Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2009

Casal Rock

la setmana passada van estrena aquest “operació triomf” a la catalana i m'ha sorprès gratament. Per part meva, gran encert en aquesta ocasió de TV3. Pels que no sapigueu de què va, sapigueu que han fet un càsting a diverses persones de la tercera edat (majors de 70 anys) i els hi van cantar rock; finalment han fet un concert. D'aquí la similitud amb operació triomf amb un parell de grans diferències: no s'elimina ningú, i l'edat mínima per concursar és 70 anys; no m'imagino a ningú dins d'OT de més de quaranta... Doncs francament trobo un encert el programa perquè toca la fibra i és molt sensible. És conegut per a tothom que normalment els avis són gent molt apreciada, molt tendres i dignes de molt afecte. Aquest és el cas. Durant el primer programa varem poder veure com el conductor del programa Marc Parrot (antic “chaval de la Peca”) se n'anava a voltar per Catalunya a la cerca d'avis amb talent, veu i memòria; les tres característiques complicades a

Corresponsals a la CCRT

Us heu parat mai a pensar com funciona el tema corresponsalies a la CCRT, la seva? Ja fa temps que m'ho pregunto i m'ho pregunto perquè realment m'interessa i no és per fer la punyeta a ningú ni tan sols tinc cap ànim d'ofendre el personal. Les preguntes són: Com és la vida d'un corresponsal? Quantes hores treballa? Quin tipus de contracte té? Què fa mentre no surt al TN? Imagino que ja us deveu imaginar per on vaig. Quant ens costa tot plegat als catalans? Posem un exemple. Hi ha notícia a Madrid i el TN es disposa a donar-nos-la. “Connectem amb el nostre corresponsal a Madrid”. Un dia ens surt la Marta Viladot, un altre dia (o a vegades fins i tot el mateix) la Yolanda (Violant en català si no m'erro) López, o en Josep Capella... algun altre dia també surt ... ara no en recordo el nom, i finalment tenim en Sebas Guim que en ofereix la informació esportiva (madrilenya). Això per TV3, però imagino que CatRadio també hi té el seus, igual que potser 324, C

Treball i crisi

Fa dies que, observant el meu entorn em vaig fent un parell de preguntes que, certament, em tenen una mica desconcertat. Què passa amb l'atur? Per a qui hi ha crisi? Puc començar per respondre (intentar) la segona. Si bé sembla evident que n'hi ha, potser al meu entorn no l'acabo de veure clara, i és que vagis on vagis, a arreu hi ha gent fent despesa, fent compres... restaurants i bars plens, la gent va de viatge, a esquiar... De manera que no sembla que tothom noti la crisi per igual. M'atreviria a dir que si bé veig menys porsche chayene i Touregs, potser veig més porsches normals i d'altres cotxes de gamma alta. Aleshores què passa? Jo crec que quan ens van dir que no n'hi havia, ja n'hi havia, i ara que hi deu haver si fa no fa la mateixa, la depressió i el pessimisme s'ha apoderat i per defecte ja tenim coll avall que estem immersos en una crisi sense precedents i no ens en sortirem pas. I tampoc és això!!!! El tema laboral és un altre. Hi ha

La democràcia caduca

No tinc cap intenció d'alarmar amb aquest títol, però particularment em sembla que si el rumb dels que manen des de dalt no canvia, poca cosa hi farem. En cap cas em posiciono a favor de l'anarquia i/o dictadura, però al pas que anem, no sé com acabarà tot plegat si, com deia, no es fa un gir. I no costa massa de veure i entendre un parell de coses. La primera és que no es pot anar a votar fins els 18 anys; la segona és que, si bé la democràcia no té data de caducitat, sí que els seus votants la tenen; i aquesta no és més que la seva mort. Des d'aquest punt de vista, passen dues coses importants. La primera és que la gent es va fent gran, i tota aquella generació que va lluitar per tenir una democràcia i poder fer ús del seu vot com a ciutadà, per llei de vida, mor i deixa de votar. Això potser fa més mal als partits conservadors, però ara això no ve al cas. Per l'altra, no es fa gaire res per incentivar el jovent (les noves generacions i, en definitiva, la gent que h