Carles Costa i Muntadas

La història d’Antoni Montserrat és de pel·lícula. Si us soc sincer, no entenc perquè encara ningú no l’ha portat al cinema. Durant la seva vida com a missioner va donar dues històries que de ben segur triomfarien a la gran pantalla. A ell si li atribueix el primer mapa de l’Himàlaia de la geografia universal. Mai ningú abans que ell havia cartografiat aquella zona. Ell ho va fer al segle XVI, sense més eines que un paper i un llapis. Fins al segle XIX ningú va poder superar la seva precisió. El mapa, d’una mida de poc més que una postal, descriu bona part de l’Índia, Pakistan, Afganistan i Tibet. El curiós del cas és que no fou descobert fins l’any 1906, uns tres-cents anys després d’acabar-lo.

Diria que sempre s’ha dit que Vic no fou terra de grans vivències, ni peregrinació, ni tampoc àmbit d’actuació de la Carme Sallés. Fins un cert punt, és relativament cert. A favor d’aquesta afirmació hi ha el fet que va marxar de Vic essent molt joveneta: tres anys i mig més petita que sant Miquel, per fer-se’n una idea. No obstant això, tinc el convenciment que el germen de la seva congregació es va gestar aquí, o més aviat fou conseqüència del que visqué o passà aquí. Des de ben petita, sempre, sempre va lluitar per la igualtat de la dona i per a la seva formació. Com deia, la seva família es va veure obligada a marxar a Manresa quan tenia vuit anys. Als quinze, la Carme va deixar l’escola i es va dedicar a ajudar a la seva mare en les tasques de la llar. En aquest context, segurament, ja apareixen les seves primeres reflexions en pro de la igualtat de la dona.

(1905, 26 de febrer). Ilustració Catalana (núm. 91, p. 2) | (1933, 17 de gener). Gazeta de Vich (núm. 4142, p. 1) A l’Eusebi Molera també se li podria dedicar una sessió sencera. Nosaltres només farem una breu pinzellada per diversos aspectes de la seva vida per adonar-nos de la magnitud de la figura a nivell internacional. Literalment, fou un home que va fer brillar part d’Amèrica. I si fem referència al sentit del gust, també la va endolcir i, segons com la va amargar. De seguida entendreu què vull dir. La primera feina que va fer Molera als EUA fou de dibuixant, destresa que havia adquirit a l’Escola Municipal de Dibuix a la que tota la vida hi va estar agraït. No obstant això, de seguida va passar al departament de ports i rius del cos d’Enginyers Militars dels EUA (1871). Aquí no s’hi va estar gaire i prompte el van passar al departament de fars de la costa del Pacífic. Aleshores hi havia la necessitat de construir fars ja que hi començaven a anar vaixells d’índole comercial i n

© Thunderforest © OpenStreetMap contributors Igualment, a simple vista i sense més informació, hom podria dir que aquesta imatge tampoc té res a veure amb Vic. Hem començat per la Lluna i anem fent zoom a la Terra per anar desmentint que els vigatans som gent tancada. En aquest cas, ens situem a l’altra banda del món, just a San Francisco de Califòrnia. Aquesta línia que es veu en color blau és l’Alemany Boulevard. Seria la via homòloga al carrer de l’Arquebisbe Alemany de Vic. I, de fet, trobem diversos llocs per Califòrnia que fan honor a l’arquebisbe Alemany, el nostre compatrici: l’Archbishop Alemany Library de la Dominican University of San Rafael de San Rafael; l’Alemany Boulevard de San Francisco, i el carrer, la Bishop Alemany High School, la capella i la llibreria de Los Ángeles. I no fou només arquebisbe de Califòrnia, sinó el primer arquebisbe de Califòrnia. Josep Alemany ja tenia al cap ser missioner en el moment de fer-se dominic. La seva intenció era anar a les Illes Fili