Carles Costa i Muntadas

Sor Arcàngela de Ferreras és una d’aquelles dones que segurament havia tingut una gran aurèola fins al tombant del segle XIX però ha passat a l’oblit. Si més no, és a la conclusió que un pot arribar després de llegir-ne quatre paraules del gran doctor i primer cronista de la ciutat, Joaquim Salarich i Verdaguer , i dels versos dedicats de l’excels poeta Jacint Verdaguer. Curiosament, aquests primers versos els trobem en un poema dedicat al bisbe de la diòcesi vigatana, Josep Morgades (1882-1899). Naturalment, anys abans d’esclatar el seu conflicte. També hi apareix la jove Teresa Bergadà, filla de Maria Osona : [...]De les flors que s’hi esbadellan [a Vic] / s’en pot fer l’Esglesia un ram, / hon no hi mancant roses veres / totes vermelles de sanch, / com la mártir Celeriana, / com Lluciá y Marciá. / Entre aqueixes roses veres / Hi poncellan lliris blanchs, / Sor Arcángela Ferreras, / Teresa Bergadá; / Com sant Just humils violes, / girassols com san Bernat. / Claret allí s’fèu apóstol,...

Maria Osona fou una d’aquelles dones emprenedores i tenaces a qui, sense risc d’excedir-me, devem la fundació d’un convent de carmelites descalces a la ciutat de Vic . Com veurem a Victòries , el camí fou ple d’espines. De fet, d’ençà de l’embrionària idea de la fundació res fou planer. No obstant això i tots els entrebancs que han tingut al llarg dels més de tres-cents vuitanta anys de la seva història, les filles de santa Teresa sempre han tingut la providència al seu costat i sempre han trobat la manera de superar les adversitats. Fins avui, data en la qual el convent de Santa Teresa vigatà gaudeix, no només d’una gran salut, sinó també d’un futur molt pròsper. En definitiva, un clar exemple del salm que assevera que «els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega». Maria Osona no estigué sola en aquesta titànica empresa, sinó que rebé el suport imprescindible dels seus germans de consanguinitat, com també el del bisbe de la diòcesi vigatana, Gaspar Gil (1635-163...

Darrera —de moment— entrada dedicada al TEA-Asperger . Dic de moment perquè no se sap mai... Per ara, a nivell teòric no tinc pensat fer-ne cap més. Dit això, en el moment d’escriure aquestes conclusions encara no tinc clar què faré amb la meva orientació diagnòstica . Potser es queda aquí, o potser no i té més recorregut. Dit això, tinc al cap intentar formular una hipòtesi sobre Jaume Balmes , però necessito temps per veure si hi ha fonament. Però cas que sigui, ja serà un altre format. Amb aquesta hauran estat quaranta-dues entrades, que aviat s’és dit... M’ha agafat fort: diuen que les persones amb autisme a vegades s’obsessionen amb un tema ... En aquest moment m’adono que hauria pogut escriure pràcticament un llibre sobre això. Al final de l’entrada teniu la relació de totes elles. En primer lloc, vull donar les gràcies a la gent que ha anat seguint els fascicles. Haig de dir que les entrades, en general, han tingut un interès major que l’habitual. N’estic especialment satisfet. ...

Acabarem el recull de comentaris sobre llibres llegits sobre TEA-Asperger fent referència a aspectes més aviat professionals, o derivats. Inicialment havia titulat aquesta entrada «a la feina», però com veureu va una mica més enllà. Així i tot, em sembla rellevant i important tenir aquestes competències professionals en una única entrada, tot i que més llarga del que és habitual. Més que tot, perquè per tot el que hem anat llegint, semblaria que hi ha pocs aspectes positius. Ans al contrari. Diu la Guía del Síndrome de Asperger que amb tota probabilitat (és a dir, generalitzant), una avaluació del rendiment d’un treballador amb la síndrome d’Asperger arribaria a la conclusió que la persona és:

El llibre desgrana altres característiques que fins ara no havíem trobat. L’autor assevera que algunes persones amb la síndrome d’Asperger els preocupen esdeveniments i les experiències poc probables. En dono fe... De fet, el mateix verb ho indica: pre-ocupar. És a dir, ocupar-se abans d’hora. Hi ha un autor que fins i tot ha escrit un llibre sobre estratègies de supervivència per a persones amb Asperger . Aquest autor descriu la seva ansietat dient que el 99 % de les coses que li preocupaven mai van acabar succeint. Continua afirmant que les persones autistes malgasten una quantitat ingent d’energia preocupant-se per coses que probablement mai hi hauran de fer front. Realment em quadra i és del tot comprensible. Recordeu que no ens agraden les sorpreses ni els imprevistos? Doncs jo entenc que el que en realitat ens angoixa, almenys a mi, és no saber com acaben les coses. A mi em genera un gran estat d’ansietat... I tot i que preocupant-me per un possible desenllaç no m’allibera, sí qu...

Acabarem el recull de comentaris sobre llibres llegits sobre TEA-Asperger amb Guía del Síndrome de Asperger , de Tony Attwood. Com vaig dir en l’entrada referent a la fatiga d’identitat  i ja avançava els llibres que havia llegit en el transcurs d’aquest viatge, si estiguéssim quinze anys enrere, us diria que és la guia definitiva. Però d’ençà de la seva publicació al 2009 ha plogut bastant. Com en altres casos, només intentaré aportar el que encara no hem dit o aportat fins ara. Realment, moltes de les coses que hem anat desbrossant les han tret d’aquest llibre. Començant una mica pel principi, de seguida he recordat els meus informes escolars . Diu en llibre que el nen amb Asperger és immadur en l’art de la negociació (jo ho ampliaria a l’adultesa) i el compromís, i no sap quan és precís recapacitar i demanar disculpes. Continua afirmant que no acceptarà una norma concreta de l’escola si li sembla il·lògica i continuarà amb el seu raonament per principis. Acaba asserint que això...

Seguint amb coses curioses, Cererols comparteix una presumpta manera de calcular l’autisme en una persona. Dic calcular perquè la manera de fer-ho és en base a unes operacions matemàtiques. La comparteixo com a tret original, i ignorant la base científica o solidesa que té. També, perquè m’agrada imaginar com gent després de llegir aquesta entrada estarà mesurant dits i fent càlculs. La condició del presumpte autisme en una persona la podria donar un valor. La manera més còmode de calcular aquest valor és fent una fotocòpia d’ambdues mans: els palmells de la mà han de tocar al vidre de la fotocopiadora. Un cop extreta la imatge, cal mesurar la longitud dels dits índex i anular de cada mà, des del plec inferior fins a la punta. Per a cada mà, calcularem la relació entre la longitud de l’índex i l’anular, i un cop fet per les dues mans en calcularem la mitjana. Com sempre, una imatge val més que mil paraules: