Invitació a la reflexió a l'ANC

Humilment, els invito a fer una profunda reflexió però, si ahir el que estava passant ja em semblava molt fort, després de donar-hi algunes voltes, encara m’ho sembla més. Crec que avui ja puc afirmar que el d’ahir va ser un atac frontal a la democràcia i que aquesta entitat dista molt del concepte democràtic.

Diu el tercer punt de l’argumentari del referèndum referent a les possibles dificultats: “Les dificultats són gairebé iguals i potser superiors en el cas d’un referèndum constitucional. Nosaltres EXIGIM a les nostres institucions que convoquin el Referèndum d’Independència amb totes les garanties democràtiques i que, en cas de guanyar el SÍ, declarin immediatament la independència de Catalunya. Qui ha d’organitzar-lo són les nostres institucions. L’ANC i la societat civil EXIGEIX que el RI es celebri, i si cal ajudarà, però no posem les regles. Això li toca al nostre govern i al nostre Parlament”.

Us ho tradueixo per si algú no ho entén menys un punt que em sembla que no necessita traducció; comencem per aquest. EXIGIR. Algú podria pensar que l’ús de la paraula exigir ha pogut ser un accident però no és així. La mateixa pregunta de la consulta ja ho diu clar: “Vols que l'ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per a DECIDIR sobre la independència?” Doncs l’ANC, en el seu argumentari, exigeix fins a 6 vegades coses als altres. Si bé ja em sembla intolerant exigir coses als altres, que ho faci una entitat que no ha passat absolutament MAI per les urnes i no ha estat mai escollida per ningú a unes institucions (govern i partits catalans) que SÍ que han passat per les urnes i han estat elegits democràticament… a banda d’intolerable, em sembla molt greu, feixista i qualsevol cosa -dolenta- que us pugui venir al cap. No crec que siguin conscients del que estan afirmant.

L’altre punt interessant, per dir-ho d’alguna manera, és el de “L’ANC i la societat civil EXIGEIX que el RI es celebri, i si cal ajudarà, però no posem les regles. Això li toca al nostra govern i al nostra Parlament". Han d’entendre d’una vegada per totes que l’ANC, NO ÉS la societat civil. Jo, sóc independentista des que tinc ús de raó i, sortosament, mai hi he tingut res a veure. Ni ganes. També, per si algú no ho entengués, exigeixen a la resta que facin una cosa. I la gent es podria preguntar com? perquè la cosa no deu ser simple… Doncs “no posem les regles. Això li toca al nostra govern.” Dit d’altra manera, sense haver passat per unes urnes democràtiques, no només m’autoanomeno representant d’una societat, sinó que també em permeto EXIGIR, i us passo la patata calenta que jo no en vull saber res. Ah! i ara mateix. Lamentable. I Molt perillós.

Però n’hi ha més. Perquè ja tenim resultats… I els resultats (provisionals amb 9304 vots escrutats) són:74.51% a favor d’exigir i el 22.61% que s’hi han mostrat en contra. Únicament i sorprenentment… La majoria sembla que, segurament inconscientment, són uns intolerants. Fent números rodons i benèvols, 7500 vots a favor d’exigir una cosa com un RUI a un Parlament. Desconec del cert quants membres té actualment l’ANC; uns 40.000 segons he llegit a diversos llocs. Preguntes: 40.000 membres representen la societat civil? Unió, amb més de 100.000 vots a les passades eleccions, varen desaparèixer del Parlament perquè se sobreentén que no representen prou gent. Amb un 25% de participació, poden exigir res a ningú? És a dir… menys d’un 20% dels seus membres, volen exigir una cosa a unes institucions democràtiques i legítimes? Dic això, perquè si un 48% dels diputats elegits democràticament a través de les urnes els sembla poc legítim… 7500 vots em sembla senzillament ridícul.

Per tant, més enllà del fracàs intern de la consulta que, si tant democràtics i exemplars són, senzillament haurien de dimitir els de dalt, el que a mi em preocupa realment és el què faran i les respostes que hi donaran i donarem tots plegats; fins a quin punt tots plegats ho tolerarem i/o en serem còmplices. Perquè el cert és que estan lligats de mans… Tanmateix, l’ANC és experta en “dónde dije digo digo Diego”... En realitat la majoria dels que han participat en la consulta, aposten per la intolerància, la força i l’exigència… de manera que si han de respectar la voluntat de la seva consulta, ara tocaria exigir. Cosa, insisteixo perquè em sembla molt fort, que no s’ha fet mai.

De totes maneres, l’ANC, sempre ha apuntat maneres i potser ara sobresurt el que porten dins. Carme Forcadell, no elegida democràticament, al setembre de 2014: “President, posi les urnes”. ANC amb el signa un vot per la independència: “En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ (la negreta és cosa meva però la majúscula és cosa meva) sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”. Aquest any, llegeixo que: “Jordi Sànchez (ANC) planteja rodejar i bloquejar l’entrada al recinte pel judici a Mas, Ortega i Rigau”. Finalment amb la consulta: “L’ANC exigirà al Govern i al Parlament la celebració d’un Referèndum d’Independència”. Hem passat, amb menys de dos anys, de demanar, a creure’s amb legitimitat per bloquejar i rodejar un jutjat i per exigir a unes institucions escollides lliures i democràticament. Em sembla fortíssim. Quin és el següent pas?

Sincerament, l’ANC necessita una profunda reflexió per una banda i sinó, algú li hauria de parar els peus; em sorprèn que a hores d’ara, encara no hagi sentit ningú posant-se les mans al cap i denunciant la situació. La reflexió més important que ha de fer l’ANC i els seus membres és si la manera per construir un país lliure és a través de les exigències a partits i governs elegits lliurement i democràtica, o a través de les urnes. Perquè de la mateixa manera que no es pot construir una relació d’amor partint de les amenaces, ni tampoc la pau fent guerra, no es pot construir un país lliure partint de la intolerància, el no respecte a les idees alienes i les exigències. Senzillament, és incompatible.

I dic ANC i membres perquè són ells qui han de reconduir la situació perquè això no vagi a més. Poso aquest exemple perquè s’ha utilitzat sovint, molesta la comparació i és greu -molt greu- comparar-lo; en sóc conscient. No estic dient que ningú sigui res, ni molt menys que ho acabi essent. Només és un claríssim exemple que una majoria democràtica no té perquè tenir la raó; que un suport a les persones i corrents de moda no necessàriament és l’aposta bona. És això el que m’agradaria que es desprengués. Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), sí el partit dels nazis. El 1933, quan va arribar al poder a través de les urnes i el suport de més de 17.000.000 d'alemanys, disposava de més 2.000.000 de membres al seu partit. És a dir més de 17 milions d’alemanys, van donar suport a l’NSDAP. Els que no varen anar a votar i el 25% que va votar a favor de les llibertats, toleràncies, i no exigències, fóra bo que fes reflexionar la direcció i els 7.500 que van votar en contra de la democràcia, que fessin entendre que EXIGIR a unes institucions és intolerable i antidemocràtic. Manifestacions, peticions, exigències a institucions democràtiques… aquest no és el camí. Potser és el moment de dir prou.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada