Carles Costa i Muntadas

Havíem deixat a mig fer en una anterior entrada les valoracions de les raons per les quals Solidaritat Catalana per la Independència creia que els havíem de votar. Seguim avui.  Raó número 5. “Independència SÍ, regeneració democràtica també!” Aquesta és un xic insultant, i més quan el seu número 2 de la llista per Barcelona és al món de la política des del 1993 quan va entrar a les JERC i des del 2003 és diputat al Parlament de Catalunya. Ep! del tot legítim però, que no ens donin lliços de regeneració. En el cas del cap de llista, fou conseller nacional de CiU fa força anys i vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU. També parlem d’uns anys. Deixo de banda la polèmica que hi ha hagut per l'elecció dels membres de les llistes; especialment pel cas de Girona.

En el moment d’escriure’s aquesta entrada, Solidaritat Catalana per la Independència ha de sotmetre el seu programa electoral a votació a la seva militància. De totes maneres sí que hi ha disponible al seu web les 10 raons per les quals els hauríem de votar. Donem-hi una ullada, no? Tampoc crec que disti massa del que hi ha actualment i, a més, aprofito ara que tinc temps per escriure perquè quan l'aprovin potser no en tindré. Raó número 1: “Som el vot independentista útil, som la garantia d’independència”. Comencem forts i amb un xic de demagògia. És cert que en aquesta legislatura han sigut els únics que han presentat una llei per convocar un referèndum i declarar la independència però... Hi sobra això de “ els altres partits només parlen d’independència o d’Estat propi quan es convoquen eleccions, però després pacten amb el PP, acorden tripartits amb el PSC i fan president Montilla, o impulsen el pacte fiscal amb Espanya ”. No seré jo que defensi ara el plantejament d...

Tot i haver escrit darrerament sobre les paraules i verbs , sóc conscient que encara se’m pot mal interpretar pel que pugui escriure. Així, doncs, vagi per endavant que no sóc simpatitzant de Solidaritat Catalana per la Independència. Em penso que no vaig arribar a penjar mai l’opinió que tenia -tinc- de tota la història Reagrupament/SCI/Joan Laporta; malgrat la vaig fer arribar a més d’un i de dos. I, tot i que m’ha costat, també he desistit d’escriure sobre aquest darrer (de moment).  El fet però, és que si es tracte d’oportunisme, saber ser on s’ha de ser en el precís moment, els de SCI són uns cracs . Cal reconèixer-ho. Com la resta de polítics, no estan lideren absolutament res però, veuen quan hi ha un fil a seguir i de seguida s’hi posen al capdavant i se’l fan seu. Un mica... com els animals que mengen carronya. Amb el bon sentit de la paraula! Vull dir que, si bé hi ha animals que surten de cacera i actuen de líders per aconseguir el seu àpat, n’hi ha d’altres que pre...