Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2008

Beijing 2008

Sembla ser que al Sarkozy, després que no exclogués la possibilitat d’un boicot a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Pequín, ja li han sortit adeptes. I és que els líders de tres països de la UE ja han dit que no hi seran presents. Aquests són el primer ministres de Polònia (no pas la de tv3, la seva), i dels presidents de Txèquia i Estònia (la que va veure a brillar la Rosa d’Espanya, si mal no recordo).
Un altre que s’hi ha posat pel mig ha estat el president dels EUA, que ha opinat que el Dalai Lama hauria de parlar amb Xina. I ja és cert que parlant la gent s’entén, però també se sap, que no tota la gent vol parlar... prou que ho sabem els que vivim a la frontera amb Àfrica amb els últims esdeveniments ocorreguts...
Què farà la resta? Pas que ho sé! Però sí que sembla que si molts si van afegint, la cosa anirà prenent una gran dimensió i molts s’hi adheriran per pur compromís o per no ser l’aneguet lleig. Obro parèntesis, i reflexiono: què passarà quan la immensa majoria d…

Xifres de setmana santa

Passada la setmana santa, és hora de fer balanç. Balanç de moltes coses, però els motius pels quals perdo una estona escrivint això, és el balanç de xifres de morts en accidents.
Cal remarcar que una sola mort ja en són masses, però sí que és cert que en aquest país entenc que estem mal informats. És a dir, la premissa és que hi ha hagut un mort més (13) que la campanya anterior (12). Cert? aritmèticament és clar! però realment no ho sé... qui ho pot afirmar quan es parla en clau de xifres absolutes?
A veure, anem a fer una operació fàcil. Surten 24 persones de casa seva per anar a gaudir de les vacances de setmana santa i 12 desgraciadament no tornen a casa (50 %). Per contra, el següent any, en surten 100 i 13 no tornen a casa malauradament (13 %). Hi ha hagut més morts? sí, és evident, aritmèticament no hi ha dubtes... Ha estat pitjor que l'any anterior?, és a dir, no n'aprenem i la sinistralitat puja cada any? és el que no puc afirmar però em penso que no.
Perquè entenc que p…

Guerra de navegadors

Temps era temps, quan tots navegàvem amb l'Internet Explorer... Però per sort, ara hi ha molta més diversificació. Internet Explorer, FireFox (fill d'aquell popular Netscape Navigator si mal no recordo) són els més comuns, però no hem de deixar de banda, entre d'altres, un tal Opera, i el Safari, que és el dels usuaris Mac i des de fa poc ja es pot trobar per Windows.
Doncs després de mesos d'espera, la versió 3 del navegador Firefox ja està al caure. La versió beta (que significa no definitiva) del Firefox 3 ja us la podeu descarregar des d'aquí. Tingueu en compte, com deia, que és una versió Beta, de manera que d'aquí un temps (diuen que possiblement pel juny) sortirà la definitiva ja que aquesta encara pot donar alguns problemes.
Particularment prefereixo el Firefox per moltes coses. Més ràpid, més segur, per diverses plataformes (Linux, Mac i Windows), en català, i infinitament personalitzable amb l'ampli repertori de les seves extensions. Des d'un co…

GaúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúchNo

Renoi com està el tema! Ja sé que no està bé fer llenya de l'arbre caigut, però molts ja saben que fa mesos que pensava i defensava, i ho continuo fent, que el Barça aquest any no guanyarà res. Des d'un punt de vista econòmic, ens aniria molt bé arribar al final de totes les competicions i perdre-les totes (pel qüestió de primes i demés); encara que ja no hi som pas a temps.
I es veu que fins fa quatre dies, sempre encapçalat pels mitjans de comunicació perquè han de vendre igual, es criticava el Messi i ara es veu que sense ell el Barça no rutlla. Com quedem? Per què falla el Barça? Però si alguna cosa ha fallat més que la resta de coses aquest any, ha estat el Ronaldinho. Perquè no tinc xifres, però m'agradaria veure la rendibilitat del Gaúcho aquest any. Jo cobro per dies treballats, i no per intenció de treballar o recuperar-me per anar-hi... I el més trist de tot és que cada dia que passa va cobrant... i el més trist de tot ( igual que l'anterior), és que el Barça l…

Finalment 4 gotes

I finalment han caigut 4 gotes. Bé, 4 gotes, alguna volva de neu a cotes, i alguna calamarsada. La qüestió és que plogui i tinguem aigua.
Diuen els entesos que l’aigua serà un del principals motius de guerra del segle XXI; i no penso pas que vagin massa errats. Però tampoc creia que ens la faríem entre nosaltres.
Pagesos de Girona ja s’han mobilitzat aquest passat divendres com a protesta per la gestió de l’aigua que està fent el govern (i no és passa l’única mala gestió que fan). Quan anava a l’escola, algú va citar: “L’energia no es crea ni es destrueix, es transforma”, o era quelcom semblant a això. El que em recorda que l’aigua tampoc es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. De sòlid a líquid i de líquid a gas... I en algun lloc deu ser tota aquesta aigua... “només” es tracte de saber on és i portar-la.
Si fa un munt d’anys, lo riu va ser nostre (i sembla ser que ho serà mentre no governi el PP), ara sembla que el riu és nostre, i només nostre, però entre nosaltres mateixos. …

Viure i morir

Aquests dies hem vist el desenllaç d’aquesta dona francesa la qual l’estava martiritzant un tumor incurable.
Aquest ha estat, després del famós cas del Ramon Sampedro, un nou capítol sobre l’eutanàsia, del dret a morir dignament. En aquella ocasió al Ramon el van ajudar a morir dignament després de passar-se un munt d’anys sense poder-se moure; en aquest, sembla ser que la Chantal s’ha suïcidat sola.
El cas de la Chantal és certament diferent que el del Ramon, però en els fons tracte la mateixa qüestió. El dret a viure i a morir. Em penso que fins no fa gaire era delicte suïcidar-se... valgui la paradoxa, oi? Tal i com està la sanitat, però, tots plegats (bàsicament els polítics) haurien d’aixecar el cap i avançar en el mateix sentit que avancen els països europeus. Aquesta pobra dona, ara nova icona, fora bo conèixer com va començar tot, perquè el tema dels tumors (no vol dir que aquest concretament sigui el cas), com tots sabem, la precocitat amb la qual es detecten sol ser clau.
Però …

Plantem el futur

El trenta de març CatRadio convida a plantar 35.000 arbres a 35 llocs diferents de Catalunya. Plantem el futur. 
Aquest any Catalunya Ràdio compleix els seus primers 25 anys. Ho volen celebrar de manera diferent, juntament amb la societat, per a la qual treballen i a la qual es deuen, i fer-ho amb un missatge de futur. Per això varen proposar aquesta aventura a la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, una entitat dedicada al medi ambient, i que enguany celebra el seu 10è aniversari. 25 anys + 10 anys= 35 boscos, per plantar el futur. Tots conjuntament, el dia 30 de març, serem protagonistes de la plantada popular simultània més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Amb la plantació d’aquests 35.000 arbres arreu de Catalunya, junts contribuïm al repte Plantem pel planeta: campanya dels mil milions d’arbres del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA)