Carles Costa i Muntadas

Com deia en Torrente, aquest món es divideix en dos tipus de persones: els que es renten les mans abans d'anar al lavabo i els que ho fan després; crec que ell era dels que ho feia abans. Mai havia prestat atenció al tema fins que una vegada estant de vacances, un amic va fer adonar-me'n. I és que en sortint del lavabo i just després de rentar-se les mans, va dir: "i ara com obrim la porta?". Cert. T'acabes de rentar les mans i com si res, agafes el pom de la porta amb tota la mà i, generalment, estires per obrir la porta. "Agafo un tros de paper per obrir-la?", "espero que algú surti o entri?", "l'obro i hi poso el peu perquè no tanqui i llavors em rento les mans?" Potser no s'us havia acudit mai això... Tampoc us vull alarmà ni fer-vos agafar fàstic, francament, però des d'aleshores que, en rentar-me les mans en un lavabo, ho penso. Que ens hem de rentar les mans és un fet indiscutible, però, tenim clar per què?, amb

Unes 380.000 persones han participat aquest cap de setmana a la Festa dels Súpers, que s'ha celebrat a Montjuïc. Qui no ha estat Súper? Jo vaig ser Súper i, com jo, en aquell boom que hi va haver al principi de la dècada dels 90, molts d'altres amics i amigues. Recordo que quan va començar el club hi havia el Megazero, qui feia la gitza als altres tres (Nets, Not-press i Petrixol). En aquells temps, a banda d'aquest parell de noies que encapçalaren aquell projecte, com deia, també hi havia en Petritxol i el seu petrifax. I al seu costat, en Tomàtic; ambdós, grans icones d'un dels clubs més gran del món. També recordo que els primers requisits que demanaven per fer-se del Club era dibuixar la mà del Súper3. I jo, després de pensar-ho i rumiar-ho, vaig dibuixar una mà de color blava, amb la seva capa i els seus guants blancs amb els punys tancats. Per si la cosa no funcionava, vaig fer-ho per dues vegades. Després de l'èxit de convocatòria, per fer-se del Club van c

Ha sortit a la llum la multitudinària xifra que el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, s'ha gastat en fer uns arranjaments al seu cotxe. Dons què voleu que us digui? Lluny de compartir la mateixa opinió de molts i lluny d'estar-hi totalment en contra, deixeu-me fer unes petites reflexions. Segons publicava la Vanguardia, hauria gastat 9.276 euros en uns extres, després d'adquirir un Audi A8 en règim de renting. Ui quina notícia! Córrer! Escandalitzem-nos! A mi més aviat em demostra la incompetència dels polítics catalans, novament una altra manera de fer el més gran ridícul com tantes d'altres vegades, i que se li ha volgut donar una importància que realment no té o s'ha pintat d'una manera que no és. Anem a pams. El Parlament, segons també publica La Vanguardia, ha adquirit nou cotxes més per un valor de 314.946 euros. Però és més important el del president del Parlament que tota la resta, és clar; perquè en aquest cas es pot assenyalar algú

Aquesta setmana la prestigiosa revista Empire ha publicat la relació de les 500 pel·lícules millors de tots els temps. A la seva pàgina ( http://www.empireonline.com/500/ ) les hi trobareu, tot i que és molt més còmode veure-les, per exemple, a http://www.cinemarealm.com/best-of-cinema/empires-500-greatest-movies-of-all-time/ ja que ens les llisten totes 500 de cop. No crec pas que hagi vist tantes pel·lícules en tota la meva vida, jo. Gran feina la dels cinèfils que han fet aquesta llista. Coses que criden l'atenció? Steven Spilberg, hi té 11 pel·lícules entre les 500. No em negareu que és un grandíssim director: La llista de Schindler, ET, Encontres a la tercera fase, Salvar al soldat Ryan, Park juràssic, Indiana Jones... Altres assidus a la llista són Francis Ford Coppola, o Quentin Tarantino... 500 pel·lícules dónen molt de sí. De totes maneres, m'ha agradat constatar que de les poques vegades que miro pel·lícules, valia la pena mirar-se-les. És evident que per tots aque

Fa temps que em resisteixo a parlar del Facebook. No per res en concret, però em semblava que no seria el que està sent ni que tindria l'èxit que està tenint. Quasi que la societat desenvolupada d'avui en dia està separada en dos grans grups: els que tenen un perfil a Facebook, i els que no; si no tens Facebook no ets ningú!!!! No hi he perdut massa temps en veure com funciona, però sí que sembla ser una bona eina social. De fet, si no m'erro, ells mateixos ho anomenen gran xarxa social que et dóna "el poder de compartir i fer el teu món més obert i connectat". El Facebook crec que va néixer per allò de trobar amics i amigues que un té dispersats pel món i que fa temps que no en saps res. I certament ha funcionat i funciona molt bé. Petit problema: perquè et trobin més fàcilment, o per cercar altres persones amb els teus mateixos interessos, aficions, estudis..., has de tenir un perfil el més verídic possible. Si home! (i dona!), vull dir que no pretenguis que n

No és habitual que recomani llibres, però en aquest s'ho val. No vull dir que no hi hagi molts més llibres – grans llibres – que siguin dignes de ser recomanats, perquè hi són i no acabaria mai de citar-los, però en aquest cas, insisteixo, l'ocasió s'ho val. És la darrera publicació de Xavier Roig que porta per títol, “La dictadura de la incompetència”; amb el títol ja dóna pistes de què s'hi pot llegir en les seves pàgines. Aquest llibre defensa la iniciativa privada i per tant la llibertat. És un retrat clar i actual dels vicis d'Europa, sobretot del sud d'Europa. Ens fa veure les trampes de l'antiglobalització, deixa en evidència la falsa solidaritat i denuncia les relacions promíscues entre cert poder econòmic, el progressisme mal entès i el poder polític. Amb extraordinària lucidesa Xavier Roig (que fa anys ja va pronosticar que Barcelona esdevindria "un Lloret amb ínfules culturals") pretén posar-nos en guàrdia contra un Estat ineficaç. Un

No us penseu que visc en un altre planeta lluny de la terra (psicològicament possiblement hi faig estades, però torno) i no m'he adonat que estem immersos en una crisi econòmica. Però és complicat dir-hi quelcom quan un no hi entén massa. Es veu que les entitats bancàries espanyoles (fiscalment parlant) no estan tan malament com la resta, però sentit en ZP dient-ho... no em convenç massa. Es veu que gràcies a la política conservadora i carca que sempre ha caracteritzat Espanya, quan la cosa anava “vent en popa”, cada vegada que es concedia un crèdit o quelcom semblant, el govern espanyol els feia treure o guardar un % o quelcom semblant per casos com els que ara mateix estem patint. Aleshores, a les entitats, els va semblar una bogeria que els fessin fer allò, però ara, ai las! hi estant immensament agraïts. Malgrat tot, la cosa està malament. Últimament he començat a llegir coses que em recorden al Corralito argentí; cosa gens recomanable que surti als mitjans precisament per l&

Ja tenim el fred aquí; o quasi. Sempre hi ha el típic debat de si la gent prefereix l'estiu o l'hivern, si el fred o la calor. Jo ho tinc molt clar. I és que fa dies quan em vaig llevar, vaig apujar la persiana i no vaig tenir la visibilitat de cada dia (fins i tot després de rentar-me la cara) vaig veure que l'hivern ja havia arribat. No em refereixo a l'hivern astronòmic que encara li falten setmanes, però si aquella boira tant bonica per alguns i odiosa per tants d'altres de la plana de Vic. De se fa uns anys ençà, tinc la convicció que és el Mercat de Música Viva de Vic el punt d'inflacció entre el “s'està bé” i el “comença a fer fresca”. I és que ja tradicionalment si mal no recordo, pel MMVV ja pot fer mal temps i ploure com aquest any, o ja es posa aquella fredor i baixes temperatures a la plana a partir que se'n va el sol i ja no se'n va fins passats uns mesos. A partir d'ara ja anirà “increscendo”; més boira, més temperatures baixes.

No puc afirmar que m'emocionin masses coses d'aquest món o que tanmateix n'hi hagi masses per fer-ho, però el món casteller, del qual em considero un complet ignorant, m'apassiona i m'emociona com poques coses. És un moment màgic, sublim, quasi quimèric, quan un enxaneta coronat un castell; i quan més complicat, major és l'emoció. No sé si és quan hi ha els quarts col·locats que és aleshores quan el cap de colla decideix si l'estructura és prou sòlida i val la pena seguir pujant, o més val tornar a començar de zero. Si el cap de colla decideix que l'estructura és sòlida i entren els propers castellers (el proper pis per entendre'ns) és quan comencen a sonar les gralles. No crec pas que us pugui transmetre el que em transmeten, però bé.... Com us deia, en sentir les gralles i veure com els castellers van pujant... la tensió puja, i en veure l'infant dalt de tot, i en aixecar el braç, que popularment és quan la gent veu que el castell està carreg

Desconec si tots o algú o ningú sap del que estic parlant. Podem començar per l'explicació tècnica i acabar-ho amb un exemple pràctic. L'efecte papallona és un concepte que fa referència la noció de sensibilitat a les condicions inicials dins del marc de la teoria del caos. El seu nom prové d'un antic proverbi xinès: “l'aletejar de les ales d'una papallona es pot sentir a l'altra banda del món”. La idea és que, donades unes condicions inicials d'un determinat sistema natural, la més mínima variació en elles pot provocar que el sistema evolucioni en formes totalment diferents. Succeint així que, una petita pertorbació inicial, mitjançant un procés d'amplificació, podrà generar un efecte considerablement gros (font: wikipedia). Com diria en Miquel Calçada al doctor Soler en aquell fantàstic programa de la dècada dels 90 anomenat Persones Humanes: “anem al cas pràctic”. Un exemple claríssim sobre l'efecte papallona és deixar anar una pilota just sobr

Sempre se'ns ha dit que Espanya era Europa, i que era un país desenvolupat, més o menys modern... totes aquestes coses que diuen els espanyols, vaja; els espanyols de sentiment que no volen admetre la realitat que és i viuen en el seu particular núvol de felicitat lluny del món (en aquest cas amb Europa en tindríem prou) que els envolta. Què entenem o podem entendre per independència judicial? El que entenc jo per independència judicial és la independència que tenen els magistrats d'un tribunal per interpretar la llei. Però que existeixi el terme independència judicial, ja aixeca sospites que la justícia no és justa per tots iguals com altres vegades he escrit per aquí. L'encarregat de fer un informe d'aquestes característiques el podeu trobar en un portal de l'Institut Fraser de Canadà si no m'erro. L'enllaç per si hi voleu donar una ullada és aquest: http://www.freetheworld.com/ . Avís a navegants: no us poseu nerviosos i estigueu preparats per grans sor

Ja tenim el fred aquí; o quasi. Sempre hi ha el típic debat de si la gent prefereix l'estiu o l'hivern, si el fred o la calor. Jo ho tinc molt clar. I és que fa dies quan em vaig llevar, vaig apujar la persiana i no vaig tenir la visibilitat de cada dia (fins i tot després de rentar-me la cara) vaig veure que l'hivern ja havia arribat. No em refereixo a l'hivern astronòmic que encara li falten setmanes, però si aquella boira tant bonica per alguns i odiosa per tants d'altres de la plana de Vic. De se fa uns anys ençà, tinc la convicció que és el Mercat de Música Viva de Vic el punt d'inflacció entre el “s'està bé” i el “comença a fer fresca”. I és que ja tradicionalment si mal no recordo, pel MMVV ja pot fer mal temps i ploure com aquest any, o ja es posa aquella fredor i baixes temperatures a la plana a partir que se'n va el sol i ja no se'n va fins passats uns mesos. A partir d'ara ja anirà “increscendo”; més boira, més temperatures baixes.