Entrades

Josep Pratdesaba, la conferència (8/12): altres vessants, i Vika Esperantistaro

Imatge
Pratdesaba, però, també ha destacat en molts altres aspectes molt menys coneguts. D’ell hem trobat anuncis de conferències sobre geologia: «Geologia de la nostra terra i consideracions generals sobre astronomia» i «La formació de la terra». També coneixem el seu vessant filantròpic, altruista i generós. Per enumerar-ne algunes, ell va formar part d’algunes subscripcions com: la del Patronat de Vic pels nens d’Àustria (infants víctimes de la Primera Guerra Mundial); la pro-colònies escolars; la per erigir una columna en l’atri del Temple Romà a la memòria de Josep Serra i Campdelacreu, i la de l’erecció de la Creu de Collformic. També hem de remarcar i destacar la seva gran contribució al saber popular quant a l’agricultura durant els anys que va aportar els seus articles a la Revista de la Cambra Agrícola Ausetana . En fou director. Portada Revista de la Cambra Agrícola Ausetana. Article sobre la cultura del blat escrit per J. Pratdesaba. Premsa Digitalitzada de la Generalitat de Catal

Josep Pratdesaba, la conferència (7/12): la ràdio

Imatge
Hi ha més coses extraordinàriament normals. Josep Pratdesaba també va fer incursions a la ràdio. El 1925, l’empresari manlleuenc Eduard Rifà va fundar la revista Ràdio-Lot (1925-1929), dedicada al món de la radiodifusió. De trenta-vuit pàgines, vuit d’elles eren en color i amb belles tricronomies, i contenien una informació com no s’havia publicat res fins a la data. Aquesta particularitat feu col·locar aquesta revista entre les primeres d’Europa. Pratdesaba hi va participar com a articulista. D’altra banda, Josep Pratdesaba fou el primer a reclamar públicament la implementació d’un sistema de butlletins meteorològics radiats. Ho feu mitjançant l’article «El “Broadcasting” Català» a Joventut Catalana el mateix 1925. Tingué la seva materialització pocs anys més tard. Tampoc ens podem oblidar de la seva experiència a la Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i anterior, l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR). El quatre de febrer de 1927 l’emissora inaugurava el Servei Meteorològic pe

Josep Pratdesaba, la conferència (6/12): la bicicleta

Imatge
Aquesta, però, no ha estat la seva única faceta o contribució. També veureu a la casa un menut tricicle. Tricicle regalat a la seva filla. Casa Pratdesaba. És lícit pensar quina mena de relació té amb Pratdesaba. Però com he dit abans, tot és extraordinàriament normal. És per això que val la pena destacar la seva iniciativa per dur la bicicleta a Vic. Ell particularment ja la coneixia arran dels seus viatges a Barcelona. Va comentar als seus amics del Círcol Literari la possibilitat d’adquirir una d’aquelles andròmines de dues rodes de goma estreta i massissa. Corrien els inicis de la dècada de l’any 1890. Van rebre la bicicleta a l’estació de ferrocarril i el factor els va alertar que aquella cosa no s’aguantava dreta. Ell, el seu germà Anton, i tres amics més recolliren la bicicleta i se’n van anar al Prat de la Riera a veure si eren capaços de fer algunes pedalades sense prendre mal. No va passar gaire temps fins que l’any 1891, Pratdesaba va fundar el Veloz Club Vicense, l’embrió d

Josep Pratdesaba, la conferència (5/12): el cràter Pratdesaba

Imatge
La gran quantitat de treballs al llarg de la seva vida es van traduir en reconeixements. El més sonat va arribar l’any 1950 de la mà de la Comissió Lunar Internacional. És aleshores quan aquesta comissió vinculada a la British Astronomical Association [‘Associació Astronòmica Britànica’] va decidir batejar amb noms d’astrònoms i científics diversos cràters de la Lluna. Entre altres, foren distingits Josep Comas i Solà, Millàs i Vallicrosa, Antoni Paluzié, Salvador Raurich i, naturalment, Pratdesaba. La proposta va ser acceptada i un cràter de la Lluna va passar a ser conegut mundialment, i part de l’estranger, com a cràter Pratdesaba. Tristament, cap dels afortunats en va poder prendre possessió. Fotografia de Nicolas Thomasi d’Unsplash.

Josep Pratdesaba, la conferència (4/12): interès per l'astronomia

Imatge
La passió i l’interès de Josep Pratdesaba per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys. Per ser més precisos, fins i tot en podem dir el dia: vint-i-set de novembre. En aquella data, ell es trobava a Barcelona i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . No fou a l’únic a qui el va impactar i, francament, si tinguéssim oportunitat de veure-ho, em sembla que un espectacle com aquell ens deixaria a tots bocabadats: La gran lluvia meteórica del 27 de Noviembre de 1872 se ha renovado en la noche del 27 de noviembre próximo pasado, aún más espléndida e imponente, por lo menos en nuestra zona celeste. [...] En 1872 observáronse 33.000 [meteorits] en seis horas; este año hánse observado 39.000 [39.546] sólo en cuatro horas. NAIT, Antonio (1885, 6 de desembre). «Gran lluvia de estrelles fugaces». La Ilustración (núm. 266, p. 774). Biblioteca de Catalunya.

Josep Pratdesaba, la conferència (3/12): formació

Imatge
Josep Pratdesaba i Portabella va néixer a Vic el sis d’agost de l’any 1870. Nasqué en  ple auge vigatà, en l’entretant d’aquell «Levantate y anda». I, evidentment, fou fill d’aquella societat, ho aprofità, compartí i fins la va encimbellar encara més. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural del mas Pratdesaba de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva. La llar estava situada a l’antic número quaranta-tres. Banda est de la plaça, just al costat del popular Merma: actual casa Beuló (una placa a la façana ho indica avui dia). Posteriorment, es va conèixer popularment com can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria.  Can Cassa. Postal extreta de la casa Pratdesaba.

Josep Pratdesaba, la conferència (2/12): contextualització històrica

Imatge
Molts autors coincideixen que amb la mort de Balmes, ocorreguda el nou de juliol de 1848, s’afigurava que la tradició cultural i literària, especialment en l’àmbit local, també havia finat. Molts d’aquests mateixos també apunten que Balmes es va endur amb ell bona part del talent local. Si hem de valorar l’activitat estrictament periodística, tan sols havia tingut una vida molt curta el diari El Montañés . D’altra banda, i ho esmento perquè llavors també ho recuperarem, a Barcelona, l’any 1859 s’havien restaurat els Jocs Florals.

Josep Pratdesaba, la conferència (1/12): benvinguda

Imatge
El passat primer d’octubre, vaig tenir ocasió de poder tornar a compartir grandeses de Vic amb un auditori. En aquest cas, la meva dissertació, «Josep Pratdesaba, veritable llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència»,  va parlar de Josep Pratdesaba, en el marc de la IX Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Com sempre, un gran plaer. A partir d’avui i durant les properes setmanes, recullo els apunts i imatges que vaig utilitzar per fer la dissertació. Val a dir que no fou fàcil perquè cada vegada costa més sintetitzar alguna cosa. Vols dir-ho tot, vols concretar-ho tot, però no és possible... I menys encara quan vas condicionat pel temps. A més, inicialment l’havíem de fer a la casa Pratdesaba sense possibilitat de projectar, però finalment la vàrem fer en un altre lloc remarcable: el Temple Romà de Vic. Per part meva, era la primera vegada i confio que no sigui la darrera. Aquí teniu algunes fotog

La Biblioteca Pilarín Bayés (2/2)

Recuperant el fil de la nova Biblioteca Pilarín Bayés començat la setmana passada, simplement l’han venut malament. La biblioteca, no és una biblioteca. La biblioteca és un edifici de cinc plantes (aparcament inclòs), en el qual hi ha des d’estudis de gravació, fins a sales d’actes, passant per sales de joc, bar, sales per llegir, per fer el borrego... i una planta de pròpiament biblioteca. Perquè us en feu la idea, segueix una mica l'estil de la Divina Comèdia . El poema conta el viatge des de l’infern fins al cel passant pel purgatori, i en el cas de la biblioteca, a mesura que anem pujant plantes, ens acostem a la raó inicial de l’edifici, la biblioteca, que emularia el cel. Així doncs, la gent s’ha quedat amb la idea que passem del gran convent del germans maristes (Biblioteca Joan Triadú), a una simple planta d’un edifici. Home... no és això. En aquest cas, cal dir que les instal·lacions estan molt bé. I si es compleix el fet que a la biblioteca seran restrictius amb el tema d