Frases meves

I després de la popular secció del senyor Marcel·lí, arriba... Frases meves. Sàpigues que també he escrit tres de llibres: Construint la meva Catalunya ideal, que te'l pots descarregar gratuïtament, Un passeig per Vic, i Glòries Vigatanes.

En aquesta nova hi escriuré frases o cites personals. En definitiva, són frases que resumeixen alguna cosa, alguna conclusió, idea, paradoxa o, senzillament, joc de paraules que m'ha vingut al cap al llarg dels darrers... des de l'any 80 cap aquí. Això no és del tot així però és així. Que contradictori, no? Vull dir que tot i que la informació és aquesta, val a dir que el 90% de frases diria que són de quan tenia 18-22 anys. D’ençà d’aleshores, ho vaig deixar. Intentava resumir coses amb uns 140 caràcters però, vaig pensar que algú ho faria molt millor i tindria molt més èxit...

Les frases estan agrupades per la següent temàtica: la vida, la mort, la felicitat, l'amor, l'amistat, les dones, diferents coses, les persones, la societat i complits. Per poc que em conegueu, hi trobareu a faltar política. I és cert però, quan vaig començar a escriure-les, encara no hi pensava tant ni n’extreia tantes conclusions com les que puc extreure ara. Potser d’aquí a un temps li poso.

Com deia, les frases estan agrupades per temàtica i no segueixen cap ordre cronològic. Feia temps tenia intenció de fer una entrada al bloc justificant cada frase però, com deia, algunes són senzills jocs de paraules o paradoxes que no obeeixen a cap reflexió profunda.

Bé, com que ho tenia, he decidit compartir-ho. Ja ho sabeu: compartir és bonic. D’aquesta època també tinc poemes (o cursilades d’adolescent segons es llegeixi) i una petita novel·la. De moment, no tinc pensat fer-ho públic. Crec que amb el que escric al bloc ja se’m pot conèixer una mica; potser massa.



La vida
  • La vida és amistat, família i felicitat. Sense això no es pot viure. He perdut amistats, família i felicitat; quan perdré la vida?
  • Viure d’il·lusions és bonic, però què faràs quan se t’acabin?
  • En algunes ocasions, la vida és amarga com el cafè, i no s’endolcirà perquè hi tirem un terròs de sucre.
  • Menjar i degustar. Idèntics de forma però de fons tan diferents.
  • El que és quelcom, ho deu al seu contrari.
  • La droga, el tabac, l’obesitat...dolent, et porten a la mort però, cap a on porta el sol fet de néixer?
  • La vida la dona algú sense saber com ni ben bé per quina raó. I el més fotut, decideix qui en disposa, com, quan, on, sense preguntar com la volem. Igual que un terrorista amb una bomba; l’activa i la deixa fer fins que peta!
  • La vida és com mastegar xiclet; amb el temps perd el gust.
  • He sortit de l’escola sabent sumar, multiplicar, fórmules químiques... però no em van ensenyar com sobreviure.
  • La vida: gratificació o injustícia?
  • Viure o sobreviure; aquesta és la fortuna o la desgràcia.
  • A vegades, tot i pensar que val ben poca cosa i no mereix fer-ne ni un incís, parlar de la vida resulta inevitable.
  • De néixer i fins l’últim dia, és contagiosa. Alguns més, d’altres menys però, tothom la pateix. És crònica, et dur a una mort segura. Només a base d’algun fàrmac, com l’amor o l’amistat, pot fer-se més suportable. Respon a les sigles: VIDA.
  • Tot i tenir moltes cares, la vida no em dedica un somriure.
  • Sovint la vida pren significat quan s’està apunt de perdre’s.
  • En la vida, com en l’esport... només un pot ser el millor.
  • La vida és com un laberint; ple de camins per escollir. Només quan tanques els ulls veus la sortida; llavors t’agradaria tornar-t’hi a perdre, però resulta massa tard.
  • La vida. Mentre metges la gaudeixen a costa nostra, sovint nosaltres deixem de fer-ho a costa seva.
  • La vida és monòtonament distreta... o distretament monòtona.
  • La mentida és un pedaç per seguir endavant. La vida n’és plena, és la base on es recolza.
  • La vida és com una moneda que la tires a l’aire i generalment surt creu, borratxo, o has de tornar a tirar. I quan surt cara?, ah!, només quan hi ha sort!
  • No s'ha de confondre viure la vida en tenir una activitat frenètica.
La mort
  • Sols una bala pot treure’m la idea que porto al cap.
  • Fins que no morin els teus coneguts no hauràs mort del tot.
  • La mort no guanya cap batalla, però si la guerra.
  • La mort: una vida diferent.
  • Morir; serà l’última cosa que faràs en aquesta vida; pel demés no corres perill.
  • Més val morir estimat que seguir vivint i espatllar un bon record.
  • Morir? No pateixis, no té efectes secundaris.
  • I ara em trobeu a faltar, ingenus?! Ja fa temps que he mort!
  • La ignorància mata l’esperit de les persones, les mans només el físic.
  • Viu tant com puguis i procura morir jove.
  • La gent no morim quan ens falla el sistema, sinó quan se'ns esborra de la memòria dels que ens estimen.
La felicitat
  • Mai serem feliços pensant que estem obligats a ser-ho.
  • La felicitat és una cosa abstracte; no la podem dibuixar, ni definir, no la podem palpar... potser ni tan sols, la podem aconseguir.
  • No puc passar pàgina fins que no l’he llegida i compresa del tot.
  • Si necessites uns estudis per ser alguna cosa en aquesta vida, et converteixes en un esclau d’aquests i no et valoraràs mai per tu mateix.
  • Si ser boig vol dir fer-se la vida al propi gust i mida, sense fer mal a ningú, potser m’hi hauria de tornar.
  • Als manicomis, més que bojos, hi trobaràs decebuts de la vida personal que han decidit tenir-ne una de millor però la societat no els deixa. I a sobre els tracten de malalts. Aquest és el preu de la seva felicitat?
  • No marginis la soledat, sempre estarà amb tu quan ja no et quedi res.
  • Els sentiments són com un vaixell de vela; si alguna força superior no els empeny no van enlloc.
  • Ser feliç? Més d’un ha mort en l’intent!
  • Hi ha moments que són com una bicicleta estàtica; vas pedalant i no et mous de lloc.
  • Res és tan real com la pròpia mentida.
  • La memòria és l’antifelicitat.
  • Seguiu un somni fins que us desperteu, llavors veureu que no era tal.
  • Viu enganyat i sigues feliç.
  • Quan més amunt pugis, més mal et faràs quan caiguis.
  • Només la gent que res el fa feliç pot sentir-s’hi.
  • Ni bé ni malament; senzillament estic.
  • Sent per tu, i pensa pels demés.
  • Un somriure és una expressió de felicitat. I sí algú té el poder de fer somriue, és que té el poder de regalar felicitat. I res omple tant, com fer feliç a la gent.
L'amor
  • Quan en un foc no s’hi posa llenya, s’apaga; i quan hi ha poc caliu costa de tornar-lo a encendre.
  • En qüestions d’amor, el cor és qui fa de brúixola.
  • Mil grans fets es poden destrossar amb poques paraules.
  • El sexe en la parella, com els diners en la vida, no ho és tot, però ajuda.
  • En preguntar-me ella què faria sense mi vaig respondre: “atabalar-ne un altre!”.
  • El que és difícil no és trobar l’amor de la teva vida, sinó que un mateix també ho sigui d’ell.
  • Sí, tenim tot el temps, però no tot l’espai; iguals d’importants en un precís moment.
  • Amor i amor; que difícil d’entendre’s.
  • Digues-me, cada dia, que m’estimes, però no amb paraules.
  • L’amor és com el principi de conservació d’energia: no es pot crear ni destruir, només transformar o transmetre d’un cos a un altre.
  • Tan bon punt deixes la relació amb la parella, t’adones que tothom en troba.
L'amistat
  • La música: el millor amic de l’home.
  • “Els amics dels meus amics són els meus amics”; i seguint amb el mateix to de cordialitat: les xicotes dels meus amics són les meves xicotes.
  • Caminem junts, en el mateix sentit, però en carrils diferents.
  • Us heu parat mai a pensar com seria el món si utilitzés l’amistat per construir fets i no frases?
  • Un amic és com un salvavides; saps que no et fallarà, però millor que no l’hagis de necessitar.
  • L'afecte entre persones no entén de consanguinitat.
  • No aparèixer no és desaparèixer.
  • Pensar en algú, no necessàriament ha de ser tangible.
Les dones
  • No hi ha dones complicades. Tan sols hi ha dones.
  • Algunes dones són com els polítics. Parlen, enganyen, prometen, esperes i... Res de res, deceben.
  • Anar amb una dona insegura d’ella mateixa és com portar sabates descordades, l’acabes perdent.
  • Les de parla espanyola ho diuen ben clar: “te quiero”. La resta de dones diuen “t’estimo”, però no us enganyeu, quan ho diuen volen dir “et vull” i no “te amo”.
  • Sols per entendre les dones, valdria la pena estudiar-les.
  • Pel poc coneixement que tinc de l’LSD i de les dones, crec que em causen el mateix efecte: al·lucino.
  • Només les dones poden resultar tant incomprensibles com la vida.
  • Les dones són com les tempestes, imprevisibles. Un dia descarreguen amb força i llavors un bon temps sense mullar-se.
  • Parella = amistat + sexe.
  • Només les grans dones obren el cor i no les cames.
Miscel·lània
  • Si tot el que és bo s’acaba, i el que és dolent ho hem de fer acabar, més val que no comencem res!
  • El temps ho cura tot, menys la vellesa.
  • Tenir-ho tot i res, en definitiva és el mateix.
  • Tots en refugiem en una bombolla de sabó. Quan més flotem, llavors esclata; hem topat amb ella: benvinguda consciència!
  • Quan una cosa va com sempre, no va bé del tot.
  • La perfecció és com el déus; possiblement no existeix, però hi hem de creure i perseguir-la.
  • Res és tan puntual com el destí.
  • L’amistat és de mentida; l’amor... podria; la felicitat sovint també, la mentida... no, la mentida és de veritat.
  • El bonic de no fer les coses és que sempre queda la possibilitat que hagués pogut anar fantàstic; per què afegir la possibilitat de penedir-se’n?
  • La pobresa és directament proporcional a la fe.
  • El bo no existeix, el menys dolent sí.
  • El que és bo, si ve sol, triplement bo.
  • Que difícil és compaginar un record del passat amb un sentiment del present.
  • En el fons, fons i forma és el mateix.
  • Res val més que el que no es té.
  • El silenci; el mot més ben aconseguit.
  • El desig d’aconseguir una cosa és directament proporcional a la dificultat d’obtenir-la.
  • Actuar precipitadament només t’assegura arribar a un lloc més aviat, però que potser ni tan sols hi vols arribar.
  • Si el bo es fa esperar, per la mateixa regla, el millor mai arriba.
  • Escriure un paràgraf d'història és com produir 1 kg. de carn de vaca: 15.000 línies de llibres antics vs 15.000 litres d'aigua.
  • Un emprenedor no es determina per l'edat, sinó per l'actitud.
  • La grandesa d'un proveïdor es pot demostrar observant el tracte amb els seus clients petits.
  • La qualitat televisiva és inversament proporcional a la quantitat de canals.
  • Si alguna cosa tenen en comú un viatge a la Lluna i un passeig pel menjador, és que tot comença amb una primera passa.
  • Mai s'ha de confondre cap de projecte, amb responsable de projecte, ni molt menys amb líder d'equip.
  • La història potser es desencadena a cop de microones, però s'interpreta al xup-xup de la cassola.
  • Un secret és l'x que y no sap perquè z no li vol explicar.
Les persones
  • Quan més esperes les paraules d’algú menys et surten les teves.
  • Alguns creen la destrucció pensant que milloraran el nostre nivell de vida.
  • Cadascú escriu el seu llibre, els demés l’interpreten com volen.
  • Una persona és adulta pel que pensa, diu i actua; no per la seva edat.
  • Més val aprendre poc per gust, que molt per obligació. Al cap i a la fi només recordaràs el que t’haurà agradat.
  • No sóc advocat, ni metge, ni informàtic; però, per sobre de tot, sóc persona.
  • Per entendre algunes coses, no fa falta dir-les amb paraules.
  • Valora la gent pel que és i no pel que té. Veuràs que no som tan diferents.
  • Ens esforcem per tenir els ulls ben oberts per veure els que estan millor que nosaltres. Però sols se’ns tanquen per no veure els que estan pitjor.
  • L’infern n’és ple i el cel quasi; parlo dels desagraïts.
  • L’orgull és una pastilla difícil d’empassar-se amb aigua.
  • Només trobo a faltar la teva absència.
  • Si se sap aplicar, la paraula és la millor arma.
  • Pensar en el futur, consolida les persones; fer-ho en el passat sovint les destrueix.
  • Les persones no canviem; simplement mai ens arribem a conèixer del tot.
  • No sóc pessimista, crec en la part crua de la realitat.
  • El 90 % de la gent són males companyies, el 9 % està sempre ocupat, i la resta mai l’acabem de trobar.
  • Aprèn a valorar avui i no a penedir-se demà.
  • Si el naixement i la mort no fa diferències, qui som nosaltres per fer-ne?
  • Els grans homes són solitaris.
  • Tots anem embolicats. El regal és el que som, el que portem dins, el cor, la manera de ser, els sentiments, la solidaritat, la bondat, l’amor, l’amistat... En definitiva, tot el que no podem veure amb els ulls, tocar amb les mans o podem obsequiar als demés. Però també és ben cert que és el físic qui tot ho embolica.
  • Les persones tenim un instint natural per tirar endavant, som com l’aigua, que sempre troba un camí per sortir-se’n malgrat no el veiem inicialment.
  • La raó: l'ésser la imposa; el temps l'atorga.
  • Pensar sempre només amb els demés també és egoisme.
  • Intenta passar pels llocs de manera que notin la teva absència, i no la teva presència.
La societat
  • A mar salada, poc efecte hi fa el sucre.
  • La que vivim és una societat on hi sobra gent i hi manquen persones.
  • És la màquina per a nosaltres el que va ser pels dinosaures un meteorit? No! La màquina ens exterminarà més lentament, però també ho farà.
  • Si viure d’il·lusions és estar boig, no quedaria gaire gent impune d’aquest tret.
  • Una pregunta tan senzilla, que encara romangui enigmàticament: per què? Des de la seva aparició, l’home s’ho ha estat preguntant, i malgrat saber-ho pràcticament tot, ningú l'ha sabuda contestar.
  • No us penseu que anem endavant, és el conjunt del món qui va enrere.
  • El govern ens converteix a tots en ludòpates. O és que l’estat no és el més gran dels escurabutxaques?
  • Tot es pot reduir a un sol tret: pum!
  • Aveniu-vos bé amb la decepció perquè haureu de conviure-hi durant molts anys.
  • És trist que el món s’aguanti sobre dos pilars com l’egoisme i la mentida.
  • És el gran defecte de la gent el que converteix la meva gran virtut en un gran problema.
  • Els adolescents d’avui coneixen més el cost que no pas el valor intrínsec de les coses.
  • Paradoxa política: la solució, sempre la té l'oposició.
  • Es demostra la feblesa d'una democràcia quan el sistema permet que hi entrin grups que la volen destruir per dintre.
  • Si tan sols la meitat de gent fos un 50% més responsable, el món aniria quatre vegades millor.
  • Les lleis no s'han fet per ésser respectades, sinó per si algú les vol fer complir ho pugui fer de manera implacable i injustament sota una empara legal.
  • El món es fa miques mentre pretenem humanitzar als robots... Ja cal que ho fem bé, que segurament algun dia ens hauran de tornar el favor.
  • Al pas que va aquest feminisme, potser convindrà un moviment masclista en una o dues generacions. Els nens actuals han perdut tota la presumpció d'innocència.
  • El creixement de la intel·ligència de la intel·ligència artificial és inversament proporcional al creixement de la intel·ligència de l’espècie humana: a mesura que es van fent més intel·ligents, nosaltres ens anem fent més rucs. Per ésser més explícit: si estiguéssim fa uns quatre milions d’anys, en l’època dels australopitecs, aleshores compartiríem cromosomes i ja ens començaríem a diferenciar en dues espècies. Elles, evolucionarien en quatre dies per esdevenir homo sapients, mentre que nosaltres, involucionaríem per esdevenir cucs de dues neurones.
El coneixement
  • És l'originalitat i la diferència el que dona la genialitat.
  • Sols les paraules diferencien la reflexió de la crítica.
  • És més conscient de la seva pròpia ignorància un savi que un neci.
  • Ens pensem saber moltes coses que tan sols les donem per suposades.
  • Afronta els contratemps de l'avui, i podràs solucionar els problemes del demà.
  • La humilitat i la reflexió són el nèctar i l'ambrosia del coneixement.
  • La ignorància és el combustible del coneixement.
  • Ara mateix, estic en una infància, com un nen petit. Vull, necessito, aprendre, constantment cada dia, cada segon
  • El coneixement és com la felicitat. Espontani, temporal, volàtil.
Complits
  • Les roses són com les relacions de parella. Una neix, va creixent, esclata la flor, i al mateix temps que es va fent més i més bella, es maquilla d’un color intens i viu. Ja ha arribat al seu punt més sublim! Llavors li van caient els pètals, es podreix i, a la fi, mor. No m’agradaria que arribéssim a aquests extrems. No m’ho posis més difícil, no sé com dir-te que em sap greu, a partir d’aquí tu tires i tries. PD: hi ha remeis que les fa durar més, les roses, només cal que els apliquem amb esforç i ganes.
  • Perquè la vida sigui més plàcida hem de pensar en coses boniques i alegres, si no, estaríem sempre tristos. I què hi ha més alegra i bonic que no siguis tu?
  • M’agradaria dormir amb tu per ser el primer de veure en llevar-me.
  • Una posta de sol és molt bonica, però no més que el teu somriure.
  • Si pogués volaria cap a tu, per gaudir de la teva companyia, per contemplar-te i veure la bonica que ets. Potser no sabria què dir-te, la teva bellesa em sorprendria.
  • Tan de bo fos la brisa del vent per poder-me esmunyir entre els teus dolços i tendres llavis.
  • Ella és només un cadira, però especial. S’hi asseu el meu cor.
  • No em diguis com ets. Dóna’m temps, calor, companyia i conversa, i jo tot sol tindré el plaer de descobrir-ho.
  • Mentre el teu somriure m’alegri la vista, les teves paraules l’oïda, la teva companyia el cor, i em regalis uns instants de felicitat, procuraré continuant alegrant-te el dia.
  • Si per cada besada que et fes naixés una llum, t’envoltaria d’estrelles mentre tu brillaries amb llum pròpia.
  • Seria gat no per tenir set vides, sinó per poder-ne compartir amb tu més d'una.

Comentaris

  1. M'encanten les teves frases!!! De veritat les has inventat tu sol? Ole tu! Ni haura més d'una que anira a parar al meu estat del whatsapp ;).
    Per cert te'n deixo una altra (de frase):
    · No somïis la teva vida, viu el teu somni.
    (No me la he inventat, però m'agrada molt *-*)
    Anònima 494

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eps!
      Això sí que és afalagador! Moltíssimes gràcies anònima 494 (no entenc d'on ve el 494 però bé). No veuré això del Whatsapp però, si vols aprofitar per citar l'autor, moltes gràcies.

      Sí, les frases són meves i totes són fruit d'alguna reflexió després d'alguna experiència. Tots hem estat enamorats, tots hem estat decebuts, trists. També t'haig de dir que fa anys que no n'he escrit cap més.

      Totalment d'acord amb la teva frase. De fet, som pocs els que naveguem per la xarxa Google Plus però hi ha diversos perfils on pràcticament cada dia hi posen cites com aquesta.

      Salut i moltes gràcies de nou, anònima 494.

      Elimina
  2. Molt bones les frases, però no estaria de més tenir un apartat dels homes; no sóc cap activista feminista però sempre intento buscar la igualtat entre les persones.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari.

      T'entenc... És, senzillament, que totes les frases són fruit de reflexions partint d'experiències viscudes. I, les experiències viscudes, han estat amb dones.

      Gràcies de nou pel comentari.

      Elimina
  3. Grans frases! Regala'ns alguna mes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies.
      Bé... a mesura que vaig reflexionant i aprenent coses, a vegades en surt alguna més. Procuro anar-les recollint aquí

      Elimina
  4. Osti Carles… vaig llegint mica en mica. Quan teniem 18 anys ( o una mica menys o una mica mes, no ho recordo), haviem tingut alguna llarga xerrada. I me’n recordo molt d’algunes coses… com ara una teoria que tenies que en deies la teoria del 0 o algo aixi… el teu cap sempre cabilant… para de tant en tant a descansar? I ara veig que ja anaves escrivint reflexions… molt bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ha, ha, ha, ha! La teoria del subzero. Ja ni la recordo però crec que el fons sí. Això sí que és sorprenent... que fotés rotllos quasi sectaris i que la gent els recordi més de vint anys més tard.

      En algun moment vaig decidir de recollir totes les meves frases des que les escrivia i les recullo aquí. És, de llarg, la secció més visitada del bloc.

      Quant a la teoria, ha evolucionat lleugerament. Però crec que venia a dir que una cosa és el nostre món i l'altre el que vivim. A vegades coincideixen, i a vegades no. Actualment, perquè la gent ho entengui, dic que cadascú ha d'interpretar el paper corresponent en funció del personatge que li toca viure. I això en cap cas no treu que un deixi de ser un mateix o falsessegi. Un exemple, seria quan a un li agrada fer les coses perfectes i no li donen recursos per fer-les-hi. Doncs toca fer-ho el màxim de bé que es pugui però no és responsabilitat nostra que surti perfecte. No sé si m'explico... Al final, un s'ha d'acabar preocupant de les coses que depenen d'un mateix. Si et preocupes de coses que no depenen de tu, és fàcil que acabi apareixent la frustració, angoixa... i, al final, el fracàs (en el sentit que no assoleixes una cosa que pensaves assolir creient que tot dependria de tu mateix). Totes tres coses millor estalviar-se-les.

      Moltes gràcies pel comentari, Eli!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada