Carles Costa i Muntadas

En alguna presentació personal per aquests contrades, he arribat a dir que crec en Google. Una imatge que il·lustra una cosa semblant és la que segueix:  No és Google però sí a Android; cosí germà. Diria que, per fanatisme, els d’Apple en tenen molt més que els de Google però, en definitiva, sí, ambdós seguim fidelment el que dicten Apple i Google en el cas d’Android. És a dir, en teoria, els que ens hem casat amb un sistema, som incapaços de veure el negatiu del nostre i el positiu dels altres. Jo, insisteixo, malgrat cregui o pugui creure en Google, sóc crític. I, el que està fent darrerament, em té molt despistat. 

És l’anglicisme de “assetjament escolar”. Segons la wiquipèdia “l'assetjament escolar es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzant el poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una o més persones (diana). Cal especificar que quan s'anuncia el verb perjudicar fa referència a anul·lar l'autoestima i la personalitat de l'individu assetjat, és a dir, és una pràctica depredadora. No es pot confondre un cas d’assetjament escolar amb un conflicte ja que en el primer cas estem parlant de diferència de poders entre l'assetjat i l'assetjador mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders”. No sóc cap expert amb el tema ni pretenc ser-ho però, arran d’un vídeo, m’agradaria fer-hi una petita reflexió.  En dir vídeo, alguns potser haureu recordat el cas d’aquella adolescent de 15 anys (Amanda Todd) que va commocionar l’opinió pública. Un mes abans de treure’s la vida, Amanda havia penjat a Youtube  un vídeo en el que anav...

No descobriré a aquestes altures que no sóc massa amic dels nostres periodistes; bé, siguem més genèrics i posem-hi periodistes peninsulars; suposo que per Europa i el món són diferents. Si bé amb les notícies normals, les de caire no especialitzades, el tema ja justeja, imagineu-vos amb tot el tema tecnològic o de les TIC. I -ep!- val a dir que no sóc cap geek ni estic massa al dia però, el suficient per adonar-me que hi ha una gran mancança en aquest aspecte. I, una altra premissa; si bé l’accés d’informació provoca desinformació, la manca o ocultació d’aquesta té trampa. Quina? no ho puc assegurar. Però, el cert és que sovint sembla que hi hagi algun interès particular per donar notícies d’una companyia o altra. Vagi per avançat que, la que -crec- s’emporta la pitjor part d’aquest boicot, és Google. És un dels problemes d’anar un pas per davant .  Però, anem a pams. I, per fer-ho, necessito tirar unes setmanes enrere per mencionar el World Mobile Congress que es va fer a Ba...

“Bona nit, són les onze, és l’hora de passar-s’ho bé, és l’hora del Tu diràs”. Això és el que es pot sentir de diumenge a dijous a la sintonia de RAC1 a la nit. No passa el mateix els divendres i els dissabtes que comença amb un “Bona nit, són les onze, benvinguts al Tu diràs”. Com canvia la cosa, oi? És RAC1, del grup Godó, entitat privada que pot fer el que vol; bé... no sé si és del tot cert si tenim en compte les ajudes que el grup ha rebut i rep per part dels impostos de tothom. Dic tot això perquè és una programa d’una organització privada que és lliure de fer-hi i dir-hi el que vulgui i jo, com ells, sóc ben lliure de no escoltar-los però... Això no significa que no pugui tenir una opinió.  I, no m’agrada. Per ser més precisos, més que una qüestió de gustos, és una qüestió d’educació. Així, doncs, no entro a valorar si el presentador actual és millor que l’anterior; que, tot sigui dit de passada, crec no que l’és, sinó una qüestió de formes, generositat, humilitat i inf...

Fa uns dies em demanaven el motiu pel qual afirmava que la consulta per la independència no es realitzaria. Vagi per endavant que és un convenciment. No tinc cap bola de cristall ni he anat a veure ningú que en tingui alguna; tampoc és cap desig. Per situar-nos, us convido a llegir, abans de res, aquesta entrada titulada La via del referèndum  de quan es va començar a parlar sobre el gran canvi de direcció dels convergents. Jo, ja no ho veia gens clar i, quants més dies passen, menys li veig. Una de les vies per independitzar-nos i que alguns sempre hem defensat és la declaració unilateral d’independència (DUI). Un acte contundent al si del Parlament de Catalunya on els diputats la declararien. El trencament amb Espanya, és immediat. Com bé la paraula indica, t’independitzes d’Espanya, de manera que et poses sota empara i legalitat internacional i no pas sota l’espanyola; aquí hi ha la gran diferència en fer un referèndum/consulta. Un cop tens l’estat al sac i ben lligat, amb ...

Havia titulat l’entrada com a Inspector Gadget però, llavors me n’han vingut d’altres al cap i he hagut de canviar-lo. I de ben segur que me’n deixo conscientment (el detectiu Conan és un exemple clar però que no vaig veure en la meva infància) i inconscientment. Així, doncs, Inspector Gadget, Pantera Rosa, els dos Sherlocks Holmes amb els corresponents Doctors Watson i, al centre de tot, sorpresa, Método 3. A tall informatiu, els dos Holmes corresponen a les sèries angleses i americanes del conegut detectiu. A mi, personalment, m’agrada més la versió americana i que podeu veure a Cuatro sota el nom de Elementary . Aquí els teniu:  La confecció de la imatge no és massa atractiva però bé, ja fa la tasca per la qual la volia.  L’entrada no va únicament i concretament de Método 3, sinó de la privacitat de les nostres dades, el que fa referència a les investigacions, CNI i, fins i tot, d’hortalisses; tenint en compte que sembla que baixem de l’hort com quan tothom es v...

Finalment i un xic tard (ho sento), després d’un parell d’entrades dedicades al baròmetre del CEO i analitzant la política, la democràcia  i el lideratge dels polític , no està de menys donar una ullada a la resta que ens interessa; si més no, a mi personalment. Deixo de banda les coses més anecdòtiques com aquella que la gent es considera ben informada o molt ben informada però, el seu canal d’informació és la televisió o la família i els amics; com us podeu imaginar, els dos mitjans més plurals que se us pot ocórrer. Però, aquest, ja és un clàssic de cada CEO.  Pregunta número 28: “Creu que Catalunya hauria de ser...” una regió d’Espanya un 4.4%, mentre que un 46.4% es decanta per un estat independent; entremig, hi ha un 20.7% que creuen que hauria de ser una comunitat autònoma i un 22.4% que creu que hauria de ser un estat dins una Espanya federal. M’explico el 4.4% i el 46.4% però, em costa d’entendre l’entremig; bé, per ser més precisos, aquells que creuen en l’esta...