Entrades

Redacció després de vacances

Tornada a l’escola, com cada any. Després de dos mesos de teòriques vacances, no puc pas dir que tenia ganes de tornar-hi. Cada any se’m fa més feixuga la tornada, però bé que hem d’anar aprenent sempre. Aquest any, les vacances pròpiament les vàrem passar a la Vall de Bohí. La vall té una sèrie d’esglésies que totes elles formen part d’un conjunt declarat per la UNESCO Patrimoni mundial. No és poca cosa... I realment és molt bonic de veure i ho aconsello a tots els amics.

Diari d'un monjo infiltrat (10/10)

Darrera entrada de la meva experiència a un monestir de clausura. Seguim  explicant el dia dos d’abril. Curiosament, per celebrar la sexta hi ha hagut un canvi d’última hora. Generalment se celebra a l’església, però no sé el motiu pel qual ens han fet anar a la sala capitular. Serà el darrer ofici que assisteixi en comunitat i a dintre del monestir. Com cadascun dels oficis, la sexta és austera i solemne. En aquest cas, al ser migdia, hem pogut celebrar-la amb llum natural: a les hores majors del matí encara ha de sortir el sol i es fan amb les finestres tancades. S’acaba la sexta, i anem tots amb el refectori per encadenar el darrer àpat conjuntament. Serà el darrer àpat que em menjaré les sobres dels tres inquilins que han entrat abans que jo. Això sí que em posa la mosca al nas, tot i que entenc que és una cura d’humilitat. Ja no només perquè em deixen poca cosa i denota falta de solidaritat en una confraternitat, sinó perquè depens de la higiene dels altres: mai n’he vist cap a re

Diari d'un monjo infiltrat (9/10)

Imatge
Avui som dia dos d’abril, i escric notes d’ahir dia u. Acabada la terça, tinc una nova grata sorpresa. El pare Óscar m’invita a veure la biblioteca. Actualment l’estant remodelant i ho tenen desordenat. El fet és que no hi caben, i estan canviant i ampliant les lleixes per poder encabir tots els volums. Així doncs, tenen bona part dels llibres amuntegats. Tenen entre 75.000 i 80.000 volums (no repetits). Una quantitat important, fruit de donacions: ja sigui de sacerdots, monestirs que malauradament han hagut de tancar, o més darrerament de particulars. També disposen d’alguns incunables. No em puc estar de comentar que a Vic gaudim de la cinquena part de les butlles papals en papir d’abans de l’any 1000. En la mateixa visita, aprofitem per fer una ullada al territori que s’albira des de la biblioteca. El pare Óscar m’explica que el monestir és del govern espanyol i l’administren ells. Entenc que tenen cedit l’ús per tres-cents anys. Les terres del monestir engloben des de l’embassament

Diari d'un monjo infiltrat (8/10)

A les 20.00h del dissabte u d’abril, hem tingut el meu darrer sopar en comunitat. Haig de dir que, afortunadament, les meves restriccions alimentàries no em permeten menjar de tot, i els tres devots que tinc a l’esquerre, com ha passat al migdia, em deixen les sobres. Dic afortunadament, perquè encara que me n’haguessin deixat més, tampoc n’hauria agafat. No obstant això, em torna a sorprendre la poca confraternitat que tenen, més encara quan venen a un monestir on la solidaritat i la caritat és absoluta per part dels monjos. Notareu que això no ho he superat... En resum, de primer he menjat, literalment, quatre rodanxes de cogombre. M’havien deixat, també, quatre talls de tomàquet i una mica de ceba, però quasi res. Em costa d’entendre, francament. Llavors també he vist a passar algunes safates d’enciam, però no me n’ha arribat. Per sort, més endavant m’han portat una plateta d’arròs i amb el teòric segon (raviolis), he pogut fer un àpat normal. Per postres, hi havia un bon tros de pa

Diari d'un monjo infiltrat (7/10)

Segueixo amb les impressions del dissabte u d’abril. Acabat el dinar i la corresponent lectura, sortim. El pare Óscar ens recorda que a les 15.30h hi ha la nona. A més, ofereix un opuscle (llibre de la litúrgia associada) per poder-la seguir. En aquest moment, que ja som cinc inquilins, em sento una mica condicionat. És cert que venia a viure l’experiència, però tant cert com això és que buscava pau i tranquil·litat, silenci, solitud, i recolliment. De sobte em venen al cap els cartoixans ... més endavant m’hi tornaré a referir. Per ara, el que cal dir és que, naturalment, aniré a la nona. Hi aniré amb el llibret (o no) per sentir-me menys condicionat. A despit d’això, entenc que el sentir-me condicionat és cosa meva. D’altres possiblement veurien certa insistència en  els avisos informatius i oferiment de material, però no és el cas. Entenc que el pare Óscar ha vist que tots anem als oficis, i ens informa/recorda del proper, i ens facilita les pregàries per si ho volem. Per poc que pu

Diari d'un monjo infiltrat (6/10)

Després de tot, m’interesso per la cripta romànica. El pare Óscar m’havia dit que hi podia anar quan volgués ja que tenia clau, a banda que fan visites guiades. Llavors he entès què volia dir quan parlava de les claus. Tinc claus per entrar i sortir de la clausura, però no pas de la cripta, que és fora del monestir i no hi ha accés per dintre. No obstant això, el pare Óscar també em va dir que ja me l’ensenyaria ell mateix. Qui millor? Penso. Però... serà pertinent entretenir-lo mentre jo faig fotos? Crec que no, i per això demano informació a l’oficina que hi ha a fora. Veig que la visita per lliure val cinc euros. Aquesta visita inclou l’església (de la que puc dir que ja la tinc vista), i la cripta. D’altra banda, per un euro més hi ha la visita guiada... A banda, et fan donar cinc euros més com a dipòsit en el cas de fer-la per lliure. És amb el primer punt negatiu que em trobo. Els que ens allotgem a dintre no tenim lliure accés? No està cobert amb la pensió completa que es paga?

Diari d'un monjo infiltrat (5/10)

Imatge
Continuo amb les notes del primer dia d’abril. Ja fa una estona que hem dinat. Laudes ha estat semblant a matines, almenys vist des dels que no hi entenem. Tan tost hem acabat de laudes ja hem anat directament a esmorzar. Eren les 8.00h. A la nostra taula hi havia pa, formatge, codonyat, margarina i melmelada. Un monjo passava per les taules oferint cafè i llet. En el meu cas, he declinat ambdues coses perquè ambdues se’m posen malament. Molt amablement, i m’ha fet certa gràcia, el pare Óscar m’ha ofert ColaCao. Llavors també he vist que hi havia cereals. A diferència dels altres àpats, pel que fa a l’esmorzar cadascú es recull les seves coses. Pel que fa als monjos, s’ho recullen i s’ho emporten a la cuina, mentre que nosaltres ens ho recollim i ho deixen en una banc mòbil.  En poca estona les campanes ens avisaran per la missa i la terça: no essent diumenge ni festiu, va una darrere de l’altra a partir de les 9.15h. Per sorpresa meva, som pocs. Pensava que hi hauria més gent de fora.

Diari d'un monjo infiltrat (4/10)

M’hauria agradat escriure ahir divendres trenta-u de març després de completes però el temps passa volant. A diferència de les vespres, les completes és un acte més íntim. També hi ha practicants externs, però molts menys. S’entén que les vespres tenen més nomenada. Amb aquest ofici es completa el dia del monjo: és el darrer del dia. Un cop acabat, la majoria va cap a la seva cel·la, ja que l’endemà comença el dia molt d’hora: d’acord amb el pare Óscar, les campanes repicaran a les 5.30h: no cal que em posi el despertador. No només una vegada, sinó tres: per llevar-nos (qui vulgui), i com a sistema d’avís un quart i cinc minuts abans de les 6.00h. A aquesta hora, hi ha el primer ofici del dia: matines.

Diari d'un monjo infiltrat (3/10)

Imatge
A les 19.00h i puntualment, comencen vespres a l’església romànica. És una pregària o pregàries cantades de la comunitat. Aquesta mateixa la formen vint monjos, tot i que en aquest cas n’hi assisteixen divuit. No em sembla una comunitat excessivament envellida. És fàcil que la meitat o més passin de la seixantena, però n’hi ha uns quants que no deuen passar de la quarantena, o fins i tot la trentena. En especial reconec a un parell de monjos molt joves, que els havia vist en unes entrevistes al Youtube. Un d’ells, em recorda a sant Miquel dels Sants . L’església és imponent. Austera, alhora noble. Em sorprenen les seves dimensions. Als hostes que estem en la hostatgeria interna ens guarden la primera filera de bancs, just davant de l’altar. Darrera nostre hi ha curiosos i feligresos, als quals tenen permesa l’entrada a l’església per segons quins oficis. Sobre l’altar s’hi disposa la comunitat de monjos, a parts iguals a banda i banda en una espècie de bancs de fusta (sabem per un come