Carles Costa i Muntadas

Aquesta seria la continuació de l’entrada Amb xantatge polític no anirem enlloc . Ho vàrem deixar amb la reflexió que era important veure el suport que els catalans donen a Europa. No m’atreveixo, per ara, a dir si hi hem de donar suport o no al fet de pertànyer a Europa. És a dir, cada vegada més, tinc més dubtes sobre el meu europeisme.  La UE està formada per estats; això tots ho sabem. Si no ets un estat, no tens ni vot ni paraula. D’aquí que vulguem tenir seient propi per poder decidir-hi coses. Altra cosa és fins a quin punt ens interessa ser-hi o val la pena ser-hi. És sabut per molts que hi ha vida més enllà d’Europa. Ho explicava perfectament Salvador Garcia-Ruiz en un article al novembre del 2011. A banda de tot això, humilment hi afegiria més coses que també em fan ser europeista euroescèptic.

No creia que la història donaria tant de sí. Després de penjar l’entrada al Twitter i rebre alguns comentaris, he reflexionat més sobre el tema en algunes línies bàsiques:  On és el límit?  Per què serveixen les lleis?  Qui té la culpa?  Pagar per serveis.  En definitiva, ja ho apuntava en el primer #novullpagar però ara ho intento desenvolupar una mica més. On és el límit? El no està d’acord en una llei et permet no complir-la? Tothom es pot fer la llei a la seva mesura? Insisteixo, on és el límit? Algú podria pensar: “no m’agrada la reforma laboral, faig una vaga i m’alegro i me n’orgulleixo d’impedir a treballadors accedir al seu lloc de treball. Aprofitant l’avinentesa, aprofito que estic en contra del capitalisme, per crear establiments. Com que tampoc m’agrada que hi hagi gent que tingui propietats buides, tot i que la llei ho permet, les ocupo”. I així anar fent, no? On és el límit? 

La veritat sobre les concessions de les autopistes, l’autèntica veritat, penso que és complicada de trobar o seguir. Bàsicament, perquè uns diuen que és una cosa, d’altres una altra... De fet, la informació que he sabut trobar desemboca directament a CiU. És a dir, les concessions les dóna la Generalitat. El que rep els guanys dels peatges, és Abertis qui, LaCaixa, sembla ser que disposa d’un 30% d’accions. I qui deu molts diners a LaCaixa? Doncs CiU i molts altres partits. Desconec si tot això és així.  A la meva manera de veure-ho però, i vagis per on vagis, tot acaba essent un afer polític. He sentit avui al portaveu Homs dient que el que s’havia de fer és treballar per canviar les lleis i no pas incomplir-les. Celebro que ho digui però, fóra bo que ho tingués en compte per a totes les coses. Una d’elles, el CAT a la matrícula que ell tant va defensar i també és il·legal portar-lo.  Us explicaré de manera molt senzilla per tal que entengueu perquè no estic a favor ...