El Col·lectiu Emma

Us heu preguntat mai què diuen de nosaltres fora d’aquí? Qui informa a qui de què? Tot plegat sona molt abstracte, oi? Aquests dies hem pogut comprovar-ho però, no és la primera vegada que ho fem.

El maig del 2009 es publicaren articles com How much is enough o Spain’s ‘coffee for all’ can be a bitter brew, als diaris britànics The Economist i Financial Times respectivament. Els articles, entre d’altres comentaris, criticaven l’estat de les autonomies així com la política lingüística, i advertia que la imposició del català podia perjudicar les inversions a Catalunya. Vaja, no ens deixaven pas massa bé.

Les informacions de The Economist van generar un seguit de reaccions i demandes de rectificació des de diferents àmbits socials i ciutadans i fins a les més altes instàncies polítiques. I fou l’excusa perfecte perquè el Col·lectiu Emma sortís a la llum per tal de vetllar per la imatge de Catalunya que arriba a l’exterior. El Col·lectiu Emma s’autodenominen com un grup de catalans que volen que el món ens conegui com som, i no com diuen que som. Per això responen a visions esbiaixades que es donen sobre els catalans a la premsa internacional i, proactivament, contacten a periodistes internacionals per explicar-los Catalunya.

Ells -en el bon sentit de la paraula- diran això però, són molt més. Herois anònims (alguns no tant anònims) que tenen cura de la nostra reputació a nivell internacional. Sovint s’ha dit que cal que fora d’aquí ens coneguin; fer amics internacionals. Correcte però, cal que ens coneguin bé i com som, i no com diuen que som. Aquests dies, com el 2009, s’ha tornat a posar de relleu a través d’un nou article al Financial Times. Hi ha mala intenció o les informacions esbiaixades són fruit de la realitat que viuen els corresponsals de mitjans estrangers que viuen a la capital d’un país? La pegunta queda a l’aire.

La tasca del Col·lectiu Emma doncs, ajuda a transmetre com som els catalans a la resta del món. Les seves actuacions van des d’Al Jazeera fins al Wall Street Journal, passant per la CNN, Daily Telegraph, Financial Times, New York Times, The Economist, The Guardian, Time Magazine o, fins i tot , al president dels EUA Barack Obama o xerrades com la que fa oferir Matthew Tree a estudiants de les universitats més prestigioses americanes com Harvard o Princeton.

Com deia, herois anònims que treballen de manera altruista. No se’n sent a parlar, però hi són. I de quina manera. Fa uns dies el naciodigital treia una notícia que els mitjans internacionals, comencen a veure les coses diferents. Entre altres coses, gràcies als esforços del Col·lectiu Emma.

I a què es deu el nom del Col·lectiu Emma? Doncs de l’abadessa Emma. Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries, comtes de Barcelona. La comtessa degué néixer pels volts de l'any 880 i fou la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. La primera de tantes altres que de fet, per això es diu Sant Joan de les Abadesses i no dels Frares (per exemple). Per tant, com la vida del monestir del bressol de Catalunya, llarga vida al Col·lectiu Emma. Sense ells i amb la sovint poca col·laboració del nostre govern per explicar la realitat de Catalunya arreu, no sé pas on seríem.