans estem programats per desitjar i cercar allò que ens fa sentir bé, estimats, valorats, confortables... i generalment defugim de tot el contrari, tot allò que ens genera malestar, dolor, sofriment o ens menysprea. Això és i ha de ser així però en el cas de l’autisme la cosa difereix lleugerament perquè hi ha coses comunes i que a priori formarien part del primer grup de coses (aquelles que ens fan feliços) que realment són del segon. Anem al cas pràctic. Si tenim un tret físic que fa que es mofin de nosaltres quan sortim a passejar, la tendència serà evitar fer el passeig. Més enllà de la injustícia, què...