Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

Els Pastorets de Colors

El cap de setmana passat a Vic es van fer els peculiars Pastorets de tots colors. I francament, tot són elogis; ja siguin locals o procedents de fora. Aquesta iniciativa portada pel Consorci de Normalització Lingüista d'Osona, ja fa 5 anys que ho celebra i cada any són més exitosos. Altres iniciatives, tals com la parella lingüista o la campanya "Parla'm en català" també han sortit de les prodigioses ments del Consorci. I els Pastorets són una barreja d'ambdues coses. Els Pastorets fan d'integració social, integració cultural i integració lingüística; un tres en un que ni els millors supermercats poden oferir. El fet és que quan un immigrant arriba a la comarca, quant a la llengua, pot fer dues coses: aprendre el català, o no aprendre'l. Cas que el vulgui aprendre (per desgràcia nostre i seva no són tots) alguns recorren al Consorci on un munt de voluntaris estan disposats a invertir una hora a la setmana per parlar en català amb ells i així enriquir-se

Les carreteres

Aquestes dies hom ha parlat, i encara parla, sobre el tema de la velocitat a l'entrada de Barcelona. Particularment, no hi estic pas d'acord; potser sí que és efectiu però com sempre, calen arguments creïbles i vàlids. No pot ser que per una banda es digués que s'anés a 80 per contaminar menys, i per l'altra que es recomani anar amb el llums encesos, que precisament, fa que el cotxe gasti més. Però no és pas sobre això que vull escriure. El tema és sobre les velocitats en general i sobre l'estat de les carreteres. Fa uns dies em va tocar fer uns quants quilòmetres extres per raons laborals i és quan em va venir això al cap. Havent d'anar a la muntanya, seguint la C-17, si heu d'arribar a qualsevol pista d'esquí o on sigui i voleu fer cas dels senyals de trànsit, preneu-vos-ho amb molta calma. En la majoria dels casos no és pot passar de 80, 60 o fins i tot 50. I si bé, és temps de lleure i qui vulgui anar a la muntanya que es llevi d'hora, autom

"Parlant la gent s'entén". Vols dir?

Sempre he sentit de la gent la frase: “parlant la gent s'entén”. I no negaré que sigui certa, però si ara tractéssim en termes matemàtics, diríem que perquè la gent s'entengui, parlar podria ser condició necessària però no suficient. Després de molt de temps donant-t'hi voltes i esmerçar-me per creure-me-la... doncs no ho acabo pas de tenir gens clar. Com us deia, parlant la gent s'entén, però a cops de bastó, s'entén força millor; la cosa és més directe. A veure com m'explico perquè no sigui mal interpretat. No estic fent una crida a la violència, que quedi clar. I sí, aquesta petita nota està dedicada a tots aquells i aquelles que creuen fermament en aquesta frase i sovint els (ens) prenen el pèl fent-ne ús. Ja ho hem vist... perdó!!! alguns fa temps que ho hem vist, d'altres encara es neguen a veure-ho. Com anava dient, ja hem vist i ens han demostrat que aquesta frase no és més que això, una frase. Com sempre, anem a posar uns exemples per il·lustrat

Transport urbà

Fa dies que ha la gent de Barcelona s'ha queixat i ha mostrat el seu rebuig per la pujada de preus que entrarà en vigor a partir del proper 1 de gener. Calla, donem-hi una ullada en els més il·lustratius, no? A Barcelona tenen molts tipus de bitllets, però ens centrarem en el bitllet senzill i la T10; 1,30 i 7,20 €uros respectivament. En el cas del bus pots anar amb el mateix bitllet validat durant 1,25 hores. I ara donem una ullada al transport urbà de Vic. Aquestes són les seves tarifes: Bitllet senzill: 1.15€ T10: 8.00€ T10 social: 7.00€ T-social: gratuïta per a persones jubilades i majors de 65 anys. També per a les persones dels     municipis de Gurb i Calldetenes  Oh caram! Res a envejar a la capital!!!! Deixeu-me fer quatre reflexions. A Barcelona, amb un bitllet, pots anar d'una punta a l'altra de la ciutat; d'un punta a l'altra significa uns quants quilòmetres i una bona estona... A Vic, tarda mitja hora el bus a fer un cicle; a més a més, que el bitllet

Abans d'actuar, primer pensar

No sóc ningú per donar consells però fa molts dies, que amb la gent que m'envolta (amics, enemics, conegut i no coneguts) m'agradaria donar-los el mateix consell que va donar un dia el gran Miquel Calçada al seu gran programa Persones Humanes. Ara que em ve a la memòria, no recordo del tot si va ser ell, en Quim Monzó o els dos; en tot cas sí que us puc puc assegurar que era dins del Persones Humanes. I és que això, malauradament, passa molt sovint. Particularment més del que desitjaria. Sembla ser que la gent – no tota, per sort – no ha acabat d'entendre la metodologia per a fer les coses. I és senzilla. Primer pensar, llavors actuar. Per la gent que no pensa (que també n'hi ha) la cosa es complica, però bé. Per il·lustrar-ho us posaré un parell d'exemples que faran que quedi la cosa clara. O potser tres. Millor tres: dos de quotidians i un no tant quotidià o, si més no, més rebuscat o moral. Vinga doncs. Penseu que heu de fer una suma. Per exemple 3 + 3. I la

Reflexions d'un ignorant sobre el pla Bolonya

Dilluns al programa Àgora del canal 33 van tractar un dels temes d'actualitat: El pla Bolonya. Sense jo està degudament informat, ahir el noi que representava els estudiants, em va acabar de convèncer. El pla Bolonya és un bon pla. Em sap greu apreciat estudiant, però com pots comprovar no vas fer massa bé la teva tasca si el que volies era convèncer a la gent que el pla no ens convé. Dels estudiants que tenen ocupades algunes facultats, n'hi ha que no saben ben bé perquè hi són, i la resta, es queixen de força coses segons tinc entès (que em puc equivocar), entre d'elles: No estan informats L'empresa hi ficarà el nas El finançament de les beques Encariment de les matrícules No els agrada que el nou sistema; amb el nou pla es tindran graus i llavors caldrà fer màsters Dedicació exclusiva als estudis. Aquests potser serien els més destacats. Amics estudiants que us esteu manifestant: Si vosaltres voleu exercir el dret a manifestar-vos, deixeu que els demés pugui

La Marató de TV3

Ja tenim els anuncis de "La Marató" de TV3 aquí. "La Marató" en sí la fan el proper 14 de desembre i, enguany, la presenten les periodistes Raquel Sans i la Lídia Heredia. Aquest any, el dissetè, també s'hi ha afegit un llibre. “L’edició d’un llibre que té com a objectiu recaptar fons i sensibilitzar sobre les malalties tractades en el programa” ... “es podrà trobar en llibreries, al preu de 9 euros. Es tracta d’un volum de 8 relats de ficció que tenen com a fil conductor les malalties mentals greus i que conviden el lector a reflexionar sobre aquests trastorns. Els autors són Najat El Hachmi, Carme Riera, Piti Español, Maria Mercè Roca, Martí Gironell, Sílvia Soler, Gemma Lienas i Matthew Tree”.  Jo particularment el trobo un tema interessant aquest de "La Marató". Des de sempre m'ha cridat l'atenció un parell de coses: L'enorme solidaritat de Catalunya. L'adquisició del disc L'habilitat de Catalunya, molt més ofegada que l