Carles Costa i Muntadas

Un gran acord. Això és el que necessitem. I, d’altra banda, algú que tiri pel dret. Conscientment i responsablement, és clar. És on crec que podria actuar de manera decisiva l’Associació de Municipis per la Independència. Ja ho vaig dir en una entrada anterior que no li veia el què, tant a l’ANC com a l’AMI si no es feien les coses d’una altra manera. Vull dir, signar manifestos, ajuntar-se uns quants per parlar i tot plegat queda molt bonic però, què més?  És per això que no li veig el què a l’AMI tal com ho tenen muntat. Sí, no sé quants municipis -crec que la meitat de Catalunya- s’hi han adherit. Fantàstic. Amb quina finalitat? Pregunta al Vila d’Abadal i al a resta d’alcaldes i regidors adherits: penseu anar contra la disciplina de partit o quan arribin les eleccions fareu campanya pel partit corresponent? Ah... Parany! Que diria el gran Miquel Calçada! Algú s’aventura a afirmar que tots estarien disposats a trencar la disciplina de partit per Catalunya? Jo, crec que no....

No sé si seré capaç d’explicar-me tenint en compte aquesta tragèdia del cap de setmana. No em puc estar que cada vegada que veig algú fumant i tirant la cendra o bé directament la cigarreta per la finestra del cotxe, senti un desig que la mateixa cendra o el cigarret retorni per art de màgia a dins el cotxe i, sense ferir a ningú, es cremi el cotxe; només el cotxe. Ho sento, sóc així. Perquè no n’aprenem. De moment, gràcies a la temeritat, incivisme i altres coses que no vull escriure, els darrers anys el foc s’ha emportat vides i un munt d’hectàrees. Si la pèrdua de vides humanes ja és prou preocupant, el país no està perquè, a sobre, hi hagi gent que es dediqui a cremar el territori.  Deixant de banda els delinqüents i criminals que ho fan expressament i, sense cap mena d’ànim de justificar res ni ningú, podria molt ben ser que el cigarret causant de tot plegat, hagi estat tirat de manera inconscient. Cosa, encara més preocupant. D’aquí la importància que he dit sempre de l’...

Notícia sorpresa -o no- avui. La policia espanyola ha entrat a la central d’Egara dels Mossos. Jo no sé vosaltres però, és una bona notícia . Jo, que sóc desconfiat de mena, ho interpreto com un gest d’autoritat, d’”aquí manem nosaltres”. Per què? Per posar por al cos a la gent? I si és per això, per què? Pel que pugui venir?  No ens precipitem. Avui toco de peus a terra com hi tocava ahir i com hi tocava fa un any. Els que em coneixen saben que difícilment em deixo portar pels sentiments/emocions i sóc molt racional. Pràcticament, tot va malament i la crisi actual d’Espanya és tant galopant que no crec que ningú la salvi. L’FMI també ha dit que Espanya no creixerà i que no complirà el dèficit ni pel 2012 ni pel 2013. L’Íbex35 ha caigut un 1.99% (que no vol dir massa res perquè demà podria pujar un 3%) i la prima de risc està quasi a 560 punts. Tot indica, tirant de tòpic, que Espanya s’enfonsa . 

Aquest és el títol del darrer davantal de Jordi Basté. El podeu escoltar a http://rac1.org/elmon/blog/el-davantal -13-07-12/ . Com molts altres davantals del periodista de RAC1, ha donat molt de si i la gent en parla. No negaré que és un editorial treballat i elaborat, del que, en la forma i en contingut, se’n podria estar orgullós. Si no fos perquè, tristament, s’equivoca de focus. Com tanta altra gent, ha posat el punt de mira en un lloc on no toca i equivocadament.  En el seu cas concret afirma que no sap que deixarà a la seva canalla, ja no de diners, sinó de valors. Cau en l’error de la gran majoria dels catalans: defugir de la pròpia responsabilitat i donar la culpa als altres. Hi ha una frase que il·lustra perfectament això i que no sé qui la va dir: “mai he deixat que l’escola influís en la meva educació”. Perquè els valors que adquireixin la nostra canalla, és feina dels pares, de l’educació que els hi donem. És evident que l’entorn influeix però, amb una bona educaci...

“Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l'ordre en què han d'ésser llegits. Un llibre enquadernat”. Si hem de fer cas de la definició de l’Enciclopèdia Catalana, podria dir que n’he escrit un. No he volgut aprofundir en els temes; és un esborrany o una petita mostra de com m’agradaria que fos Catalunya des de diversos punts de vista. Apunts i coses bàsiques que volia deixar escrites conjuntament en un sol lloc. Un espècie de decàleg propi. Aprofundir, que s’hi pot fer molt... Ho podríem deixar per un futur: o no. Per seguir llegint i descarregar-te'l, prem aquí: Construint la meva Catalunya ideal .

Si fa molt temps els del Polònia van fer un gag amb la cançó del Doraemon per il•lustració la petició de més diners a Madrid per part de Catalunya, no veig perquè no n’hauria de fer un altre ara amb tot el que està caient i de la manera que ho estem aguantant estoicament els catalans. Ja dic sempre que som com bèsties; aprenem a base de cops. Lamento ser tant dur darrerament amb els catans però, ens ho hem guanyat a pols. No sóc de la majoria que se sent i donen la culpa als altres. L’únic culpable d’aquesta situació som nosaltres. En fi, gaudir de l’hipotètic gag. Si Polònia no l’acaba fent, us prego que us l’imagineu. Jo, només de pensar-hi, ja em faig un fart de riure. Tatxat trobareu la lletra original, la rectificació al costat i a la columna del costat algun possible comentari de l’estrofa. Per cert, mentre llegiu, el podeu escoltar prement aquí .

"Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils." Joan Sales (Barcelona 1912-1983). És clau entendre aquesta frase per tal que ningú se senti ofès ni insultat. Dit d’altra manera, el títol de l’entrada no és fruit de l’insult, sinó de la reflexió del gran Joan Sales. Ho dic perquè ja em puc imaginar alguns comentaris (potser escrits?). Però, com dic, tranquil·litat, només faig ús de les paraules del gran escriptor de la gran novel·la Incerta glòria . Fet l’aclariment... Si Joan Sales aixequés el cap... s’adonaria que continuem fent, com ell deia, l’imbècil. Cada dia que passa surten notícies més vergonyoses i miserables pel que fa als catalans. A finals de juny, sortia la sentència del Tribunal Suprem i ens afanyàvem a bordar i els de somescola.cat a prepara una nova jornada de mobilització en defensa del català a l'escola el 26 de setembre. Al setembre! Ho celebro, el juli...