Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2008

Sortir sense fum

Bonica la iniciativa impulsada des de Catalunya i que properament seguiran Aragó, Galícia, el País Basc, Castella la Manxa, Extremadura, Andalusia, Cantàbria i les illes Balears. Personalment era un tema que em tenia preocupat el de sortir per aquests móns de Déu (amb la interpretació més àmplia de la paraula), i, com si no n’hi hagués prou d’haver de respirar el CO2 de la resta dels que hi havia, havia d’empassar-me tot el que fumaven; que sovint no només és tabac. La resposta és fàcil: “doncs no hi vagis”. Sí , és clar, i per quina raó haig de deixar d’anar o fer quelcom per culpa dels fumadors? (no voldria obrir conflicte amb els fumadors, eh...). Que escupo jo a la cara de la gent? No trobareu pas ningú que m’haig vist a fer-ho o li hagi fet...  En fi, el portal és http://www.redrespira.org/intro/ , i entre altres coses, trobarem un cercador per trobarr bars, cafeteries,  restaurants, hotels i locals nocturns de les províncies que han seguit la iniciativa. El cercador va més enl

Ficar-se el dit al nas

Quan tots teníem entès que era un gest de mal educació, ja hi ha qui ho ha desmentit... i no només ho ha desmentit, sinó que ha assegurat que fins i tot és saludable. Un moment, un moment, ja us ho explico. El crack en qüestió és el metge austríac Friedrich Bischinger (espero haver-ho escrit correctament). El metge diu i assegura que ficar-se el dit al nas, furgar de manera desinhibida i llavors menjar-se el que s'ha trobat per les fosses nasals... reforça els sistema immunològic als nens i els proporciona una vida més llarga i saludable. El metge va més enllà i recomana als pares que animin als seus fills a practicar-ho en comptes de renyar-los. El fet és que ja es sabut per molts de nosaltres que, per exemple, viure amb un gos, fa que els nens tinguin menys possibilitats de sofrir asma (si no m'erro) o que precisament als paisos desenvolupats és on hi ha més al·lèrgies d'arreu. Conviure amb animals i animalots i amb més o menys brutícia ens fa menys vulnerables; supos

ERC

Sobre Esquerra (ex-(Republicana de Catalunya)) se’n podrien dir moltes i moltes coses, però evidentment em centraré amb les que em criden més l’atenció o d’alguna manera, em sorprenen o deceben més. El fet és que aquesta setmana al Palau de Nova Icària de Barcelona una de les candidatures per prendre el timó de la nova  Esquerra (ex-(Republicana de Catalunya)), l’anomenada Esquerra Futur, ha fet el seu acte central de campanya. Esquerra futur és la candidatura d’Ernest Benach i Rafael Niubò, i és el sector pròxim a l’actual president del partit, Josep-Lluís Carod Rovira. Segons han transcendit als mitjans de comunicació, Carod va repartir a tort i a dret contra els adversaris... o hauria de dir enemics? I és aquest el motiu de la meva reflexió. Una de les coses que ha dit és “S'ha d'escollir entre un partit de govern o un de calçotada” o també va afirmar haver patit “el linxament extern i el mòbing intern”. Però què és això? Companys de partit que naveguen cap al mateix port?

Passadís.Sí, passadís.No

Fa molts dies que es parla del passadís que el Barça ha de fer (o no) al Madrid. Que el Madrid ha guanyat la lliga, no ho posarem pas en dubte... bé, caldria entrar en debat de què s’entén per guanyar, i què s’entén per perdre. Per exemple, no es pot dir (opinió personal), que el Madrid guanyés la lliga de la passada temporada; més aviat la va perdre el Barça. Ja sé que ho diu un culé, però bé. També he sentit opinions que diuen que el Madrid ha fet mèrits per guanyar la lliga... sí, ui tant! És evident, que, en principi, n’ha fet més que no pas els seus rivals. Però tal i com ha anat el curs del campionat, m’atreviria a dir que no és l’equip que ha fet més mèrits, sinó el que ha fet menys demèrits. Coses, altre cop opinió personal, totalment diferents. Però anem al que anàvem. S’ha de fer passadís o no? Recordo (quins temps aquells) quan el Barça li va fer el 5 – 0 al Madrid. L’any següent si no recordo malament, ens el van fer ells. I per aquells temps (tanmateix inoblidables) fei

Va de gats

Ostres tu, quina notícia vaig llegir ahir... El titular diu: “demanen sis mesos de presó per a un home acusat de matar un gat”. Primer de tot vaig rellegir el titular (no fos cas que ho hagués llegit malament), i després de comprovar que realment havia llegit el que havia llegit, vaig optar per mirar el calendaris del mateix ordinador (no fos cas que fos 28 de desembre). Fetes les comprovacions i veure que realment no és cap broma, llegeixo la notícia. Es veu que el fiscal, banda de voler posar l'home a la presó, també bol que pagui 1000 € d'indemnització per la propietària de l'animal. La reflexió primer és: Què diu la llei sobre això? Hi ha llei sobre això? On es determina què és un animal i què no? Quins es poden matar i quins no? Preguntes sense resposta, però és clar, si un home ha d'anar a la presó per matar un gat, que s'hauria de fer amb els toreros que a més de matar un animal, ho fan amb ànim de lucre? En cap cas m'estic posicionant a favor de

CatRadio i TV3

Temps era temps, quan Catalunya Ràdio i TV3 eres líders d'audiència... Aquesta passada setmana, han sortit els resultats d'audiència respecte CatRadio i TV3; els dos han perdut un munt d'oients i audència respectivament, i la cosa no sembla que s'aturi. Particularment, i sense ser crític televisiu, fa temps que creia i continuo creient, que a la televisió hi fan moltes pocs programes que valguin la pena. Com està el tema televisiu? Què s'han fet d'aquells grans programes com Persones Humanes, Entre línies... i un llarg etcètera. De fet, aquests dies amb el programa especial de ¼ de 3, ja es veu que 25 anys no han donat massa de sí. Una persona que no hagi mai vist TV3, veurà que durant 25 anys, el més representatiu han estat La Trinca, Persones Humanes, Buenafuente (amb diversos programes), Toni Soler (també em diversos programes), alguns programes d'entrevistes com El show d'Àngel Casas, i alguns programes d'entreteniment tipus Columna, Matins...