Carles Costa i Muntadas

Generalment no parlo de programes ni sèries al bloc. Però hi ha ocasions que ve a tomb. És el cas d’aquest que porta per títol Volando voy . Aquest és un programa que emet la cadena espanyola Cuatro, i que dirigeix (crec) o com a mínim condueix, mai millor dit, Jesús Calleja. El programa ha anat evolucionant i personalment sempre l’he vist en reemissió. Amb això vull dir que si bé puc fer aqueta afirmació, no puc assegurar en quin moment està actualment. Pel que he anat veient, més antigament dedicava el programa a una bona causa d’un lloc concret del territori legalment espanyol, i ara diria que més aviat té ànim de donar notorietat als pobles petits. Per posar-vos un exemple, fa anys en va dedicar un a Menorca i al preocupant cens de la llagosta, o també va endegar la iniciativa perquè el Caminito del Rey, a Màlaga, es pugui resseguir a través de l’Street View. Així doncs, anava pel llarg i ample del territori espanyol, en pro d’alguna bona causa. Actualment, aquesta bona causa diria...

Tant sé que el que escric arriba a molt poca gent, com que té algun valor i part d’alguna raó. Tinc algun convenciment que si tingués padrins, seria llegit i segurament seria alguna espècie de guru. En aquest bloc he escrit coses que al llarg del temps s’ha anat vist que no anava errat. Com sempre dic, no és que tingui una bola de cristall, sinó que és pur sentit comú i/o conseqüència lògica dels esdeveniments. Com a exemple del que dic, fixeu-vos en el que deia el febrer del 2009:  Jo penso que el futur no és la TDT, i que quan tothom (o bona part) hagi fet la petita despesa de la TDT, començarà a promocionar-se la TV IP; és a dir la televisió per internet; molt més barata i accessible per qualsevol televisió que disposi d'una connexió a internet i sense dependre de les llicències. I és per això que veig que no tindrà massa èxit la TDT, perquè d'aquí a 4 dies (o 8), hi haurà un munt de canals via internet. El programa que vulguis, a l'hora que vulguis i com vulguis. ...

El passat quinze de novembre es va preestrenar al cinema Vigatà de Vic el documental La batalla per les xarxes . El dimarts següent es va estrenar al programa Sense Ficció de TV3. Jo, particularment, no el vaig acabar d’entendre. La sinopsi és clara: «Les primaveres àrabs, les protestes a l'Iran o el referèndum celebrat a Catalunya l'1 d'octubre de l'any 2017 són clars exemples del poder de les xarxes socials en la societat actual. Durant aquestes mobilitzacions, milers d'imatges i vídeos de les actuacions policials, gravats pels ciutadans, es van convertir en virals a les plataformes socials». Així doncs, parlem sobre el que circula o pot circular per les xarxes socials i la potència que pot tenir.  No obstant, i no és pas el motiu de l’entrada, com us dic no em va acabar de convèncer. Si bé parla de les xarxes socials, posa el focus bàsicament en el vídeo viral d’un policia saltant en unes escales en una escola de Barcelona durant el celebrat primer d’octubre...