Carles Costa i Muntadas

Després d’escriure aquest títol l’he cercat a Internet per veure si era original. Doncs no ho és, o no ho és del tot... Ho va dir la il·lustradora Belén Segarra en una entrevista. Tanmateix, crec que ho deia en un altre sentit, lluny de l’àmbit de la neurodivergència. El seu sentit crec que era més aviat una altra manera de dir el clàssic «viu i deixa viure». El «sigues i deixa ser» no va en el sentit de fer , sinó en el de ser . És per això que no el concebo com el «viu i deixa viure», que jo l’interpreto més aviat en un àmbit de les accions (fer). Dit això, continua essent una frase en referència a la llibertat, a la tolerància... però és més existencial, podríem dir. És més una llibertat de ser, i no tant de fer. En fi, seguim. La constant necessitat de fingir ser normal — normal des de la vessant neurotípica—, suprimir els comportaments autistes, conformar-se, encaixar... té conseqüències. Conseqüències greus, i a vegades fins i tot irreversibles. Abans de continuar, però, i encar...

Un altre dels termes interessants que apunta l’autora és el del sociodominant. Què és o podria ser un sociodominant? Doncs un sociodominant espera que la resta comprengui el seu humor i sàpiga quan està essent sarcàstic. El sociodominant espera que les altres persones entenguin els seus dobles sentits alhora que aprecien la seva astúcia. El sociodominant espera que se’l miri als ulls quan hi parles durant un temps convencional, però sense gaire intensitat: no se l’ha de desafiar. El sociodominant sembla que necessita que altres participin en una conversa d’acord amb una regles compartides per altres sociodominants i acostumen a menysprear aquells que no se senten còmodes amb les formes de relacionar-se que per ells són naturals. El sociodominant té rituals dissenyats segons la seva pròpia lògica. I l’exemple que il·lustra el cas em va deixar astorat. Diu l’autora que quan pregunten «com estàs?» no ho pregunten seriosament, i que se suposa que tots han d’entendre la seva falta de sincer...

Havíem acabat la darrera entrada sobre trets autístics dient que intentaríem parlar de llibres. La tasca de documentar-me i aprendre sobre el TEA-Asperger diria que acaba, almenys de moment, amb tres llibres més. Més enllà del DSM (que no tinc previst llegir i tampoc és un llibre), crec que m’he pogut fer una idea suficientment bona després de veure alguns documentals i de llegir els següents treballs: L’autisme explicat als no autistes (2020): és el primer que vaig llegir. Considero que és una primera bona aproximació. Wolfgang (extraordinari) (2018): és una novel·la que versa sobre un nen amb Asperger. També està prou bé. Molt millor el llibre que no pas la pel·lícula . Tanmateix, la pel·lícula és la que ha donat visibilitat a la neurodivergència, i és de celebrar. Ha estat una de les pel·lícules més vistes el 2025. Wolfgang. El secret del pare (2019): és la segona part de la novel·la anterior. Mírame a los ojos (2017): l’experiència d’una persona amb síndrome d’Asperger. Recom...

Seguim amb les Habilitats de moviment : Es parla molt de la incompatibilitat del TEA i l’esport. Discrepo. Jo mateix havia jugat a futbol. Dins del que hi havia, no havia pas fet malament. A una altra lliga, qui li ho demanin a Vanesa Almeida Querejazu, per posar un exemple. Tanmateix, és molt cert que cada vegada em costa més. L’esforç físic, per a mi, és un doble esforç. En fi... ✘ Té una pobra coordinació motriu. ✘ No té destresa per agafar una pilota. ✘ Té un ritme estrany al córrer. ✘ Té problemes per vestir-se, es pot posar la roba al revés o no trobar el camal del pantaló. ✘ Li costa escriure, cordar-se els botons, fer el nus de les sabates, etc. Anem pels Interessos específics :

Seguim amb les Habilitats socials i emocionals : ✔ Normalment, no gaudeix del contacte social. Es relaciona millor amb adults que amb nens de la seva edat. Ho interpreto com a tres coses diferents. Contacte com a tal, em costa de gestionar amb desconeguts. Amb gent del meu entorn, encara. Activitats socials, estrictament socials, encara em costen més de gestionar. Més de tres o quatre persones, per a mi és multitud, més encara si el que ens reuneix és una activitat purament social de la qual no se’n pugui aprendre (en el sentit de coneixement) res. Finalment, el tema de relacionar-me amb adults, crec que m’ha passat sempre. Com deia el poeta, «aprendre dels que saben». I els que saben són els (s)avis. D’alguna manera, el cercle s’ha anat reduint a mesura que m’he anat fent gran. Ara soc jo l’adult, el cercle de (s)avis, per condició vital, s’ha anat reduint.  ✔ Té problemes a l’hora de jugar amb altres nens. ✔ No entén les regles implícites del joc. ✔ Vol imposar les seves pròpies ...

Crec que acabaré aquest recull de trets autístics amb una síntesi, facilitada pel lloc web de l’Associació Asperger de Catalunya. Novament, i no em cansaré de dir-ho, no totes les persones amb TEA presenten les conductes o característiques que enumerarem seguidament. És més, la presència d’una sola característica no és suficient per concloure un diagnòstic de TEA. Tampoc és necessari complir-les totes. Començant pel principi, destaquen les característiques de les persones amb Trastorn d’Espectre Autista i les agrupen en diverses habilitats i una mena de miscel·lània. Pel que fa a les habilitats de comprensió :

Em vaig allargar amb el sentit de la justícia i l’equitat i he hagut de fer alguna part més. Les següents característiques que apunta el bloc de l’Associació TEA – Asperger del Maresme són ✔ la fidelitat i la lleialtat. Les persones amb TEA tendeixen a ser molt lleials amb aquells que formen part del seu cercle pròxim. Val a dir que el cercle pròxim, almenys en el meu cas, és hiperreduït, però també és cert que soc molt lleial. Amb aquest tret característic em recordo de quan fa molts anys havia cercat una explicació de com era en l’astrologia. Cosa ben curiosa... diuen dels aquari (nascuts entre el vint-i-u de gener i dinou de febrer com és el meu cas) que costa entrar a la seva vida però si ho aconsegueixes els tindràs mentre visquin. No sé si és bo o dolent, però considero que és així. Entrar a la meva vida soc conscient que costa molt, moltíssim. Els obstacles són diversos, i requereix de molta paciència. Però un cop dintre, a no ser que hi hagi un daltabaix, tens un lloc al meu pe...