Carles Costa i Muntadas

Les consultes populars, altrament dites, referèndums, són uns dels temes de preocupació i de candent actualitat des del que va passar el passat 13 de setembre a Arenys de Munt. Tècnicament desconec la diferència, però crec que tots ens entenem tant si parlem d’una cosa com si parlem de l’altra. Intentem fer un planteig de la situació pre i post referèndum. La situació és que la organització de les consultes les vol dur a terme i dirigir la societat civil sense caure en el parany de partidismes ni que cap partit en pugui fer bandera. En el cas de la comarca que ens ocupa, només cal anar a una reunió convocada sobre el tema, per veure que, si diem que està politizat, ens quedem curts. En la única reunió que vaig assistir em sonaven moooooltes cares. Mirava cap a l’esquerra, i hi havia cares conegudes; mirava cap a la dreta, potser no tantes. Em va semblar que estava tot decidit, però pendent de decidir-ho... És clar, a la gent li preocupa això, doncs els partits a barallar-se per l’èxi...

Crec que era a finals de maig quan llegia un mitjà digital que l'Ajuntament de Vic es disposava o millor dit, iniciava, la restauració del bosc de ribera al Mèder. Part d'aquesta ribera va des de pràcticament el pont del Blanqueig fins a Sentfores – La Guixa. Vaig llegir aquella notícia amb certa i·lusió, doncs normalment hi vaig a córrer i molta més altra gent hi va a passejar; és un bonic passeig, la veritat. La restauració, segons la notícia publicada, tenia com a objectiu “la recuperació d’aquest bosc autòcton en aquest espai, que s’ha anat perdent a causa de la presència de quantitat d'horts a la llera no autoritzats. La recuperació del bosc ha de permetre millorar les condicions de l'ecosistema fluvial, generar hàbitats per facilitar la presència de fauna autòctona, millorar la qualitat de les aigües del riu i disminuir la càrrega de nutrients, així com facilitar l'accés a la ciutadania per tal que pugui conèixer aquest nou espai”. La notícia també deia que...

“Temps era temps, quan de la palla se'n feia fems”... Si haguéssim de destriar el gra de la palla del panorama polític actual, com ho faríem? Hi hauria gra? De la palla en faríem fems, o potser ni això? ... Tanmateix, aquest ha estat l'inici de molts contes de fades, faules i altres històries  explicades amb afany d'entretenir i fer passar, sovint, una bona estona. Ja imagino d’aquí uns anys... “temps era temps, quan de la palla se'n feia fems”, quan polítics i política no anaven de la mà, quan molts confonien sigles històriques o es conformaven a gestionar les escorrialles, va irrompre, com el de qualsevol bosc de qualsevulla muntanya ufanosa, verda, rica i plena, un nou aire fresc amb ganes de trencar amb tot això més digne de romandre en una deixalleria i retornar les coses on realment han de ser. Regeneració política i estat propi, per deixar de gestionar les almoines i passar a les coses serioses. S'ha acabat, ja n'hi ha prou! Al Monopoly tots hi hem jugat...