Discurs enllaç Jordi i Judit

El 23 d'abril vaig ser testimoni d'una boda; aquest n'és el text que els hi he llegit als nuvis:

Sempre he cregut que a la vida has de ser humil, modest i, en totes les ocasions que se’t brinden, aprendre dels que saben. També crec que s’ha de desitjar absolutament tot; però no esperar mai res.

Seguint aquesta filosofia, us haig de confessar que poc m’esperava que em convidessin a un esdeveniment com aquest. Jordi, Judit, moltes gràcies.

Però si poc t’esperes que et convidin, menys encara t’esperes que et demanin ser testimoni i, finalment, que et demanin unes paraules. Així que, amb la millor de les intencions i, sense saber ben bé que haig de dir, ho intentaré.

En primer lloc, deixeu-me que us enumeri uns records que tinc d’en Jordi des que el conec. Uns moments que em mereixen ser destacats.

Curs de preparació per fer un mòdul d’informàtica. Allí el conegué. Tímid, amable, afable i, bona persona. Aquesta en va ser la meva primera impressió en començar les classes.

Però un dia en una cerveseria, a punt de tirar la tovallola, també vàrem conèixer la seva vessant més rebel. Ell anava a anglès i, es disputaven els primers assalts del combat de l’amor i per l’amor.

I el darrer, un sopar el dia abans de la cita que, segons assegura, va esdevenir clau.

Amb tot, ells van gosar endinsar-se en el terreny pantanós de l’amor i n’han sortit victoriosos. Ho demostra el fet que uns anys més tard ens trobem aquí. I és un moment important per a ells, però també per a la gent que els acompanyem i tenim el gaudi de ser partícips d’un dels moments més importants de les seves vides.

Vides, les que ara s’uneixen i es forgen en una de sola per iniciar un llarg viatge amarat d’amor, tendresa i felicitat. Com les abelles que recullen el millor pol·len, ells han recollit el millor de cadascú per engendrar aquesta mel que els endolcirà -encara més- la vida.

Jordi, Judit, us veig i denoto els vostres sentiments. Es palpen. Afloren com les més boniques flors a la primavera; però amb una lleugera diferència: dins el cors dels estimats i dels que estimen, cada dia és primavera. Cada dia, vigorosament, esclata el sentiment acolorit amb verds d’esperança, vermells de passió i taronges d’èxits. Però no seré jo qui posi paraules al que sentiu perquè d’altres ja ho han fet molt millor. Com deia l’altre Verdaguer, el de Folgueroles:

“L’embriac d’amor a veus altes deia:

- Lo foc dóna escalf, dóna escalf i alegra, i s’arbora amunt amb gran lleugeresa.

Aixís l’amor fa tres coses plegades: alegra los cors, alegra i escalfa, i se’ls ne du al cel muntats en ses ales”.

Ho descriu prou bé? O com ho hauríeu dit? Ningú com vosaltres podrà intentar escriure els bells moments que heu tingut, viscut, sentit i gaudit. I dic intentar perquè, crec que els sentiments se senten i es transmeten; però no s’escriuen. Per molt que ens hi esmercem, no hi ha paraules que en defineixin la grandesa. Però si d’alguna cosa estic segur és que tot el que us ha fet arribar fins aquí no és res comparat amb els que us espera tenint-vos l’un a l’altra i acompanyats de la gent que més estimeu.  Ens fa feliços. I el més important, se us veu feliços.

Finalment, desitjar-vos el millor del millor. També si m’ho permeteu i, perquè no és meu, un darrer consell pres d’un altre poeta:

Desitgeu que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Que siguin moltes les matinades que la força dels vostres sentiments us portin a ports que els vostres ulls -avui- encara ignoren. Que volteu per arreu per aprendre dels que saben. Créixer junts i, sense forçar molt la travessia, per anar descobrint els bonics paisatges que us ofereix el bell creuer per aquest mar de sentiments. Aturar-se, gaudir, aprofitar i estimar cada parada, cada somriure, cada esguard. I en arribar al destí, mirar enrere i, adonar-se del rics que sereu sense haver tingut mai la necessitat que el camí us enriquís.

En definitiva, ja deu ser això. Senzillesa, humilitat, felicitat, tendresa, comprensió, afecte, desig, aprendre coses noves... i, sobretot, si en tens l’oportunitat com vosaltres, compartir-ho, gaudir-ho, apreciar-ho i fastejar-ho.

Moltes felicitats.