Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2008

Sant Jordi

Fa dies que no tenia massa motius per escriure, i ara em manca temps, però bé. Avui he llegit que Ciutadans ha llançat una campanya perquè la diada de Catalunya passi a ser el 23 d'abril en comptes de l'11 de setembre.
Cito literalment, que “Ciutadans explica en un document "histórico todos los datos que sustentan la base para rechazar el 11 de septiembre como fecha que deba ser conmemorada por los catalanes, un ejemplo de ello es que se celebra el final de una guerra de sucesión al trono, no de secesión, como cuentan los nacionalistas; Barcelona luchó en el mismo bando que Madrid o Toledo por la unidad de España; tras la guerra, Cataluña conservó su lengua (que era la oficial) y sus fueros””.
Caram! No celebrem pas la fi d'una guerra de successió jo tenia entès... tenia entès que aquesta guerra va enfrontar la majoria de potències europes al segle XVIII per la successió a la Corona d'Espanya després de la mort de Carles II, i que es va saldar amb la instauració de …

El millor cuiner del món

Suposo que tots esteu al corrent del tema. El restaurant “der miió cuiné der mó” el Bulli ha estat triat per tercera vegada consecutiva millor restaurant del món! I no serà pas que n'hi ha pocs! Tant sols a Vic en toquen una bona renta per càpita. 
Ja diuen que el que costa és mantenir-se i no pas assolir, però Ferran Adrià no no més ho ha assolit, sinó que a més si manté per tercera vegada. A la gala manifestava que cada any diu que aprendrà anglès per donar les gràcies, però acte seguit – pensament seguit -  diu que no cal perquè no el tornarà a guanyar més...
Per el Bulli de Roses, no només és un restaurant, sinó també un laboratori on cada dia si fan coses noves, s'empren noves tecnologies... Tot un art vaja. Ferran Adrià també va ser el convidat d'honor de Documenta; el primer cuiner que ho és en la fira importantíssima i prestigiosa dedicada a les noves tecnologies que se celebra a Kassel (Alemanya).
Ei, ei, ei! però això no és tot sobre la gastronomia catalana. En el l…

Deu anys de pau

Avui fa deu anys del 10 d’abril –era Divendres Sant– del 1998, que es va subscriure l’acord de pau a Irlanda del Nord.
L’acord, que a data d'avui els dos bàndols encara l'anomenen i l'entenen de manera molt diferent, té deu anys, però l’estabilitat política celebrarà el seu primer aniversari el 8 de maig, dia en què es va restablir de manera efectiva el govern autònom compartit nord-irlandès. La fórmula de govern compartit entre partits és un dels mèrits –si no el principal– de l’acord de pau.
No és una cosa que l'Estat Espanyol pugui dir de la serva particular batalla des de fa uns 50 anys. Tot i que el conflicte a Irlanda del nord no està totalment resolt, sí que sembla està ben encaminat, de manera que és motiu per alegrar-se (trobarem de tot, és evident).
Més d'un i de dos haurien de prendre nota, i fins i tot com a model el cas irlandès. Les coses no han estat fàcil, ni molt menys. Però particularment crec que el diàleg i el no rancor han estat les claus d'aq…

Sant Climent de Torre de Buira

Es veu que que el campanar de l'església de Sant Climent de Torre de Buira aviat l'haurà vist més gent per internet que no pas en viu i en directe. Aquesta ermita en mal estat i pràcticament sense valor artístic s'ha fet famosa d'avui per demà a causa de l'aparició d'un vídeo en què es veuen tres persones enderrocant-ne el campanar després d'estirar una corda durant menys d'un minut. L'església, que pertany al petit municipi de Bonansa, a la Ribagorça aragonesa, feia més de 25 anys que estava abandonada i és propietat del bisbat de Barbastre-Monzó.
Tots els mitjans de comunicació se n'han fet ressò. Caram quina notícia! Molts han qualificat de vàndals aquestes tres persones... A veure, anem a pams. I amb el meu particularment afany per portar la contrària a un munt de coses.
Hem escoltat els suposats vàndals? Es veu que la gent que anava passejant per allà estava farta que els caigués pedres al damunt i van denunciar-ho ja fa un munt de temps. Res…

Pirates (no del Carib)

No dic res nou si dic que els pirates existeixen. En els darrers dies n’hem tingut lleugeres mostres. No estic parlant de pirates informàtics, ni estafadors ni res per l’estil, sinó d’aquells més semblants als del Carib, però que no són del Carib; aquells que susciten molta més antipatia vull dir... els pirates del mar. I malgrat ho sembli, no ho he tret de cap pel•lícula, sinó de molt mitjans digitals de comunicació.
L’últim episodi és el del pesquer “Playa de Bakio”, que va ser segrestat el passat diumenge a Somàlia i que a data d’avui navegava amb els seus 26 tripulants cap a Àbbia, a la costa central del país i per ordre dels pirates. El motiu pel qual l’han segrestat... sembla ser que és per diners, tot i que encara no se sap la quantitat demanada pels pirates en concepte de rescat.
Si recordeu fa uns dies, ja hi va haver un cas confús amb un mariners que sortien de França direcció l’Estartit i els van trobar morts surant al mar. Desconec com ha acabat aquest tema...
Particularment …

Romário

Avui ha anunciat la seva retirada definitiva del futbol el mític Romário. El 'Baixinho', un dels més grans jugadors que ha donat el futbol mundial i que li ha tingut multitud de crítiques i opinions (no sempre bones); en definitiva, que no ha deixat a ningú indiferent.
La seva carrera va començar anys abans de venir al Barça, però el temps que va estar al Barça, va fer prou mèrits perquè ningú el pogués oblidar. Temporada 1993/94, primer partit de lliga, Barça – Real Societat... 3 – 0 pel Barça, i primer hattrick del megacrack. “Hola, ja he arribat, i vinc a marcar gols; no em demaneu gaires coses més però gols en faré uns quants”. I en va fer trenta, ni més ni menys que els que havia promès.  Romário també és l’autor del primer gol dels tres que li va fer al Reial Madrid (mític 5 – 0) i que Alkorta a data d’avui segueix buscant-lo i posant pedaços a la seva cintura. I com aquell... no en va fer cap més, però en va fer de molt espectaculars... Contra l’Osasuna, els clàssics cont…

Tots estem invitats

Ahir vaig anar a veure aquesta pel•lícula. No sóc assidu al cinemes, però mira, de tant en tant, si hi ha alguna pel•lícula que em crida l’atenció, procuro anar-hi.
El cert és que ni sóc Àlex Gorina ni Jaume Figueras (conegudíssims crítics de cinema), ni tampoc Antoni Batista (llicenciat en ciències de la informació i persona que li va obtindre una matrícula d’honor en el seu treball d’investigació del doctorat amb “terror i negligència. Hipercor i la construcció periodística d’ETA”), però no per això deixaré de tenir alguna opinió al respecte de la pel•lícula.
Sincerament, em va semblar una molt bona pel•lícula. El fet és que si no vaig errat, l’Oscar Jaenada ha estat premiat amb la Biznaga de Plata al millor actor de repartiment al festival de Málaga. Tracta el conflicte d’una manera, crec, que molt fidel a la realitat. Però com amb totes les coses, sempre hi ha un però. Tots estem invitats? Noooo, per mi algú no hi va quedar del tot representat.
En la producció de la pel•lícula hi ha …

La llei de trànsit i els mòbils

No recordo ni tampoc he trobat (sabut trobar) quan va entrar en vigor la nova llei de Transit, però diria que va ser el 20 de gener del 2002. Si és així, més de 6 anys després, encara veig gent parlant pel mòbil. Parlar pel mòbil, no només és multable, sinó que et treuen punts. Insisteixo amb el tema punts, te’ls treuen! (vaja, que no te’ls donen). Donant el vol, però, per qualsevol ciutat, un s’adona que, o bé la gent es pensa que els regalen cada vegada que t’atrapen, o no tenen massa entès com funciona.
Segons la DGT, “si usas manualmente el teléfono móvil, auriculares o cualquier otro aparato que no te permita estar atento mientras conduces”, són 3 punts. És a dir, no s’hi val allò d’agafar el telèfon amb la mà i posar-se’l davant de la boca aprofitant que actualment l’auricular de quasi qualsevol mòbil ens permet sentir una conferència en bona qualitat i som rebuts per l’altre interlocutor amb les mateixes condicions. El que és delicte és “usar manualmente” i no només tenir el tel…

Balances fiscals i ZP

Aquests dies hem pogut veure al parlament espanyol una de les grans promeses d'en  ZP. I és que abans de 2 mesos hi haurà les balances fiscals publicades.
Fet que fa un munt d'anys que es demanar des de Catalunya i sembla ser que sense cap efecte sense ara. Però només ho sembla; no ens precipitem.
En sentir en ZP fent promeses... ja pateixo. Aquest ZP és el mateix que va dir allò de “apoyaré la reforma del estatuto que salga del parlamento de Catalunya” - no sé si amb aquestes mateixes paraules o més quelcom semblant. I ja s'ha vist el què... un estatudet passat pel la mola, i encara a l'espera del Constitucional. Una altra de les promeses que em fa patir és aquella dels 400 €urets... ja ens ho trobarem quan fem la declaració, però en aquestes paraules, intueixo que hi havia lletra petita que no es va dir.
Però anem al que ens ocupa. En el gran llibre de l'Alfons López Tena (Catalunya sota Espanya), que  aprofito per recomanar enèrgicament, afirma al tercer capítol: ”…

Operació triomf

Ara feia dies que no deia, res, però és que les obligacions són les obligacions... També he esperat què donava de sí el retorn. No, no estic parlant de Terminator a TV3, sinó d’OT, Operación Triunf (Operació Triomf).
Els càstings es van començar a emetre el passat dilluns, i la primera impressió que em va donar, és una disjunció: o bé s’han presentat menys frikies, o no els passen per pantalla.
És la sensació que dóna després de veure els dos o tres primers dies. Sembla que hi ha més nivell que altres anys, o senzillament ja no passen per antena els que bé podrien anar a un programa d’humor més que no pas a un concurs de “cant”. 
Més sobre OT. Veia gent que entrava i mostrava el seu art cantant en anglès... alerta! (que diria el Monegal), “otra, en español”, ja saltava algú del jurat. Entenc que ara ho poden fer més descaradament que no pas quan ho feien a TVE. TVE era de “todos los españoles” i la pagàvem entre “todos los españoles” (agradi o no a banda). En el cas de Tele5, és diferent…