Entrades

El cos: de fetus a cadàver (1/4)

El títol és tètric... ho sé... La mort sempre... no trobaria l’expressió. Recordo com si fos ahir que quan una professora meva va tenir una accident de trànsit i crec que es debatia entre la vida i la mort, vaig passar molt mala nit pensant en què seria de mi després de la mort. Literalment, allò em va treure la son. I no devia tenir més de deu anys, per no dir que en tenia set o vuit... Així mateix, mentiria si digués que he deixat de pensar-hi. Pensar en què hi deu haver després, cas que hi hagi alguna cosa; en el sentit de la nostra existència, etc. Però no vull pas parlar d’això, sinó de la branca, podríem dir mèdica de la mort: la medicina forense. Això sí que hi trobo paraules, i és que em fascina. En aquest sentit, el primer terç del 2024 diverses circumstàncies han fet que hi pugui aprofundir una mica. La primera avinentesa va ser el programa de la CCMA, El forense , programa conduit per Manel Elies, en el qual el protagonista és el pediatre i metge forense, Narcís Bardalet. Ll

Experiència al «Disfrutar»

Generalment no publico al bloc ressenyes de restaurants on he anat. Fins ahir, l’única que havia escrit i publicat va ser l’ experiència al «El Celler de Can Roca» . Avui, però, en faig una segona, i en aquest cas del restaurant barceloní «Disfrutar». El motiu és fàcil. Particularment feia anys que el seguia i la setmana passada vàrem tenir el goig i regal de poder-hi ser. Per qui no sigui una mica del sector foody , direm que els xefs del «Disfrutar» són deixebles, molt dignes deixebles si m’ho permeteu, de l’immens Ferran Adrià. Tots tres, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas van treballar durant anys al temple de la gastronomia anomenat «El Bulli». Particularment, si bé miro de seguir esdeveniments de gales i distincions del món gastronòmic, el cas del «Disfrutar» és una mica especial. És un restaurant que, no em demaneu per què, cau bé. Ell, i els seus màxims responsables. Sense conèixer-los, hom els pot considerar família. Dit això, no entrarem ara a valorar les valoracion

L’altre temple romà de Vic (3/3)

Pel que fa a la casa o cases de Carles Forcada, més o menys al 1900 es va construir la primera a la part nord del terreny. La va projectar l’avi del Carles Forcada, anomenat també Carles Forcada. Com hem avançat en una entrada posterior, fou concebuda per instal·lar-hi el laboratori, els raigs X, i també les màquines estàtiques, sales d’espera i unes cambres al pis superior que haurien pogut ser destinades a habitatge . La façana era com la d’una casa romana, un temple, amb el seu corresponent atri cobert i fins a sis columnes acabades amb capitells corintis. Les columnes aguantaven un frontis triangular rematat amb un abillament floral. A l’atri s’hi accedia mitjançant unes escales de marbre blanc. Al bell mig del frontis hi havia una peça de pedra artificial imitant un llibre obert on hi havia gravada una inscripció en llatí extreta del llibre de Siràcida (Eclesiàstic) de l’Antic Testament: «Déu crearà els medicaments de la terra i l’home prudent no els menystindrà» (38-4). Val a dir

L’altre temple romà de Vic (2/3)

Seguint amb les notes de L’altre temple romà de Vic , la família de Carles Forcada era descendent dels propietaris de Filatures Forcada de Ripoll. Com a Farmacèutic, tenia previst fer un laboratori en els terrenys adquirits. De fet, en aquesta ubicació s’hi va establir el primer laboratori i els primers raigs X de Vic. I, quan es diu Vic, es vol dir Vic, Osona, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, i la Garrotxa. Dit d’altra manera, era un autèntic pioner i home avançat al seu temps, com ho era també Josep Pratdesaba. Quasi d’entrada, en aquesta casa no hi solien viure habitualment, sinó que vivien a Barcelona i els estius els passaven a la seva ciutat natal. No obstant això, aviat va tornar a Vic. Forcada fou nomenat titular del primer laboratori municipal, i també farmacèutic de l’Hospital de la Santa Creu, càrrec, aquest, que va exercir fins a la seva mort. Com a vigatà compromès, va impulsar la creació de la primera escola d’Arts i Oficis i la Biblioteca Pública Jaume Balmes (ende

L’altre temple romà de Vic (1/3)

Molts ja sabreu que sovint soc a la casa Pratdesaba de Vic passant estones. Allí, on el temps es va aturar un dia, cada jorn hi trobem coses interessantíssimes. Recordo quan vaig començar a anar-hi que hi anàvem a arxivar papers i per veure què hi trobàvem d’interessant que ens pogués rememorar al nostre passat. La següent afirmació és del tot agosarada però ens serveix per entendre’ns: preteníem crear un arxiu Pratdesaba. Com és de notar, un personatge tan il·lustre i erudit, de ben segur que havia de donar per molt. I, efectivament, tot i que l’entrada d’avui no va d’això, sí, dona per molt. I continuem intentant agrupar i arxivar papers... El regirar papers i classificar-los d’alguna manera no era més que un de la multitud de projectes que abasta la casa. Un altre de ben interessant, era i continua essent classificar i/o ordenar les diverses biblioteques que té la casa. Des de la que hi ha a la galeria abans de sortir al jardí, passant pel despatx del senyor Pratdesaba, i fins i tot

Saluton!

Aquest cap de setmana celebrem el 40è Congrés Català d'esperanto a Vic per commemorar el que es va fer fa cent anys. L'article d'avui ja va ésser publicat a la revista de l'Associació Catalana d'Esperanto el passat mes de desembre. Avui, doncs, és moment per recuperar-lo per donar la benvinguda a tothom. El lector no avesat a una determinada llengua auxiliar pot creure que el títol és erroni. Efectivament, ho seria, si no fos perquè no és en català, sinó en esperanto. El llegidor també podria pensar en el motiu pel qual avui, un vigatà, parla d’esperanto. Molt senzill, per rememorar la història, més concretament, la de fa un centenar d’anys. Per contextualitzar-la, parlem primerament de l’eminent científic vigatà Josep Pratdesaba i Portabella. És conegut popularment com a astrònom, però prefereixo referir-m’hi com a científic a fi de no ometre altres disciplines amb les que també va excel·lir. Podem dir, sense por d’errar, que va democratitzar la ciència: almenys a

Apunts d'esperanto: els afixos (9/9)

Darrera entrada dedicada als meus particulars apunts sobre l’esperanto. Acabarem amb els afixos, que no són altra cosa que el conjunt de prefixos i sufixos. Pel que fa als prefixos, els principals són vuit i són els que enumerem a continuació. Bo , que indica parentiu resultant del matrimoni, per exemple: patro (pare) - bopatro (sogre); filo (fill) - bofilo (gendre), i frato (germà) - bofrato (cunyat). Dis , que indica disseminació, desunió, per exemple: semi (sembrar) - dissemi (disseminar), o doni (donar) - disdoni (distribuir). Ek , que indica començament de l’acció, acció inicial o sobtada, per exemple: vidi (veure) - ekvidi (albirar), o iri (anar) - ekiri (posar-se en marxa). Ge , que significa la reunió d’ambdós sexes. En aquest sentit cal contextualitzar l’esperanto a principis del segle XX. Per exemple: fratoj (germans) - fratinoj (germanes) - gefratoj (germans i germanes). Mal , per indicar la idea contrària, o l’antònim, per dir-ho d’alguna manera. Per exempl

Apunts d'esperanto: conjuncions i numerals (8/9)

Ens queden dues entrades dedicades a la llengua auxiliar de l’esperanto. Hem passat per entrades relativament fàcils i altres de realment complexes. Dic complexes, però res que no es pugui fer amb una mica de temps, implicació i sobretot, com tota llengua, pràctica. Tot amb tot, ens queda parlar de les conjuncions i dels numerals, i dels afixos. Avui, dedicarem l’entrada als primers. Val a dir que després de l’entrada anterior, ja avanço que és molt més fàcil. Si parlem en primer lloc sobre les conjuncions (paraules que expressen una relació entre dues frases), n’hi ha una llista curta de dotze: kay (i); ke (que); aŭ (o); se (si en format condicional, no confondre amb l’afirmatiu sí ); kvankam (encara que), ĉar (car, puix, puix que, per bé que); do (doncs); por (per a); por ke (perquè, per tal que); ansatatŭ (en lloc de); sed (però), i ol (que quan fem comparacions: ho vàrem veure entrades enrere). Com en el cas d’alguns adverbis i preposicions, ens caldrà fer ús de la memòr

Exposició Esperantista

Imatge
«A les 4 de la tarda va ser oberta l’exposició esperantista instal·lada al “Temple Romà”. La gran sala d’aquest local estava plena de llibres, catàlegs, revistes, cartells, postals, etc. en esperanto». Aquesta és part de la ressenya que es va publicar l’any 1924 a la revista Kataluna Esperantisto . Aquell any, l’entitat esperantista vigatana, Vika Esperantistaro, va organitzar l’Onzè Congrés de la Federació Esperantista Catalana. El 2024 es commemora el centenari d’aquella efemèride. Per fer-ho se celebra el 40è Congrés a la ciutat, i entre moltes activitats es pretén remembrar aquella exposició. Aquesta exposició s’inaugurarà el divendres vint-i-sis d’abril a les 19.00h. Naturalment, hi esteu tots convidats. Romandrà oberta fins el vint-i-sis de maig. L'horari d'obertura del Temple Romà és de 18h a 20h de dimarts a diumenge, i d'11h a 13h de dimarts a dissabte. Particularment em fa molt il·lusió haver participat en aquesta exposició. Recordo perfectament quan li vaig deman