Els formularis i adreces de contacte
Hi ha una cosa que d’antany sempre m’ha fascinat. Fascinar és un eufemisme... i antany és una mica exagerat. Però de seguida m’entendreu. Quan hi va començar a haver pàgines web, blocs personals, i especialment adreces de correu electrònic, es va posar molt de moda el facilitar el contacte amb la gent. Principalment hi havia dues maneres de fer-ho. O bé es publicava un enllaç directament a un info@elquesigui, o bé mitjançant un formulari explícit de contacte quan no es volia publicar l’adreça. Quan d’alguna manera es va democratitzar la història i les adreces de correu eren gratuïtes per un domini, la cosa va anar a pitjor perquè es van crear un munt d’adreces de correu electrònic. I, és clar, això va suposar un greu problema. Va suposar-lo, bàsicament, perquè si en una adreça de correu particular el més habitual (ho dic perquè ho he vist multitud de vegades) és tenir desenes de correus pendents de llegir (he vist alguna safata amb més de mil correus pendents d’obrir), en una adreça d...