Carles Costa i Muntadas

Fa molts dies que no escric absolutament res al blog. No és que el tingui abandonat però... sí, certament he deixat d’escriure-hi; escriure en general. Motiu o motius? Cap i/o molts... Suposo que em noteu filosòfic... El cert és que, políticament, ja ho vaig escriure una darrera vegada que, fins que no passi quelcom d’interessant, no val la pena escriure sobre el tema . Ja m’avisaran quan s’hagi de fer alguna cosa que es tradueixi tangiblement i legalment.. Recordo quan era molt menut i ens cuidava la mare d’un amic que -diria que és l’únic que conservo d’aleshores i hi mantinc el contacte- jo tenia la mania de fer bola amb el menjar. Per raons laborals, els meus pares no em podien atendre tot el que desitjaven i sovint em quedava a casa d’aquest meu amic. També sovint, quan m’hi quedava i es feia tard, em donaven el sopar. No sé si era cosa meva o passa a altres criatures però, jo, depenent del tall que em donaven, mastegava i mastegava i no hi havia manera d’empassar-me’l. “No f

Fer valoracions de coses passades, potser pot se interpretat com fer trampes però, sigui dit per endavant que, per la causa independentista, des d’un primer moment no em va semblar bé el Concert per la llibertat. El concert, com tothom sap, es va celebrar el dissabte el vespre al Camp Nou. Fins aquí cap novetat. Sense entrar en desqualificacions com han fet d’altres, permeteu-me reflexionar-hi una mica i sobretot, argumentar les meves reflexions. Tanmateix, sóc conscient que puc caure en el parany de ser titllat de pessimista -cosa habitual- o derrotista. Com sempre dic, fets. I, els fets, per si sols no són bons ni dolents; són fets. D’altra banda, també us demano un esforç com el que he fet jo; aquest no és cap altre que posar-vos en la pell d’un indecís. En primer lloc, permeteu-me dir-vos que molts em van dir que m’equivocava quan no vaig votar a favor de la constitució europea. També em van dir que m’equivocava con em vaig posicionar totalment en contra de l’estatut(et); “ets