Carles Costa i Muntadas

Parlant de la cafeïna, sapigueu que és una arma de doble tall. La propietat més coneguda d’aquest compost químic és que estimula el sistema nerviós, ja que augmenta el nostre estat d’alerta i concentració. Així mateix, també té efectes estimulants en el teixit muscular. També vaig llegir no fa gaire que el cafè revertia part dels efectes produïts pel sedentarisme. En cap cas estic dient que deixeu de fer exercici! Sinó que el que afirmo és que si esteu treballant vuit hores asseguts, el cafè és un bon aliat. Entre altres coses perquè el cafè té propietats antiinflamatòries, millora el metabolisme, te afectes antioxidants...  L’entrada d’avui no va dels beneficis de prendre cafè, que cada vegada n’hi troben més, però queda enumerat que disposa de gran quantitat de fenòlics, d’àcid clorogènic i melanoïdines que van en aquesta línia, així com també altres substàncies de tipus mineral, antioxidants i fibra. En resum i per no allargar-me, hi ha estudis que relacionen el consum del cafè ...

Un cop tenim el cafè collit i assecat (rentat o no), es portaria a torrar. Al meu entendre, aquesta nova etapa difícilment es pot fer o s’ha de fer en origen, sinó que hauria de ser un torrat de quilòmetre zero. Novament, les diferències amb el cafè ordinari són abismals. Parlem ara del mal costum/hàbit/praxis del cafè torrefacte, el sistema mitjançant el qual es torra el cafè i es pretén (pretenia) conservar-lo de la millor manera possible. Sembla ser que més o menys actualment, el cafè torrefacte a Europa només es comercialitza a la península Ibèrica. Si travessem l’Atlàntic, també es fa a Argentina, Paraguai o Costa Rica. En resum, no és el que més es comercialitza ni, com és de notar, el millor. Antigament, al segle XVII, es creia que era la millor manera de mantenir les propietats del cafè natural durant més temps. Però el cert és que no. El motiu és simple. El torrefacte és el resultat d’afegir sucre als grans de cafè durant el torrat. Ignoro completament el tipus de sucre que ge...

Més enllà de la producció agrícola del cafè, el procés per gaudir d'un bon cafè d'especialitat continua amb la recol·lecció i assecament, un altre factor molt important. Conegut com natural o assecat al sol, aquest és un dels mètodes més antics. O, com a mínim, més romàntic o artesanal. Val a dir que és del tot delicat. Els fruits es col·loquen en patis d’assecament o en llits africans, i es van removent de tant en tant per mirar d’aconseguir un assecament o deshidratació uniforme. Així es passen les properes dues o tres setmanes fins que els grans sonin com una maraca. Amb aquest procés d’assecament, s’aconsegueixen uns cafès amb major cos, dolçor i sabor terrós per a zones de poca altura, i afruitats per a zones de més altura.

Abans d’introduir-nos en el món del cafè, però, permeteu-me contar-vos una mica d’història. D’història del cafè, més enllà de la que ja hem explicat de l’Antoni Montserrat . Diuen que el cafè es va descobrir, com moltes grans coses, per casualitat. O almenys així ho afirmen la majoria dels historiadors del cafè perquè la llegenda que hi ha al darrere no es pot demostrar. Conten que cap allà l’any 600, un pastor de cabres anomenat Kaldi va descobrir per casualitat els efectes del cafè per l’antiga zona d’Abisinia, més o menys l’actual Etiòpia. El pastor va deixar campar lliurement les cabres i aquestes es van endinsar al bosc. Més tard, Kaldi va observar que els artiodàctils estaven molt més excitats del normal. Veient el que havien ingerit, va recollir alguns d’aquells fruits vermells (el fruit del cafè és de color vermell) i en va portar uns quants a un monestir a fi que uns monjos els tastessin. Conjuntament van preparar una infusió i la van compartir. Un dels monjos va trobar la beg...