Suport a la independència

Finalment i un xic tard (ho sento), després d’un parell d’entrades dedicades al baròmetre del CEO i analitzant la política, la democràcia i el lideratge dels polític, no està de menys donar una ullada a la resta que ens interessa; si més no, a mi personalment. Deixo de banda les coses més anecdòtiques com aquella que la gent es considera ben informada o molt ben informada però, el seu canal d’informació és la televisió o la família i els amics; com us podeu imaginar, els dos mitjans més plurals que se us pot ocórrer. Però, aquest, ja és un clàssic de cada CEO. 

Pregunta número 28: “Creu que Catalunya hauria de ser...” una regió d’Espanya un 4.4%, mentre que un 46.4% es decanta per un estat independent; entremig, hi ha un 20.7% que creuen que hauria de ser una comunitat autònoma i un 22.4% que creu que hauria de ser un estat dins una Espanya federal. M’explico el 4.4% i el 46.4% però, em costa d’entendre l’entremig; bé, per ser més precisos, aquells que creuen en l’estat federal... El darrer que hi creia era un tal Pasqual Maragall... Suposo que aquests són els que diuen que estan molt ben informats; políticament parlant. De totes maneres, és bonic veure la progressió de totes les opcions des de l’octubre del 2011. Els que creiem que hem de ser un estat independent hem pujat 18.2 punts; mentre que tota la resta ha baixat. És motiu per estar content. També és curiós veure com, pràcticament, són tant federalistes els de la CUP (19.5%) com els de C’s (21.2%). 

Sobre el referèndum clàssic, més o menys el que ens té acostumats: un 54.7% votaria que sí, mentre que un 20.7% votaria que no. Els del no i els que s’abstindrien van fluctuant més o menys en les mateixes xifres d’ençà de fa temps. A valorar que els del sí han baixat 2.3%. No crec que sigui significatiu però, penso que es pot explicar per dues raons que ens identifica molt als catalans: 1) quan veiem problemes, defugim i 2) un cop hem fet les eleccions en les que no s’ha decidit res, ja estem força satisfets; quelcom semblant amb el que va passar amb les consultes populars. Amb tot, continuo dient el mateix que fa molt temps, s’ha d’anar a la caça del que encara no ho sap o s’abstindria. 

Però, el que em fa molt i molta il·lusió, són els motius pels quals la gent que votaria sí, votaria aquesta opció. En primer lloc, amb un 29.4%, hi votarien per la “capacitat i desig d’autogestió econòmica”. El segueix “Catalunya milloraria” (18.8%), "sentiment d’incomprensió" (14.7%), “guanyar capacitat de decisió, nivell d’autonomia” (13.5) i ara sí, pel “sentiment indentitari” amb un 12.5% o la “conceptualització identitària de Catalunya com a nació” amb un 10.7%. És a dir -per sort- es comença a entendre que això de la independència, no és una cosa únicament identitària i sentimental. I, com us deia, em fa molt feliç. 

Com exposo al meu llibre Construint la meva Catalunya ideal, jo somio amb una Catalunya on cadascú es pugui sentir d’on vulgui i com vulgui. Quan siguem independents, ningú ha de deixar de ser espanyol per ser català; com ara ningú ha de deixar de ser holandès per ser espanyol. Llibertat total i absoluta. No estem parlant de sentiments -que també- sinó de benestar. Com he dit en alguna ocasió, la independència, no és l’objectiu, sinó la possibilitat de viure molt millor. I així és com, cada vegada més, la gent ho comença a percebre. I és una molt bona notícia. Quan formava part de Reagrupament, amb desacord amb el nostre President, jo sempre deia que el que buscàvem no eren patriotes, sinó independentistes. La pàtria és un sentiment que es té, se sent i es comparteix; fins i tot sovint uneix. La independència però, va molt més enllà i cal diferenciar-la del sentiment. 

La bones notícies no s’acaben aquí, i és que els que votarien en contra ho farien per la “preservació de la unitat d’Espanya” (31.2%) i pel “sentiment identitari” (18.6%). Els segueixen un 14.6% que diuen “que no seria positiu per Catalunya” i un 12.5% que diuen que la independència és inviable. Us ho tradueixo de manera realista (optimista). Els que estan a favor del no, la majoria no tenen arguments, mentre que els que estem pel sí, sí. Els arguments, aquestes són les nostres armes més poderoses i les que hem d’emprar. En primer lloc, per rebatre les dues primeres raons dels que no la volen i, en segon, per fer entendre a la resta que sí seria positiu per a Catalunya i que és totalment viable. Aquesta és la nostra tasca. I aquell 17% que s’abstindria o no aniria a votar? Doncs perquè el 25.3% no tenen un posicionament ferm o perquè estan desmotivats (24.4%). 

Vaja, els independentistes, a diferència dels unionistes, tenim arguments racionals i tangibles per convèncer als que encara dubten. Utilitzem-los. No només això, sinó que tot i ja ser majoria, encara tenim marge de millora. És fantàstic, malgrat només siguin enquestes. 

Comentaris