Boicot tecnològic

No descobriré a aquestes altures que no sóc massa amic dels nostres periodistes; bé, siguem més genèrics i posem-hi periodistes peninsulars; suposo que per Europa i el món són diferents. Si bé amb les notícies normals, les de caire no especialitzades, el tema ja justeja, imagineu-vos amb tot el tema tecnològic o de les TIC. I -ep!- val a dir que no sóc cap geek ni estic massa al dia però, el suficient per adonar-me que hi ha una gran mancança en aquest aspecte. I, una altra premissa; si bé l’accés d’informació provoca desinformació, la manca o ocultació d’aquesta té trampa. Quina? no ho puc assegurar. Però, el cert és que sovint sembla que hi hagi algun interès particular per donar notícies d’una companyia o altra. Vagi per avançat que, la que -crec- s’emporta la pitjor part d’aquest boicot, és Google. És un dels problemes d’anar un pas per davant. 

Però, anem a pams. I, per fer-ho, necessito tirar unes setmanes enrere per mencionar el World Mobile Congress que es va fer a Barcelona. Ja ho sabeu, la gran cita de telefonia mòbil o, per ser més precisos, dispositius mòbils. Bé, doncs, el poc que vaig poder llegir/veure dins dels mitjans normals (per dir-ho d’alguna manera), fou que les grans novetats van ser... Francament, no les recordo perquè no n’hi va haver massa des del seu punt de vista. Tecnològicament parlant, Apple no hi era i, Google i Android tampoc. Una altra possible aposta podia ser la presentació de terminals però, l’Iphone ja s’havia presentat i el Samsung Galaxy S4 s’ha presentat posteriorment. Doncs, què quedava? Les ciutats intel·ligents i la presentació de terminals més barats. Això és el que varen mig destacar. 

Sobta però, que programes com el renovat Generació Digital del C33 ignorés o fes poc esment a, al meu parer, la gran novetat del WMC. Des de dies abans ja se’n parlava en altres àmbits i és que, a banda d’Android, Apple, Windows i Blackberry, entren al terreny de joc dos nous sistemes operatius per a dispositius mòbils: FireFox i Ubuntu. Tot i no fer-ne massa cabal, és un tema prou important. Sempre poso la anècdota que quan vaig anar a comprar la meva HTC Dream amb Android 1.1, a la botiga de Movistar de torn no sabien de què els parlava. Així, doncs, que FireFox i Ubuntu treguin un sistema operatiu, hauria d’haver estat notícia. No només per la notícia en si, sinó pel ventall de possibilitats que s’obren. 

Sense entrar massa en detalls, els dos sistemes són oberts, de manera que qui vulgui (amb els coneixements adequats, òbviament) pot agafar-lo i fer-li el que vulgui. No només això sinó que, les aplicacions poden estar programades amb HTML5. És possible que alguns no sapigueu de què estem parlant i ho puc entendre. Tinc pendent fer una entrada dedicada a llenguatges de programació però no atrapo massa res... Molt breument, l’estàndard per les pàgines web actuals és l’HTML5. Dit d’una altra manera, si el llenguatge comú per la comunicació verbal és l’anglès, l’homòleg en tecnologies al núvol, podríem dir que és, bàsicament, HTML5. Així doncs, tot programador que sàpiga HTML5, es pot posar a desenvolupar aplicacions per a FireFox i Ubuntu sense la necessitat d’aprendre un nou llenguatge (idioma). Això no passa amb la resta de sistemes operatius perquè parlen una altra llengua (idioma) (Java per a Android i Objective-C per a Apple són dos exemples). Si, a més, s’afegeix la possibilitat que a les grans marques de telefonia aquest sistema operatiu no els costa res i el poden reprogramar (posar els seus propis programes, imatges, logotips...) i personalitzar al seu gust... Què tenim? Doncs que pot tenir èxit. El temps ho dirà però, no crec que sigui un tema menor i, menys encara quan Telefónica i alguna altra gran companyia ja han donat suport a la idea. 

A partir d’aquí, reflexions interessants. Com a programador, quin camí -cas que se’n vulgui escollir algun- val la pensa seguir? Android i limitar-se al llenguatge Java? o apostar per HTML5 per poder fer tant aplicacions web com aplicacions per a dispositius que vagin amb FireFox, Ubuntu i, també, Android? És millor aprendre i dominar l’anglès o el Busuu (llengua parlada per 8 persones al món)? Una altra reflexió és la del motiu de l’entrada: el boicot tecnològic. Ja he escrit en alguna ocasió sobre la importància de saber ser on s’ha de ser i de caure en gràcia quan escrivia sobre Yetisports. 

Com us deia, és impossible estar informat a través dels mitjans tradicionals; desconec si per ignorància seva o premeditadament. A tall d’exemple, deixant de banda els sistemes operatius que us mencionava (FireFox i Ubuntu), per què pels mitjans les xarxes socials són Facebook, Twitter i en alguna ocasió Tuenti? Què passa amb Google+, Linkedin i tantes altres? Manca d’informació! Per què els programes de missatgeria instantània queden reduïts al Whatsapp i antigament al Messenger i mai van parlar del GTalk o l’actual Line que, cada dia té més usuaris? I què passa amb altres alternatives com Skype (podríem dir que el pare de tots), Viper, Tu Me o Chad2Win amb la que fins i tot hi podem guanyar diners? I no les poso totes! I sobre la música en línia? Per què només existeix Spotify o Itunes i ningú parla de Google Music, GrooveShark, LastFM, soundCloud o d’altres? 

Així doncs, boicot tecnològic o poc rigor periodístic. Ignorància o mala fe. Personalment, si voleu estar més o menys al dia, Internet és la solució. Generació Digital del C33, si més no abans que plegués el Jordi Sellas, era una bona opció. Com també ho és Intérnate de Televisió Espanyola. Sense oblidar-se de Geeks.cat o l’apartat de ciència i tecnologia de la també Televisió Espanyola. I, per la resta, com us deia blogs i més blogs... Només demanaria i m’agradaria que es preservés i es garantís el dret a la informació. Completa! Si l’han de donar a mitges, més val que no en donin cap per no crear falses informacions o condicionar als possibles usuaris.