Entrades

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 2/8

Josep Pratdesaba i Portabella , científic i impulsor cultural entre altres, és fill d’aquella societat tan prolífica i de seguida que el seu enteniment li va permetre es va agafar al peu de la lletra aquell «Aixeca’t i camina», lema exhortat pel doctor Salarich per retornar Vic on es mereixia. Nasqué a la Ciutat dels Sants el sis d’agost de l’any 1870. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva: l’antiga casa Beuló. Posteriorment, es va conèixer com Can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria.

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 1/8

Imatge
Avui ens trobem a la Sala de la Columna on se celebren els actes més solemnes de la ciutat. La columna, que és el que dona nom a la sala, està circumdada per totes aquelles persones que han estat distingides com a Vigatans Il·lustres. Aquest títol és la màxima distinció a la qual pot ésser encimbellada una persona nascuda a Vic. És una distinció que es concedeix a títol pòstum i com a honor a la trajectòria de la persona que, bé per actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tingui una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat i es consideri mereixedora de tal guardó. Avui abillem una mica més aquesta sala, aquesta Galeria de Vigatans Il·lustres, amb el quadre de Josep Pratdesaba i Portabella .

Josep Pratdesaba i Portabella i el camí cap a la Galeria de Vigatans Il·lustres

El passat dia vint de gener vàrem tenir el goig de veure col·locar el retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres. Particularment em va fer molta il·lusió, ja no només perquè forma part de les meves particulars Glòries Vigatanes , sinó que orgullosament tinc el convenciment que hi he aportat el meu gra de sorra. Val a dir que la iniciativa no ha estat fàcil, i ha necessitat el tanteig en els grups municipals en les dues últimes legislatures. No dic res de nou, perquè és públic, quan dic que el grup municipal de la CUP s'hi ha negat sempre per un tema... podríem dir sexista? És un adjectiu que no utilitzo gratuïtament, perquè l'únic argument que han trobat per no donar suport al nomenament, ha estat que Josep Pratdesaba va néixer baró, i com que a la Galeria hi ha molts més homes que dones... doncs no en volen ni sentir a parlar. Sexista? ho deixo a l'avaluació del lector. En qualsevol cas, penso que és una clara discriminació per gènere (cosa...

Josep Pratdesaba i Portabella, Vigatà Il·lustre

Imatge
El pròxim dilluns 20 de gener, a les 7 de la tarda, la Sala de la Columna acollirà l’acte de nomenament de vigatà il·lustre a Josep Pratdesaba i Portabella , científic i home polifacètic nascut a Vic (1870-1967). Aquest és l’acte de reconeixement pòstum més important que atorga la ciutat de Vic a personalitats que hi hagin nascut i que hagin tingut una trajectòria personal i professional de gran rellevància per la ciutat, el país o fins i tot més enllà. L'efemèride em fa molta il·lusió, ja no només perquè he pres part en la iniciativa, sinó també perquè soc l'autor del discurs que es llegirà. Bé, de fet està previst que el llegeixi jo. L’entrada a l’acte és lliure, però l’aforament és limitat i sense reserva prèvia, de manera que compteu en arribar-hi més o menys d'hora! No hi falteu!

L’altra realitat de Corea del Nord (8/8)

Acabem avui aquesta sèrie dedicada a l’altra realitat de Corea del Nord. La que no mostren, que no expliquen, que amaguen. Com a lliçó d’esperança, el sol surt cada dia, i cada dia és una oportunitat per fer una cosa diferent. Ja no dic diferent referint-me a índole, sinó fins i tot a fer el mateix de manera distinta. I un dia, Yeonmi i la seva mare van poder traçar la seva fugida. El 2009 a ella i a la seva mare les van rescatar uns missioners cristians, que les varen conduir, no sense entrebancs, a la frontera entre Mongòlia i Xina. Des d’allí, van caminar pel gèlid desert de Gobi una inacabable nit d’hivern. Reeixiren. Des de l’aeroport volaren cap a Corea del Sud. No sense haver experimentat la vergonya del supervivent, aquella que no permet una felicitat plena perquè amics, familiars, coneguts... han caigut abans d’albirar la llibertat i s’han quedat pel camí. Al baixar de l’avió, Yeonmi assevera que es va trobar en un altre planeta. Va veure un passadís il·luminat amb llum brilla...

L’altra realitat de Corea del Nord (7/8)

Hongwei va fer mans i mànigues per trobar Yeonmi i recuperar-la. I ho va fer. A la primera nit que van estar junts, novament la va tornar intentar violar. En l’intent, Yeonmi va córrer cap a la cuina, va agafar un ganivet i se’l va posar al coll mentre sortia al balcó. La decisió estava presa: si s’acostava, es llevava la vida. En la conversa, Hongwei li va fer entendre que si ella accedia a ser la seva esposa, faria venir a la seva mare i al seu pare. Així la convencé: compraria la seva mare novament, i pagaria a un intermediari perquè portés el seu pare des de Corea del Nord a Xina. A banda, també l’ajudaria a trobar la seva germana. Aquesta fins i tot havia partit abans que ella. Eunmi va marxar quan a Yeonmi encara no li havien donat l’alta d’aquella operació d’apendicitis. Estava desesperada per marxar. Ho havia intentat en alguna altra ocasió sense èxit. No obstant, en la nit que va poder, la seva mare es pensava que no ho faria, i ni tan sols la va abraçar per acomiadar-se. Si l...

L’altra realitat de Corea del Nord (6/8)

Recordareu que hem parlat diverses vegades de la carestia i la pobresa a Corea del Nord . En un moment donat, a Corea del Nord, fins i tot hi hagué mancança de fertilitzants, especialment quan l’antiga URSS va deixar d’enviar-n’hi. Per posar-hi remei, al govern va ideà una campanya per cobrir la manca de fertilitzant amb una font local, renovable i de proximitat. Em permeto la llicència de fer ús de la ironia perquè el llibre també ho fa, tot i que no fa gens de gràcia. El fet és que van decidir recollir excrements humans i d’animals. Cada treballador i cada escolar havia de complir amb la seva quota. El fet va anar tan enllà, que fins i tot hi havia robatoris d’excrements. Per tot el que hem anant desgranant, la vida a l’altra Corea del Nord no és possible. La fugida de Yenomi i la seva mare estava programada per un dia. Haurien de travessar el gèlid riu i entrar a Xina: com vàrem dir, l’opció de refugiar-se directament a Corea del Sud no és viable. A més, elles vivien a tocar de la f...

L’altra realitat de Corea del Nord (5/8)

Si la història del Sungyu us va semblar trista i heroica, espereu a conèixer la de la Yeonmi Park. No recordo haver llegit un llibre que m’hagi emocionat tant. La Yeonmi recorda de quan era més petita, quatre o cinc anys, que anhelava poder comprar tot el pa que volgués i poder-se’l menjar. Res d’iPhones, ni tan sols un mòbil. Pa. De fet, ella ni tan sols va veure mai llet de vaca a Corea del Nord. La coneixia pels anuncis que veia de la televisió xinesa. L’afirmació necessita una contextualització, i no és altra que la seva família vivia al costat de la frontera amb Xina i disposaven d’un receptor de senyal televisiu. Tot i tenir un songbun baix, un dia el seu pare la va portar a la gran capital, Pyongyang. Aquell dia, per primera vegada va pujar a un autobús. També va quedar esmaperduda al veure que la gent viatjava en un tren subterrani (el metro), així com també amb cotxes particulars. Diguem que ella no havia estat mai a la ciutat. A diferència de Sungyu, només havia viscut la re...

L’altra realitat de Corea del Nord (4/8)

El llibre també relata una altra realitat de manera molt normal pels que hi estan avesats. En un moment determinat es produeix una conversa que versa sobre l’enterrament d’un germà d’un dels nous companys. Sungyu se sorprèn que el seu company no li hagi dit. El seu company, però, tot i ser el seu propi germà i haver-lo enterrat ell mateix, dona a entendre que no és més que un enterrament més: n’hi ha cada dia i ja hi està del tot acostumat. La mort forma part de la vida molt més del que hauria. En aquest moment, si mal no recordo el jove Sungyu ja està sol, abandonat. Té uns dotze anys. El seu pare va marxar a la cerca d’oportunitats laborals per tenir cura de la família, i de moment no en sap res més. En veure que no tornava i se’ls acabaven les provisions, la seva mare també ha marxat a casa la seva germana. Crec recordar que ho fa d’amagat i li deixa una nota al pobre Sungyu. Li demana que s’estigui a casa i si es queda sense menjar, que prengui sal i begui aigua. Li assegura que to...