Finalment 4 gotes

I finalment han caigut 4 gotes. Bé, 4 gotes, alguna volva de neu a cotes, i alguna calamarsada. La qüestió és que plogui i tinguem aigua.

Diuen els entesos que l’aigua serà un del principals motius de guerra del segle XXI; i no penso pas que vagin massa errats. Però tampoc creia que ens la faríem entre nosaltres.

Pagesos de Girona ja s’han mobilitzat aquest passat divendres com a protesta per la gestió de l’aigua que està fent el govern (i no és passa l’única mala gestió que fan). Quan anava a l’escola, algú va citar: “L’energia no es crea ni es destrueix, es transforma”, o era quelcom semblant a això. El que em recorda que l’aigua tampoc es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. De sòlid a líquid i de líquid a gas... I en algun lloc deu ser tota aquesta aigua... “només” es tracte de saber on és i portar-la.

Si fa un munt d’anys, lo riu va ser nostre (i sembla ser que ho serà mentre no governi el PP), ara sembla que el riu és nostre, i només nostre, però entre nosaltres mateixos. Els de Girona no volen portar aigua als de Barcelona. I part de raó tindran suposo, si els de Barcelona en fan un ús inadequat. De totes maneres, l’aigua és un bé escàs i és de tots, i, prous divisions hi ha entre tots perquè ara també ens dividim i barallem per això. No som un poble? No fa la força la unió? Què pensaran arreu de nosaltres?

Tanmateix els polítics ens volen fer creure que sembla que els usuaris domèstics hi tenim molt a veure si en fem un ús indegut... però també hem vist que fa anys que es perdien litres diaris a Badalona i per molts altres llocs, com van obrint spas i camps de golf, i un llarg etcètera. Algú em vol fer creure que el pantà de Sau està com està perquè quan algú es renta les dents no tanca l’aixeta? Siguem realistes, els usuaris domèstics quin tant per cent representem del consum d’aigua? No s’hauria de fer campanyes, i no vol dir que els usuaris haguem de  malgastar aigua ni molt menys, també a indústries, organitzacions i demés?

Sí que és cert que cadascú pot aportar el seu granet de sorra (i ho hem de fer), però tant cert és que n’hi ha d’altres que podent aportar una palada de cop no hi fan res.