Entrades

L’altre temple romà de Vic (1/3)

Molts ja sabreu que sovint soc a la casa Pratdesaba de Vic passant estones. Allí, on el temps es va aturar un dia, cada jorn hi trobem coses interessantíssimes. Recordo quan vaig començar a anar-hi que hi anàvem a arxivar papers i per veure què hi trobàvem d’interessant que ens pogués rememorar al nostre passat. La següent afirmació és del tot agosarada però ens serveix per entendre’ns: preteníem crear un arxiu Pratdesaba. Com és de notar, un personatge tan il·lustre i erudit, de ben segur que havia de donar per molt. I, efectivament, tot i que l’entrada d’avui no va d’això, sí, dona per molt. I continuem intentant agrupar i arxivar papers... El regirar papers i classificar-los d’alguna manera no era més que un de la multitud de projectes que abasta la casa. Un altre de ben interessant, era i continua essent classificar i/o ordenar les diverses biblioteques que té la casa. Des de la que hi ha a la galeria abans de sortir al jardí, passant pel despatx del senyor Pratdesaba, i fins i tot

Saluton!

Aquest cap de setmana celebrem el 40è Congrés Català d'esperanto a Vic per commemorar el que es va fer fa cent anys. L'article d'avui ja va ésser publicat a la revista de l'Associació Catalana d'Esperanto el passat mes de desembre. Avui, doncs, és moment per recuperar-lo per donar la benvinguda a tothom. El lector no avesat a una determinada llengua auxiliar pot creure que el títol és erroni. Efectivament, ho seria, si no fos perquè no és en català, sinó en esperanto. El llegidor també podria pensar en el motiu pel qual avui, un vigatà, parla d’esperanto. Molt senzill, per rememorar la història, més concretament, la de fa un centenar d’anys. Per contextualitzar-la, parlem primerament de l’eminent científic vigatà Josep Pratdesaba i Portabella. És conegut popularment com a astrònom, però prefereixo referir-m’hi com a científic a fi de no ometre altres disciplines amb les que també va excel·lir. Podem dir, sense por d’errar, que va democratitzar la ciència: almenys a

Apunts d'esperanto: els afixos (9/9)

Darrera entrada dedicada als meus particulars apunts sobre l’esperanto. Acabarem amb els afixos, que no són altra cosa que el conjunt de prefixos i sufixos. Pel que fa als prefixos, els principals són vuit i són els que enumerem a continuació. Bo , que indica parentiu resultant del matrimoni, per exemple: patro (pare) - bopatro (sogre); filo (fill) - bofilo (gendre), i frato (germà) - bofrato (cunyat). Dis , que indica disseminació, desunió, per exemple: semi (sembrar) - dissemi (disseminar), o doni (donar) - disdoni (distribuir). Ek , que indica començament de l’acció, acció inicial o sobtada, per exemple: vidi (veure) - ekvidi (albirar), o iri (anar) - ekiri (posar-se en marxa). Ge , que significa la reunió d’ambdós sexes. En aquest sentit cal contextualitzar l’esperanto a principis del segle XX. Per exemple: fratoj (germans) - fratinoj (germanes) - gefratoj (germans i germanes). Mal , per indicar la idea contrària, o l’antònim, per dir-ho d’alguna manera. Per exempl

Apunts d'esperanto: conjuncions i numerals (8/9)

Ens queden dues entrades dedicades a la llengua auxiliar de l’esperanto. Hem passat per entrades relativament fàcils i altres de realment complexes. Dic complexes, però res que no es pugui fer amb una mica de temps, implicació i sobretot, com tota llengua, pràctica. Tot amb tot, ens queda parlar de les conjuncions i dels numerals, i dels afixos. Avui, dedicarem l’entrada als primers. Val a dir que després de l’entrada anterior, ja avanço que és molt més fàcil. Si parlem en primer lloc sobre les conjuncions (paraules que expressen una relació entre dues frases), n’hi ha una llista curta de dotze: kay (i); ke (que); aŭ (o); se (si en format condicional, no confondre amb l’afirmatiu sí ); kvankam (encara que), ĉar (car, puix, puix que, per bé que); do (doncs); por (per a); por ke (perquè, per tal que); ansatatŭ (en lloc de); sed (però), i ol (que quan fem comparacions: ho vàrem veure entrades enrere). Com en el cas d’alguns adverbis i preposicions, ens caldrà fer ús de la memòr

Exposició Esperantista

Imatge
«A les 4 de la tarda va ser oberta l’exposició esperantista instal·lada al “Temple Romà”. La gran sala d’aquest local estava plena de llibres, catàlegs, revistes, cartells, postals, etc. en esperanto». Aquesta és part de la ressenya que es va publicar l’any 1924 a la revista Kataluna Esperantisto . Aquell any, l’entitat esperantista vigatana, Vika Esperantistaro, va organitzar l’Onzè Congrés de la Federació Esperantista Catalana. El 2024 es commemora el centenari d’aquella efemèride. Per fer-ho se celebra el 40è Congrés a la ciutat, i entre moltes activitats es pretén remembrar aquella exposició. Aquesta exposició s’inaugurarà el divendres vint-i-sis d’abril a les 19.00h. Naturalment, hi esteu tots convidats. Romandrà oberta fins el vint-i-sis de maig. L'horari d'obertura del Temple Romà és de 18h a 20h de dimarts a diumenge, i d'11h a 13h de dimarts a dissabte. Particularment em fa molt il·lusió haver participat en aquesta exposició. Recordo perfectament quan li vaig deman

Apunts d'esperanto: els participis (7/9)

Un cop hem vist els temps verbals més fàcils i podríem dir que habituals o necessaris per una entesa i comprensió bàsica, anirem pels participis, o altrament dit, la conjugació composta. Tècnicament, els participis són mots que participen de dues categories gramaticals: per una banda, d’un verb, i per l’altra, d’un substantiu o adjectiu o adverbi. Veureu que la cosa, si bé no es pot dir que es compliqui excessivament, sí que hi ha un munt de conjugacions més. Personalment, la conjugació dels verbs no m’ha resultat mai fàcil. En esperanto, aquests participis es formen d’una arrel (el verb), d’un sufix (per indicar si el participi és actiu o passiu, i també per palesar si és present, passat o futur), i d’una terminació per indicar si el participi és substantiu, adjectiu o adverbi. Anem primer per la teoria. Indicarem que un participi és actiu (crec recordar que a l’escola ens deien que era quan l’acció no s’havia acabat) mitjançant els sufixos ant, int i ont en present, passat i futur r

Presentació de Glòries Vigatanes

Imatge
Em fa molta il·lusió poder presentar el meu llibre Glòries Vigatanes en format paper. El treball és extens llibre (més de 500 pàgines) que versa sobre la vida i obra de divuit persones que han nascut a Vic i transcendentals per la història de la ciutat, del país i del món sencer. La presentació serà el proper divendres dia 19 a les 19h a la Biblioteca Pilarín Bayés. Tothom que es vulgui apropar serà benvingut.

Apunts d'esperanto: els pronoms (6/9)

Avui parlem dels pronoms, els mots que substitueixen els noms (substantiu). En esperanto hi ha pronoms de diferents classes: personals, reflexius, indefinits, possessius, possessius-reflexius, i els anomenats mots pronominals (que equivalen als pronoms demostratius i indefinits de la nostra llengua). Així mateix, els pronoms, com els substantius, poden ser subjecte de l’oració (i no acabarien en n ); complement directe (i sí acabarien en n ), i complements d’altra mena (i són precedits d’una preposició). Comencem pels més fàcils, que són els pronoms personals. Començant per la primera persona del singular i acabant per la tercera del plural, són els següents: mi (jo); ci (tu), tot i que pràcticament està en desús; vi (vós, o vostè), que realment s’utilitza en lloc del ci ; li (ell); ŝi (ella); ĝi (neutre, per a les coses que no tenen sexe i animals, i en català continuem referint-nos-hi com ell o ella ); ni (nosaltres); vi (vosaltres o vostès), i ili (ells i elles). Seguint am

Apunts d'esperanto: el complement directe, la sintaxi i les preposicions (5/9)

Després de la rebuscada i complicada entrada referent a l’ús dels adverbis , avui ho farem molt senzill perquè només tractarem el clàssic complement directe. En esperanto, tots els substantius (o bé els seus substituts, els pronoms, que veurem més endavant) i els corresponents adjectius prenen la terminació n quan són complement directe. I què entenem per complement directe? Són totes aquelles paraules que reben l’acció d’un verb transitiu (per fer-ho fàcil, ho resumiria en que reben l’acció d’un verb, i penso que contemplem la majoria dels casos simples). Per exemple: mi vidas la maron (jo veig el mar); mi vidas lin (jo veig a ell, o jo el veig); mi vidas la bluan maron (jo veig el mar blau), i/però mi vidas blua la maron (jo veig blau el mar). Així mateix, mi trinkas la vinon (jo bec el vi), i mi respektas lin (jo el respecto).  Dit això, aprofitem per parlar de la sintaxis de manera molt breu. En esperanto, els mots no cal que guardin un ordre determinat per confeccionar una f