Carles Costa i Muntadas

Amb el correu, la VPN i el calendari, el meu procés de desgooglelització ja havia començat i no tenia aturador. Però faltava una cosa clau avui dia, el poder fer còpies de seguretat dels nostres arxius: el Drive. I va arribar el dia. En una primera versió, Proton només permetia penjar documents online i no permetia sincronitzar els documents que tens a l’ordinador. Era un pas important que permetia compartir arxius per Internet, novament amb seguretat, privacitat i llibertat, però quedava coix. No obstant això, en pocs mesos va arribar l’esperat i apreciat programa de sincronització. Ara sí que ho teníem quasi tot perquè, simplement, esborraria tots els documents que tingués al Drive del Google que, novament, no n’han pas de fer res del que tinc. I així ha estat, tot i que encara han de polir algunes coses importants, com poder veure els arxius penjats al Drive des de l’app. Perquè... no ho he dit però ja s’intueix i es dona per sabut: tant el correu, com el calendari, la VPN i el Driv...

Que recordi, vaig donar suport a Google des del minut 1. L’entrada d’avui no és per parlar de Google, però sí que necessito contextualitzar una mica l’assumpte. El fet és que temps ha, quan hom anava amb Hotmail i els de Microsoft et donaven, ja no sé si 2 o 20 MB d’espai (em despista la capacitat ridícula que et donaven en comparació amb el que ofereix qualsevol avui dia), va aparèixer Google regalant 2GB. Aleshores allò fou una autèntica revolució, a la que m’hi vaig sumar de seguida. Recordo que no et podies crear un compte, sinó que anava per invitació, i tan tost vaig rebre-la, ja vaig crear-me’l. Crec que d’inici només era correu electrònic, però amb el temps ja va desenvolupar el calendari, i encara més tard tota la solució ofimàtica sota el paraigües del Google Drive. A banda, també hi havia el contactes, que et permetia (i permet), tenir-los sincronitzats en el teu dispositiu mòbil. Fins aquí, tot bé. No obstant això, un altre dia, no fa gaire, va aparèixer una altra revolució...

Les notícies que van aparèixer al mes que hem deixat enrere i al principi d’aquest ens fan adonar de la importància de la nostra privacitat. Ja no parlo de l’escàndol que va sortir del control de persones, periodistes i d’altri a través d’un programari concret. No. No parlo d’això. Parlo de coses, si voleu, fins i tot més quotidianes. En aquesta entrada pretenc opinar sobre tres fets que a més d’un li deu haver passat per alt però són d’importància transcendental. Em refereixo a la resolució aprovada pel Parlament Europeu Chat Control; el nou DNI espanyol, i el sistema d’alarmes que el mateix govern vol implantar. Faig espòiler: quant a la privacitat, anem enrere.

Tant sé que el que escric arriba a molt poca gent, com que té algun valor i part d’alguna raó. Tinc algun convenciment que si tingués padrins, seria llegit i segurament seria alguna espècie de guru. En aquest bloc he escrit coses que al llarg del temps s’ha anat vist que no anava errat. Com sempre dic, no és que tingui una bola de cristall, sinó que és pur sentit comú i/o conseqüència lògica dels esdeveniments. Com a exemple del que dic, fixeu-vos en el que deia el febrer del 2009:  Jo penso que el futur no és la TDT, i que quan tothom (o bona part) hagi fet la petita despesa de la TDT, començarà a promocionar-se la TV IP; és a dir la televisió per internet; molt més barata i accessible per qualsevol televisió que disposi d'una connexió a internet i sense dependre de les llicències. I és per això que veig que no tindrà massa èxit la TDT, perquè d'aquí a 4 dies (o 8), hi haurà un munt de canals via internet. El programa que vulguis, a l'hora que vulguis i com vulguis. ...

Ja he escrit en altres ocasions sobre el #novullpagar. La primera vegada fou en motiu del que li ha donat nom o l’ha popularitzat. Fa uns dies, podíem llegir que els que no van pagar, ja van començar a rebre les multes. No tornaré a entrar en el fet que les empreses hi són (entre altres admirables coses com la Responsabilitat Social Empresarial) per fer negoci. I no ho dic perquè em diguin neoliberal o neocapitalista! Perquè, precisament, un dels que dóna més als necessitats a través de la seva fundació, és un tal Bill Gates; l’home més ric del planeta (o dels més rics) gràcies a fer negoci amb Microsoft. Tampoc val la pena tornar a entrar amb els deutes que tenen el partits polítics a les entitats bancàries i, més concretament a La Caixa; curiosa màxima accionista d’Abertis, qui té monopolitzat tot el tema de les autopistes. Podeu rellegir les entrades #novullpagar  i #novullpagar(2)  per a més informació. Avui m’agradaria treure o desmentir que realment, sí que ens agra...

Sóc fan de Google. No sé si ho havia afirmat mai... No incondicional, però sí fan; crec en Google. Entre altres coses per la seva filosofia que pot quedar perfectament reflectida en una frase de Larry Page fa uns dies al Google I/O 2013 (una espècie de congrés on Google es posa de llarg i presenta les seves novetats) quan, referint-se a les seves ulleres Google Glass, afirmava “cada cop que hem fet quelcom surrealista, hem après alguna cosa. No totes les vegades, però la majoria. [...] El nostre objectiu principal és tenir a usuaris feliços utilitzant Glass. Volem assegurar-nos que estem construint experiències que facin felices a les persones”. Senzillament, sublim.  Però, què va donar de si Google en el Google I/O 2013? Doncs un munt de coses. I això que, segons Page, tot just estan a l’1% del que poden fer. Anem a pams. En primer lloc, Google unifica l’emmagatzematge per a Drive (lloc on guardar coses i on podem gaudir d’eines ofimàtiques al núvol), Gmail y Google+ (la xarx...

Des del rescat a Xipre i el corresponent corralito , molts ens preguntem què es pot fer amb els diners. En cap cas, no és un tema menor perquè, com es va poder veure primer a Argentina i fa poc a Xipre, molta gent (especialment els de la classe social mitja i per sota d’aquesta) en surt greument perjudicada i perden part dels seus ingressos que tant els ha costat guanyar. Pitjor encara, si tenim en compte que molts no en tenen cap culpa i, precisament i per més Inri , pagaran els més justos (els que tenen ingressos i estalvis) pels més pecadors (els que van estirar més el braç que la màniga). Així, doncs, que es pot fer amb uns possibles estalvis?  En primer lloc, curar-me en salut i deixar clar que no sóc economista, ni banquer, ni res per l’estil. Ho dic amb el sentit que ningú ara s’agafi qualsevol cosa de la que pugui escriure com un assessorament personal o consell. No l’és. Escriuria més, com que tampoc tinc intenció d’entrar al detall (no és l’objectiu de l’entrada), no...

En alguna presentació personal per aquests contrades, he arribat a dir que crec en Google. Una imatge que il·lustra una cosa semblant és la que segueix:  No és Google però sí a Android; cosí germà. Diria que, per fanatisme, els d’Apple en tenen molt més que els de Google però, en definitiva, sí, ambdós seguim fidelment el que dicten Apple i Google en el cas d’Android. És a dir, en teoria, els que ens hem casat amb un sistema, som incapaços de veure el negatiu del nostre i el positiu dels altres. Jo, insisteixo, malgrat cregui o pugui creure en Google, sóc crític. I, el que està fent darrerament, em té molt despistat. 

No descobriré a aquestes altures que no sóc massa amic dels nostres periodistes; bé, siguem més genèrics i posem-hi periodistes peninsulars; suposo que per Europa i el món són diferents. Si bé amb les notícies normals, les de caire no especialitzades, el tema ja justeja, imagineu-vos amb tot el tema tecnològic o de les TIC. I -ep!- val a dir que no sóc cap geek ni estic massa al dia però, el suficient per adonar-me que hi ha una gran mancança en aquest aspecte. I, una altra premissa; si bé l’accés d’informació provoca desinformació, la manca o ocultació d’aquesta té trampa. Quina? no ho puc assegurar. Però, el cert és que sovint sembla que hi hagi algun interès particular per donar notícies d’una companyia o altra. Vagi per avançat que, la que -crec- s’emporta la pitjor part d’aquest boicot, és Google. És un dels problemes d’anar un pas per davant .  Però, anem a pams. I, per fer-ho, necessito tirar unes setmanes enrere per mencionar el World Mobile Congress que es va fer a Ba...

Havia titulat l’entrada com a Inspector Gadget però, llavors me n’han vingut d’altres al cap i he hagut de canviar-lo. I de ben segur que me’n deixo conscientment (el detectiu Conan és un exemple clar però que no vaig veure en la meva infància) i inconscientment. Així, doncs, Inspector Gadget, Pantera Rosa, els dos Sherlocks Holmes amb els corresponents Doctors Watson i, al centre de tot, sorpresa, Método 3. A tall informatiu, els dos Holmes corresponen a les sèries angleses i americanes del conegut detectiu. A mi, personalment, m’agrada més la versió americana i que podeu veure a Cuatro sota el nom de Elementary . Aquí els teniu:  La confecció de la imatge no és massa atractiva però bé, ja fa la tasca per la qual la volia.  L’entrada no va únicament i concretament de Método 3, sinó de la privacitat de les nostres dades, el que fa referència a les investigacions, CNI i, fins i tot, d’hortalisses; tenint en compte que sembla que baixem de l’hort com quan tothom es v...

Porto cinc minuts pensant el títol de l’entrada. El problema dels títols és que han de ser curts, i més encara tenint en compte que personalment m’agrada que càpiguen a la columna del bloc en una sola línia. Al final, a falta de creativitat, ha acabat essent Google Chrome que, en definitiva, és del que va.  I és que llegia ahir feliçment que Google Chrome supera la darrera setmana a Internet Explorer. Alguns us preguntareu què és això... Això són navegadors, i serveixen per navegar per Internet. Els que us pregunteu què és crec que us ajudaré si us dic que és Internet. És a dir, el programa aquell que s’engega quan feu clic a la e que hi ha a l’escriptori o a la barra de tasques del Windows. I de navegadors n’hi ha un munt. Bé, això ara; fa anys no n’hi havia tants. Trobem Google Chrome, FireFox, Internet Explorer (IE), Safari, Opera...