Carles Costa i Muntadas

L’afició a la ràdio de Josep Pratdesaba i Portabella ens exhorta a parlar de les seves contribucions . El 1925, es va fundar la revista Ràdio-Lot (1925-1929) dedicada al món de la radiodifusió. Les particularitats de la revista feu col·locar-la entre les primeres d’Europa. Pratdesaba hi va participar com a articulista. D’altra banda, ell fou el primer a reclamar públicament la implementació d’un sistema de butlletins meteorològics radiats per informar a la població. Ho feu mitjançant l’article «El servey meteorológich de Catalunya» a la Revista de la Cambra Agrícola Ausetana el 1923 i posteriorment amb «El “Broadcasting” Català» a Joventut Catalana el 1925. Tingué la seva materialització pocs anys més tard: fins aleshores, en tot Europa no s’havia difós informació meteorològica a la gent del carrer, ni tan directament ni amb tanta immediatesa. Tampoc ens podem oblidar de la seva experiència a la Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i anterior, l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR)...

Cal incloure també dins l’àmbit científic les seves contribucions a l’agricultura i a la ramaderia. Arran del seu primer matrimoni amb Dolors Osona i Vinyeta, Josep Pratdesaba i Portabella va fer incursions en ambdues branques: es va imbuir de ple en el món de la pagesia amb el propòsit de millorar les condicions de tots els que treballaven al camp. El vigatà ja feia temps que estava subscrit a una revista francesa on s’hi podien trobar novetats que els pagesos francesos aplicaven en els seus sistemes de conreu. Així doncs, decidí introduir els avenços del país veí a terres vigatanes. Sense gaires dilacions, va comprar una arada brabant  i un parell de bous. Els seus, conjuntament amb els d’un altre veí, foren els primers que es van veure a la plana de Vic  a esparracar camps. D’altra banda, també va proposar-se de millorar la raça porcina de la comarca, així com també els cereals cultivats mitjançant la selecció de llavors i adobs d’exportació . Tot amb tot ho va desgranar, ...

Una de les grans contribucions en astronomia que feu Josep Pratdesaba i Portabella fou en el terreny de les protuberàncies solars. Les observacions que realitzava significaven una gran novetat a començaments del segle XX, a banda que eren fetes per poquíssims observadors, o cap a segons quina època. Frederic Armenter, secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica havia afirmat l’any 1942 que l’observació de protuberàncies solars era realment rara a Espanya, i que a ell li constés, només les realitzaven de manera metòdica els observatoris de Madrid i de l’Ebre. Així i tot, estudis més recents inviten a creure que en realitat als anys quaranta, les observacions de Pratdesaba conjuntament amb les de l’Observatori de Madrid, eren les úniques que es feien a Espanya de forma meticulosa. Dit d’altra manera, ell era l’únic particular que les feia. No obstant això, el seu afany d’apropar la ciència a tothom feu que publiqués els seus treballs en diferents capçaleres com Urania i al...

La passió i l’interès de Josep Pratdesaba i Portabella per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys . Més concretament, un vint-i-set de novembre. Aquell dia ell es trobava a la Ciutat Comtal i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . D’acord amb la premsa de l’època, fou un gran espectacle i es pogueren veure més de quaranta mil meteorits en quatre hores . El fenomen astronòmic el va deixar fortament impressionat. Aquest fou el punt de partida per començar a fer realitat el seu somni de tenir un observatori propi i poder continuar observant les meravelles del cel. Amb quinze anys, però, no tenia possibilitats pecuniàries. A l’espera de millors temps venidors, el jove Pratdesaba es va haver de complaure iniciant les seves primeres lectures de Camille Flammarion, i realitzant les primeres observacions astronòmiques amb uns senzills prismàtics. Poc després, mentre la idea de l’observatori seguia latent i esperant la seva oportunitat, la capacitat d’o...

Josep Pratdesaba i Portabella , científic i impulsor cultural entre altres, és fill d’aquella societat tan prolífica i de seguida que el seu enteniment li va permetre es va agafar al peu de la lletra aquell «Aixeca’t i camina», lema exhortat pel doctor Salarich per retornar Vic on es mereixia. Nasqué a la Ciutat dels Sants el sis d’agost de l’any 1870. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva: l’antiga casa Beuló. Posteriorment, es va conèixer com Can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria.

Avui ens trobem a la Sala de la Columna on se celebren els actes més solemnes de la ciutat. La columna, que és el que dona nom a la sala, està circumdada per totes aquelles persones que han estat distingides com a Vigatans Il·lustres. Aquest títol és la màxima distinció a la qual pot ésser encimbellada una persona nascuda a Vic. És una distinció que es concedeix a títol pòstum i com a honor a la trajectòria de la persona que, bé per actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tingui una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat i es consideri mereixedora de tal guardó. Avui abillem una mica més aquesta sala, aquesta Galeria de Vigatans Il·lustres, amb el quadre de Josep Pratdesaba i Portabella .

El passat dia vint de gener vàrem tenir el goig de veure col·locar el retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres. Particularment em va fer molta il·lusió, ja no només perquè forma part de les meves particulars Glòries Vigatanes , sinó que orgullosament tinc el convenciment que hi he aportat el meu gra de sorra. Val a dir que la iniciativa no ha estat fàcil, i ha necessitat el tanteig en els grups municipals en les dues últimes legislatures. No dic res de nou, perquè és públic, quan dic que el grup municipal de la CUP s'hi ha negat sempre per un tema... podríem dir sexista? És un adjectiu que no utilitzo gratuïtament, perquè l'únic argument que han trobat per no donar suport al nomenament, ha estat que Josep Pratdesaba va néixer baró, i com que a la Galeria hi ha molts més homes que dones... doncs no en volen ni sentir a parlar. Sexista? ho deixo a l'avaluació del lector. En qualsevol cas, penso que és una clara discriminació per gènere (cosa...

El pròxim dilluns 20 de gener, a les 7 de la tarda, la Sala de la Columna acollirà l’acte de nomenament de vigatà il·lustre a Josep Pratdesaba i Portabella , científic i home polifacètic nascut a Vic (1870-1967). Aquest és l’acte de reconeixement pòstum més important que atorga la ciutat de Vic a personalitats que hi hagin nascut i que hagin tingut una trajectòria personal i professional de gran rellevància per la ciutat, el país o fins i tot més enllà. L'efemèride em fa molta il·lusió, ja no només perquè he pres part en la iniciativa, sinó també perquè soc l'autor del discurs que es llegirà. Bé, de fet està previst que el llegeixi jo. L’entrada a l’acte és lliure, però l’aforament és limitat i sense reserva prèvia, de manera que compteu en arribar-hi més o menys d'hora! No hi falteu!