Carles Costa i Muntadas

Acabarem el recull de comentaris sobre llibres llegits sobre TEA-Asperger fent referència a aspectes més aviat professionals, o derivats. Inicialment havia titulat aquesta entrada «a la feina», però com veureu va una mica més enllà. Així i tot, em sembla rellevant i important tenir aquestes competències professionals en una única entrada, tot i que més llarga del que és habitual. Més que tot, perquè per tot el que hem anat llegint, semblaria que hi ha pocs aspectes positius. Ans al contrari. Diu la Guía del Síndrome de Asperger que amb tota probabilitat (és a dir, generalitzant), una avaluació del rendiment d’un treballador amb la síndrome d’Asperger arribaria a la conclusió que la persona és:

El llibre desgrana altres característiques que fins ara no havíem trobat. L’autor assevera que algunes persones amb la síndrome d’Asperger els preocupen esdeveniments i les experiències poc probables. En dono fe... De fet, el mateix verb ho indica: pre-ocupar. És a dir, ocupar-se abans d’hora. Hi ha un autor que fins i tot ha escrit un llibre sobre estratègies de supervivència per a persones amb Asperger . Aquest autor descriu la seva ansietat dient que el 99 % de les coses que li preocupaven mai van acabar succeint. Continua afirmant que les persones autistes malgasten una quantitat ingent d’energia preocupant-se per coses que probablement mai hi hauran de fer front. Realment em quadra i és del tot comprensible. Recordeu que no ens agraden les sorpreses ni els imprevistos? Doncs jo entenc que el que en realitat ens angoixa, almenys a mi, és no saber com acaben les coses. A mi em genera un gran estat d’ansietat... I tot i que preocupant-me per un possible desenllaç no m’allibera, sí qu...

Acabarem el recull de comentaris sobre llibres llegits sobre TEA-Asperger amb Guía del Síndrome de Asperger , de Tony Attwood. Com vaig dir en l’entrada referent a la fatiga d’identitat  i ja avançava els llibres que havia llegit en el transcurs d’aquest viatge, si estiguéssim quinze anys enrere, us diria que és la guia definitiva. Però d’ençà de la seva publicació al 2009 ha plogut bastant. Com en altres casos, només intentaré aportar el que encara no hem dit o aportat fins ara. Realment, moltes de les coses que hem anat desbrossant les han tret d’aquest llibre. Començant una mica pel principi, de seguida he recordat els meus informes escolars . Diu en llibre que el nen amb Asperger és immadur en l’art de la negociació (jo ho ampliaria a l’adultesa) i el compromís, i no sap quan és precís recapacitar i demanar disculpes. Continua afirmant que no acceptarà una norma concreta de l’escola si li sembla il·lògica i continuarà amb el seu raonament per principis. Acaba asserint que això...

Seguint amb coses curioses, Cererols comparteix una presumpta manera de calcular l’autisme en una persona. Dic calcular perquè la manera de fer-ho és en base a unes operacions matemàtiques. La comparteixo com a tret original, i ignorant la base científica o solidesa que té. També, perquè m’agrada imaginar com gent després de llegir aquesta entrada estarà mesurant dits i fent càlculs. La condició del presumpte autisme en una persona la podria donar un valor. La manera més còmode de calcular aquest valor és fent una fotocòpia d’ambdues mans: els palmells de la mà han de tocar al vidre de la fotocopiadora. Un cop extreta la imatge, cal mesurar la longitud dels dits índex i anular de cada mà, des del plec inferior fins a la punta. Per a cada mà, calcularem la relació entre la longitud de l’índex i l’anular, i un cop fet per les dues mans en calcularem la mitjana. Com sempre, una imatge val més que mil paraules: