Carles Costa i Muntadas

Després de tot, m’interesso per la cripta romànica. El pare Óscar m’havia dit que hi podia anar quan volgués ja que tenia clau, a banda que fan visites guiades. Llavors he entès què volia dir quan parlava de les claus. Tinc claus per entrar i sortir de la clausura, però no pas de la cripta, que és fora del monestir i no hi ha accés per dintre. No obstant això, el pare Óscar també em va dir que ja me l’ensenyaria ell mateix. Qui millor? Penso. Però... serà pertinent entretenir-lo mentre jo faig fotos? Crec que no, i per això demano informació a l’oficina que hi ha a fora. Veig que la visita per lliure val cinc euros. Aquesta visita inclou l’església (de la que puc dir que ja la tinc vista), i la cripta. D’altra banda, per un euro més hi ha la visita guiada... A banda, et fan donar cinc euros més com a dipòsit en el cas de fer-la per lliure. És amb el primer punt negatiu que em trobo. Els que ens allotgem a dintre no tenim lliure accés? No està cobert amb la pensió completa que es paga?

Continuo amb les notes del primer dia d’abril. Ja fa una estona que hem dinat. Laudes ha estat semblant a matines, almenys vist des dels que no hi entenem. Tan tost hem acabat de laudes ja hem anat directament a esmorzar. Eren les 8.00h. A la nostra taula hi havia pa, formatge, codonyat, margarina i melmelada. Un monjo passava per les taules oferint cafè i llet. En el meu cas, he declinat ambdues coses perquè ambdues se’m posen malament. Molt amablement, i m’ha fet certa gràcia, el pare Óscar m’ha ofert ColaCao. Llavors també he vist que hi havia cereals. A diferència dels altres àpats, pel que fa a l’esmorzar cadascú es recull les seves coses. Pel que fa als monjos, s’ho recullen i s’ho emporten a la cuina, mentre que nosaltres ens ho recollim i ho deixen en una banc mòbil.  En poca estona les campanes ens avisaran per la missa i la terça: no essent diumenge ni festiu, va una darrere de l’altra a partir de les 9.15h. Per sorpresa meva, som pocs. Pensava que hi hauria més gent de fora.

M’hauria agradat escriure ahir divendres trenta-u de març després de completes però el temps passa volant. A diferència de les vespres, les completes és un acte més íntim. També hi ha practicants externs, però molts menys. S’entén que les vespres tenen més nomenada. Amb aquest ofici es completa el dia del monjo: és el darrer del dia. Un cop acabat, la majoria va cap a la seva cel·la, ja que l’endemà comença el dia molt d’hora: d’acord amb el pare Óscar, les campanes repicaran a les 5.30h: no cal que em posi el despertador. No només una vegada, sinó tres: per llevar-nos (qui vulgui), i com a sistema d’avís un quart i cinc minuts abans de les 6.00h. A aquesta hora, hi ha el primer ofici del dia: matines.

A les 19.00h i puntualment, comencen vespres a l’església romànica. És una pregària o pregàries cantades de la comunitat. Aquesta mateixa la formen vint monjos, tot i que en aquest cas n’hi assisteixen divuit. No em sembla una comunitat excessivament envellida. És fàcil que la meitat o més passin de la seixantena, però n’hi ha uns quants que no deuen passar de la quarantena, o fins i tot la trentena. En especial reconec a un parell de monjos molt joves, que els havia vist en unes entrevistes al Youtube. Un d’ells, em recorda a sant Miquel dels Sants . L’església és imponent. Austera, alhora noble. Em sorprenen les seves dimensions. Als hostes que estem en la hostatgeria interna ens guarden la primera filera de bancs, just davant de l’altar. Darrera nostre hi ha curiosos i feligresos, als quals tenen permesa l’entrada a l’església per segons quins oficis. Sobre l’altar s’hi disposa la comunitat de monjos, a parts iguals a banda i banda en una espècie de bancs de fusta (sabem per un come